20.12.2021 - 18:57
La militància de la CUP ha votat aquest cap de setmana la ponència política que ha de guiar el partit el pròxim any, amb atenció especial als pròxims processos electorals, però també en relació amb el govern de Pere Aragonès, a qui van investir després d’un pacte amb ERC. Segons que ha pogut saber VilaWeb, durant l’assemblea nacional es va aprovar una esmena que endureix el text base i marca com a objectiu de la CUP al Parlament de Catalunya la “desestabilització” del govern de la Generalitat, un posicionament que aprofundeix en el trencament amb l’executiu que ja es va manifestar durant la negociació del pressupost de l’any vinent.
L’esmena aprovada, proposada per l’assemblea local de Manresa, diu que “la situació social i política als Països Catalans” obliga la CUP i el seu entorn polític a situar-se “com un bastió de ruptura i desestabilització del règim del 78 i el pacte per dalt amb què ERC i Junts estan tancant el conflicte polític del nostre país iniciat el 2010 i que va viure el seu moment àlgid la tardor de 2017”. I afegeix: “En conseqüència, la nostra acció parlamentària a la comunitat autònoma de Catalunya ha d’anar en la línia de desestabilitzar el govern de la Generalitat i ser la palanca del moviment popular al parlament.”
Segons consideren, ERC i Junts no han satisfet cap dels acords d’investidura d’Aragonès, de manera que passen de ser soci prioritari de l’executiu a voler, com diuen, desestabilitzar-lo: “Cap dels elements que van servir perquè la CUP decidís votar a favor de la investidura de Pere Aragonès no s’ha materialitzat en acció legislativa i de govern, ans al contrari: només s’han dedicat a promoure la pervivència d’un model que només beneficia a uns pocs. En aquest sentit, la nostra acció parlamentària ha d’anar vinculada a assenyalar el seu immobilisme, a la desestabilització d’aquest govern i a la construcció de la Unitat Popular tant al carrer com a les institucions.”
Deixen clar que, al parlament, la CUP no es pot limitar a mirar d’aprovar mesures legislatives “que xoquin frontalment amb els límits autonòmics i constitucionals”. “No perquè no vulguem que es produeixi aquest xoc” –aclareixen–, “sinó perquè sabem que ERC i Junts no desenvoluparan aquestes mesures”. En comptes d’això, demanen de fer “oposició frontal”: “Per tant, hem de fer el paper d’oposició frontal a la deriva autonomista del sobiranisme governamental.”
Consolidar posició política pròpia
La ponència política centra en el dret d’autodeterminació el camí més efectiu per a aconseguir la independència perquè, diu, “és una proposta que compta amb un gran suport i potencial en la nostra societat, i la que més posa en contradicció l’estat espanyol, ja que articula majories més àmplies que el dret a la independència”. A més, diuen, és un llenguatge “més entenedor” de cara a buscar complicitats internacionals, encara més si es té en compte el referèndum d’independència que ha anunciat el govern escocès.
Amb tot, avancen que ara com ara “és difícil anticipar quina forma haurà de prendre l’autodeterminació en un futur, tot i que probablement serà la d’un referèndum, però som conscients que no es pot repetir exactament el procés que ens va dur a l’1-O“. De totes maneres, la CUP creu que caldrà aprofitar les dinàmiques internacionals, en especial el referèndum escocès, i que “no ens hem de distreure amb la reivindicació purament retòrica del referèndum”. “Cal que bastim una estratègia d’acumulació de forces, quantitativa i qualitativa, que faci realitzable l’execució de l’autodeterminació i la consolidació de la independència efectiva”, diu.
Tot i que consideren que són propostes de sentit comú, creuen que convèncer ERC i Junts serà “picar ferro fred en un primer moment”. Tanmateix, això no vol dir desistir de la idea de construir “espais unitaris amb el conjunt de forces independentistes” per a materialitzar els objectius compartits en el conjunt de l’independentisme i avançar en els objectius propis. D’altra banda, reivindiquen que la CUP consolidi una posició política pròpia. “Aquest és un dels elements que segurament han canviat un cop passats els primers mesos de la investidura“, diuen.
“Cal que la CUP-NCG sigui un agent que s’oposi clarament a l’actual escenari de reassentament autonomista que es dibuixa amb les aliances pressupostàries a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el govern espanyol, i que encaixa amb els pactes de governabilitat als governs del País Valencià i les Illes”, diu la ponència.
Construir un embat des dels carrers
D’altra banda, i tot i que prèviament el document polític no renunciava a espais unitaris amb altres forces independentistes, la ponència de la CUP avisa: “La nostra estratègia ha de defugir tant les tesis implementistes que no han superat encara el marc de l’1 d’octubre, com de la voluntat apaivagadora de l’independentisme majoritari. No hem de voler salvaguardar la unitat independentista a qualsevol preu, intentar-ho és un llast per a l’aposta de la unitat popular.”
El que ha de fer la CUP, creu la militància, és “construir un embat amb l’estat des dels carrers“. “Això implica també la implicació de la militància de l’Esquerra Independentista en els fronts de lluita i en els espais de contrapoder popular a cada vila i cada barri”, diuen. I afegeixen: “Hem de distanciar-nos de la idea que a partir de la provocació d’esclats momentanis de mobilització serem capaces d’engruixir l’escletxa oberta contra el règim del 78 i ser conscients que aquesta escletxa només s’obrirà a partir del manteniment de les lluites en tots els fronts: el feminista, el sindical, l’habitatge, l’antiracisme, l’antifeixisme, etc. Tot això, també, enfortint els casals i ateneus i la resta d’estructures del moviment, que són les que donen continuïtat a aquestes lluites dia rere dia.”
