27.02.2020 - 21:50
La CUP es vol presentar a les eleccions al Parlament de Catalunya amb una candidatura àmplia, una proposta aprovada a l’assemblea nacional de l’estiu passat, però encara ha de definir amb qui i per a què. Diumenge, els militants aprovaran en un consell polític extraordinari el document que ha de guiar la política d’aliances del partit els mesos vinents, però aquestes darreres setmanes ja ha estat objecte de debat a les assemblees locals, que hi han presentat esmenes. Segons que ha pogut saber VilaWeb, el document intern de la CUP proposa de fer ‘una candidatura àmplia que sorgeixi com una esmena a la restitució del règim del 78 i que es presenti com una opció que aspira que els seus posicionaments siguin majoritaris, que vulgui ser decisiva en la política catalana del futur i que inclogui un programa polític amb propostes clares que es visualitzin com la millor proposta per la majoria social d’aquest país’. Aquesta proposta política, afegeix, ha de ‘superar l’eina CUP com s’ha entès en els últims anys i anar més enllà per adaptar-nos a un nou cicle polític’. Preveuen de presentar la candidatura a l’abril o al maig.
La clau del debat intern de la CUP és què significa una candidatura ‘àmplia’. Segons el document base, redactat per l’equip 50/60, l’objectiu és atraure organitzacions ‘autodeterministes i/o independentistes i/o anticapitalistes‘ dels Països Catalans per a fer un nou espai ‘que ha de defugir la lògica de coalició i quotes de representació’. L’objectiu és interpel·lar ‘totes les organitzacions que plantegen l’assumpció plena de l’1 d’octubre i orfes de referent electoral’. Les assemblees territorials del barri de Gràcia de Barcelona i del Camp de Tarragona matisen aquest plantejament en dues esmenes diferents. D’una banda, el Camp de Tarragona creu que les converses s’han de limitar a ‘les organitzacions tradicionalment aliades’ i, en tot cas, ‘explorar les possibilitats d’arribar acords’ amb ‘organitzacions anticapitalistes i autodeterministes’ que garanteixin la ‘proposta de mínims’ de la CUP.
L’assemblea territorial de Gràcia va més enllà i, directament, veu un error buscar un front ampli electoral sense un moviment de masses que acosti a nous sectors els plantejaments de l’esquerra independentista (nom amb què es coneix l’espai polític de la CUP i altres organitzacions polítiques com el SEPC, Alerta Solidària, Endavant i Poble Lliure). ‘Fer un front d’aquestes característiques en absència d’un moviment de masses ens allunyaria dels nostres objectius reals i probablement la pressa el faria col·lapsar després d’uns resultats decebedors’, justifiquen. És per això que veuen més viable convidar les organitzacions tradicionalment aliades de la CUP a donar suport a la seva candidatura.
Pel que fa a la llista, el document inicial diu que no s’ha de basar en quotes ni recursos econòmics. Diu que l’objectiu és: ‘Fer un equip fort que combini l’experiència del municipalisme, la militància social i política fora de les institucions, la capacitat de comunicar amb el nou llenguatge que cerquem i la diversitat de sensibilitats, territorial, de gènere i d’edat garantint que les candidates són properes a la CUP però, sobretot, vinculades als moviments i lluites socials’.
Ser a l’oposició o al govern?
A l’assemblea nacional del juliol, els militants de la CUP van aprovar la possibilitat d’entrar al govern de la Generalitat si era per fer polítiques i mesures en favor de les classes populars; revertir les polítiques d’austeritat i un programa polític orientat a preparar de manera concreta l’exercici d’autodeterminació. Ara el document intern de la CUP parla de bastir un ‘espai polític que aspiri a ser decisiu’, però ja preveu que no hi haurà una correlació de forces ‘prou favorable’ que permeti d’exposar ‘si cal formar part d’un govern o no’ i ho limita a un futur debat sobre la relació que ha de tenir amb el govern.
Una esmena de l’assemblea de Sants-Montjuïc es desmarca de qualsevol possibilitat de participar en la governabilitat del país i reclama que la nova CUP digui clarament que ‘en el nou cicle polític esdevé impossible cap pacte de govern (i, per tant, ser decisius) ni amb l’autonomisme ni amb el reformisme’. Tal com ho veu l’assemblea local, cal centrar-se en ‘la construcció del contrapoder popular’. Tampoc no ho veu clar l’assemblea de Gràcia, que demana de reivindicar la CUP com una alternativa per a atraure sectors desencantats ‘en lloc d’empantanegar-nos en una centralitat política feta d’ambigüitats que no podríem rendibilitzar’. Un espai polític que, segons diuen, ‘pugui apel·lar tant els moviments socials i l’anticapitalisme com també els desencantats de la gestió post-1 i 3 d’octubre’. Així mateix, reivindiquen que aquesta candidatura àmplia aspiri a tenir prou pes per a condicionar el govern i la governabilitat: ‘Sense subordinar-nos a altres espais polítics, sinó drenant-los les forces i la base social’. Paral·lelament, proposa d’impulsar ‘autèntics espais de poder català i governabilitat alternativa’.
El nom de la candidatura
Els militants ja van decidir al juliol que aquesta nova candidatura hauria de tenir les sigles CUP ‘de forma clara i preferent’. Tenint en compte això, el document polític proposa una fórmula d’un ‘nom amb ganxo’ seguit del nom Candidatura d’Unitat Popular, ‘una fórmula de l’estil “Revolta-Candidatura d’Unitat Popular” o “Alternativa-Candidatura d’Unitat Popular”‘. Les assemblees de Ciutat Vella i del Vallès Occidental, però, veuen aquesta proposta contradictòria amb allò que es va aprovar a l’estiu i proposen de donar-li la volta, amb les sigles CUP al principi, a l’estil de ‘CUP-Revolta o CUP-Alternativa’. Aquesta fórmula, de fet, és la mateixa que ha fet servir fins ara amb les candidatures CUP-Alternativa d’esquerres, CUP-Crida Constituent i CUP-Per la ruptura.
