22.04.2024 - 16:53
|
Actualització: 03.05.2024 - 11:43
La CUP ha presentat un decàleg de mesures per a promoure i defensar la llengua catalana de cara a les eleccions de Catalunya. “Davant els qui volen dividir el nostre poble per raó d’origen i de llengua, la CUP venim a fer polítiques ofensives per garantir el dret a aprendre, parlar i viure en català. Perquè entenem el català com un dret no només dels catalanoparlants, sinó de tot el poble”, ha defensat la número dos de la CUP per Barcelona, Laure Vega. D’entre les deu mesures proposades en destaquen dues: la derogació de la normativa que va fer el castellà llengua vehicular a l’escola i la creació d’una agència pública de traducció i doblatge en català de productes audiovisuals i recursos educatius.
El primer punt del decàleg és la “derogació de la llei que certifica la fi de la immersió lingüística al sistema educatiu“, en referència a la llei que el PSC, ERC, Junts i els comuns van aprovar en resposta a la sentència que imposava el 25% del castellà a les aules. La modificació consisteix a reconèixer que el castellà també pot ser usat com a llengua d’ensenyament fora de l’assignatura de llengua castellana i que ha de tenir-hi una presència garantida, sense parlar de percentatges. I que la manera de fer-ho l’haurà de determinar cada centre en el seu projecte lingüístic, el qual ha de tenir en compte la realitat sociolingüística de l’entorn. Aquest gener la CUP va presentar una proposició de llei que demanava que el català fos l’única llengua vehicular i d’aprenentatge als centres públics i als centres privats sostinguts amb fons públics, però no va rebre el suport de cap altre grup polític.
En segon lloc, proposen un pla de xoc a l’escola que inclogui més formació inicial i continuada als professionals, més aules d’acollida i més suport lingüístic. També demanen que els plans lingüístics dels centres siguin operatius i que se n’assegurin el compliment, amb la idea d’enfortir l’escola pública i que s’hi garanteixi l’adquisició del català. A més, com a tercera idea, demanen que el català sigui llengua vehicular de la formació professional i que s’introdueixi com a matèria al currículum.
En quart lloc, demanen de potenciar el català com a llengua de docència de la universitat i garantir el compliment de la vehicularitat; i en cinquè, crear una conselleria de llengua “ambiciosa i amb recursos”. És a dir, amb una incidència transversal en el conjunt del govern i, demanen, amb una dotació pressupostària del 0,5% del pressupost global de la Generalitat. “Cal que serveixi per garantir els drets lingüístics que depenen directament del govern, com l’atenció sanitària en català”, diuen.
El sisè punt del decàleg és la protecció i promoció de la producció audiovisual i musical pròpia i en català, i proposen de fer-ho amb una agència pública de traducció i doblatge de productes audiovisuals i recursos educatius, i fer que els mitjans públics compleixin el mandat de normalitzar la llengua catalana. També proposen de crear una discogràfica pública per impulsar la llengua catalana en l’àmbit musical.
En setè lloc, per a garantir l’aprenentatge i ús de la llengua catalana com a eina d’igualtat d’oportunitats, cohesió social i inclusió, proposen de reactivar, dotar econòmicament i prioritzar l’extensió dels plans educatius d’entorn que impulsa el Departament d’Educació, i l’oferta d’escoles d’adults, incloent-hi l’aprenentatge de la llengua catalana. També proposen que es prioritzin els plans d’acollida municipals i els centres de normalització lingüística.
El vuitè punt, per a impulsar el català als llocs de feina, proposa d’establir com a dret l’aprenentatge del català en horari laboral i sota remuneració de l’empresa. El novè demana de visibilitzar la unitat lingüística arreu dels Països Catalans i, el desè, prioritzar i fomentar el català i les bones pràctiques lingüístiques d’empreses, entitats i altres institucions amb clàusules lingüístiques en contractacions i subvencions de la Generalitat.
La CUP atribueix el retrocés de l’ús del català a tres factors: el procés de globalització, que tendeix a l’hegemonització cultural, la política de l’estat espanyol “que ha legislat per eliminar totes les formes d’expressions culturals que caracteritzen les nacions que el componen” i a l’ofensiva “jurídica, política i mediàtica liderada per la dreta espanyolista que han volgut fer de la llengua un problema a erradicar per tots els mitjans, atacant així una política popular fonamental com és la immersió lingüística a l’escola”.
“El català ha de ser el punt de trobada de tota la societat, parli la llengua que parli a casa”, ha dit Vega, que ha remarcat que la llengua catalana ha de ser un element de cohesió social i igualtat d’oportunitats.
