26.09.2019 - 21:50
|
Actualització: 27.09.2019 - 08:34
La CUP tornar a debatre si es presenta a les eleccions espanyoles o no. Ho decidirà en un consell polític extraordinari que tindrà sobre la taula les preferències de les assemblees territorials. Els militants decidiran sobre quatre documents, als quals ha tingut accés VilaWeb, que poden dividir-se en dos grups: els que preveuen de presentar-se a les eleccions i els que no. Però cadascun té matisos.
Hi ha dos documents a favor de presentar-se als comicis espanyols: ‘El combat és ara, o no n’hi ha‘, presentat per les assemblees locals de Celrà, Girona, Viladamat i Vilajuïga, i ‘Crida a un Front Estatal el 10–N‘, de Lluita Internacionalista i assumit per l’assemblea de Nou Barris. El primer pregona de presentar-s’hi perquè el moment en què es faran les eleccions espanyoles serà un escenari ‘postsentència’ i cal transmetre un missatge de ruptura: ‘Aquesta candidatura treballarà dins el marc institucional en clau de blocatge (que implica tenir la mínima activitat parlamentària)’.
La candidatura diu que no participarà en la dinàmica parlamentària i que l’objectiu és treballar únicament per la ‘inestabilitat de l’estat’, a més del combat ideològic. Això ho faran aprofitant espais com ara els mitjans de comunicació, els plens de pressupostos i els de debat de política general, en els quals sí que hi participarien.
També diuen que en la decisió de presentar-s’hi cal considerar el posicionament d’ERC després de les eleccions ‘apostant per un pacte d’estat que garantís l’estabilitat’: ‘L’aposta dels republicans és la del tancament del cicle polític per dalt, intentant de posar fi al cicle mobilitzador que va tenir el seu punt més àlgid durant la tardor del 2017’.
Aquest document proposat per assemblees locals nord-orientals veu tres opcions per a presentar-se: en solitari sota la marca CUP; impulsant una plataforma electoral que teixeixi aliances amb organitzacions estatals com Izquierda Castella o Sortu; o bé, donant suport a una candidatura electoral sense participar-hi directament com a CUP.
L’altre document que defensa la participació de la CUP a les eleccions espanyoles es basa en el mateix argument que va utilitzar la formació quan va presentar-se a les eleccions del parlament el 2012, una institució que consideraven ‘burgesa’ i llunyana de la seva acció municipal: ‘ser el cavall de Troia’. ‘La situació ho requereix per la ruptura amb l’estat monàrquic i per posar les necessitats de la classe treballadora per sobre de grans empreses i bancs’.
També argumenten que cal omplir el buit electoral que han deixat ERC i JxCat per les seves ‘traïcions’, i que tampoc no va aconseguir d’omplir el Front Republicà perquè estava ‘molt escorat cap a un front patriòtic’.
Aquesta proposta deixa la porta oberta a presentar-se amb les organitzacions que són ‘a l’esquerra de Podem’ i que han donat suport al dret de decidir de Catalunya. ‘És urgent cercar ponts amb les organitzacions amb què podem compartir un programa doble de ruptura: ruptura del règim del 78, amb l’autodeterminació real i efectiva dels pobles de l’estat i referèndum per abolir la monarquia i, de l’altra, ruptura amb el capitalisme i la Unió Europea’. Així, aquesta candidatura unitària permetria d’incloure altres actors del ‘projecte estratègic de Països Catalans’. Tanmateix, si no es pot fer un front ampli, el document també dóna suport a presentar-se en solitari.
Continuar com fins ara
Endavant encapçala l’opció de no anar a Madrid i fer boicot a les eleccions espanyoles. En el document polític ‘Una candidatura instrumental per a defensar el boicot contra l’estat espanyol’ diuen que repetir els comicis invalida la tesi de diversos partits independentistes que amb el PSOE es podria pactar una taula de negociació: ‘Com a molt, es podrà repetir l’esquema jugat per CiU als anys noranta’.
Contràriament, el boicot implicaria d’organitzar una candidatura, però seria instrumental i es retiraria en el darrer moment per ‘exercir una abstenció o vot nul massiu’, un gest que es decidiria més endavant. Això permetria d’aprofitar la campanya i fer ‘disputa ideològica’ a ‘l’independentisme governamental’ i a ‘l’esquerra institucional’ dels Països Catalans. La llista estaria conformada per militants i activistes represaliats, des d’exiliats fins a presos.
L’altre document que defensa de no presentar-s’hi el van dur les assemblees locals de Gelida i Sant Joan les Fonts. Consideren que aquest debat ja es va tenir i la militància ja va decidir àmpliament no presentar-se a les eleccions del 28 d’abril: ‘El context sociopolític actual no ha canviat en res.’ Defensen que esdevenir una força que faci ingovernable l’estat espanyol no és una proposta realista i que cal centrar els esforços en els municipis: ‘La resta ens és aliè, no hem de deixar que ens converteixin en un partit polític més del sistema.’
També fa un apunt sobre la mala situació econòmica de la CUP, que després de les eleccions municipals del 16 de maig va perdre representació en ajuntaments, consells comarcals i diputacions, fet que va suposar un descens en els ingressos i un augment de les quotes dels militants: ‘Unes eleccions són diners, molts diners. Aquests es poden recuperar si entres a la institució on et presentes, però qui ens garanteixi l’entrada al congrés?’, es demanen.
D’acord amb el que es debati a les assemblees territorials, els representants que participin en el consell polític extraordinari de dissabte hauran de traslladar el posicionament de la base. En una primera votació, hauran de decidir primer entre presentar-se o no. En cas de decantar-se per la primera opció, podran emplaçar el secretariat nacional que impulsi una candidatura de la CUP en solitari, o bé impulsar aliances. Ara bé, si es vota per l’opció de no concórrer als comicis, hi haurà tres opcions: que el secretariat decideixi a quina iniciativa electoral dóna suport la CUP; constituir una candidatura de boicot com demana Endavant; o no fer cap mena d’acció.
