14.03.2024 - 21:40
|
Actualització: 15.03.2024 - 09:29
La CUP va encetar fa pocs mesos un procés de refundació que havia de culminar en una assemblea nacional al juny, a temps per a les eleccions al parlament que es preveien a començament de l’any vinent. Ara l’avançament electoral ha impactat de ple en aquest calendari i deixa amb el peu canviat els qui aspiraven a bastir un projecte renovat capaç de revertir la sagnia de vots i militants. Fonts de la CUP traslladen la idea que, malgrat tot, estan preparats per a les eleccions, perquè el procés de refundació –que té el nom de Procés de Garbí– ho debatia tot menys els principis bàsics d’ecologisme, independència, feminisme i socialisme i que, per tant, poden afrontar les eleccions amb aquestes mateixes banderes. Ara bé, és evident que la manera com aquests principis es tradueixen en unes propostes concretes, unes prioritats i una manera de fer i comunicar pot ser molt diversa. I la percepció que en tinguin els electors, també.
L’últim debat temàtic fet per les bases, el 2 de març a Tarragona, es va centrar a redefinir el model organitzatiu de la CUP amb l’objectiu explícit de “convertir la CUP en l’organització política referent del poble treballador català”. Hi van debatre com millorar el model de militància, que el grup promotor del Procés de Garbí reconeix que dificulta la participació de la major part de les classes populars; el d’organització territorial i sectorial; i la manera com es prenen les decisions, combinant l’assemblearisme amb la delegació de responsabilitats i tasques en altres càrrecs.
El debat a Tarragona va ser el darrer de la segona fase del Procés de Garbí, on a més del model organitzatiu s’han debatut qüestions, com ara, com es construeix la unitat popular, com es fa la independència, com disputar l’hegemonia cultural, el finançament de l’organització i l’estructura de treballadors o com intervenir a les institucions. Ara encara hi havia pendents un parell de debats territorials –a Celrà i Palma, que es faran dissabte– abans no es definís el calendari i el procediment de la tercera fase del Procés de Garbí, previ a l’assemblea nacional del juny, que havia de culminar amb l’aprovació de les noves ponències polítiques i organitzatives de la CUP.
Tot plegat s’ha de decidir dissabte en un consell polític, l’òrgan de decisió més alt entre assemblees nacionals, però sens dubte l’avançament electoral obliga a replantejar-ho tot. Fins ara, tots els representants de la CUP que han parlat per valorar la convocatòria d’eleccions han llançat la idea que s’adaptaran a les circumstàncies. “La CUP ja ha activat els mecanismes per a treballar en aquest nou escenari”, va dir Xavier Pellicer, diputat, tot just després de la convocatòria. “Volem construir un gran bloc social que pugui traslladar els consensos que existeixen al nostre país al voltant de l’habitatge, com fer front a l’emergència primària o com defensar els serveis públics; que es traslladi al parlament”, va afegir l’endemà la diputada Laia Estrada a TV3.
Segons que ha pogut saber VilaWeb, a més de parlar de com queda el Procés de Garbí, el consell polític també servirà perquè el secretariat nacional exposi una proposta política i organitzativa per a afrontar les eleccions. Es debatrà quin model de candidatura s’hi vol presentar, com es faran les llistes, com s’organitzarà la candidatura i quines seran les idees força que la guiaran.
Un procés de refundació obert més enllà de la militància
Un dels principis bàsics del Procés de Garbí ha estat la voluntat que transcendís més enllà dels militants de la CUP i que hi participessin activistes d’organitzacions i moviments socials propers ideològicament. També, poder recuperar antics militants que se n’havien acabat despenjant, fos perquè se sentien allunyats ideològicament del rumb del partit o perquè la seva vida quotidiana els feia difícil de participar-hi. La idea era tant augmentar quantitativament la base com oxigenar-se amb punts de vista no viciats pel dia a dia de l’organització.
El Procés de Garbí es va obrir després dels mals resultats electorals a les eleccions espanyoles i a les municipals, però en realitat era una necessitat que feia temps que es comentava entre les bases i els sectors afins, que veien la CUP com més va més arraconada electoralment i menys influent. De fet, abans de les eleccions municipals ja es va poder copsar la pèrdua de to en la baixada de candidatures que s’hi van presentar: va haver-hi llistes de la CUP o candidatures afins amb el suport del partit a 163 viles, 27 menys que no pas el 2019, quan se n’havien presentat 190. Ara bé, les eleccions van ratificar la baixada electoral, amb la pèrdua de 148.000 vots a les espanyoles, que els van esborrar del congrés, i 34.000 vots a les municipals, amb 24 regidors menys a tot el país.
Un dels elements de partida del procés de refundació és la constatació que la CUP té més múscul i un paper més central quan la mobilització al carrer és més alta, de manera que cal trobar com adaptar-se al canvi de cicle polític, més institucional i abocat a la política espanyola. Ara bé, el panorama polític dels pròxims anys estarà fortament condicionat per allò que passi a les eleccions del 12 de maig, i la nova CUP es trobarà forçada a adaptar-s’hi. No és igual una Generalitat presidida per Salvador Illa que una presidida per Carles Puigdemont, o per Pere Aragonès. I no és igual que l’amnistia hagi complert l’objectiu de posar el comptador de la repressió a zero o que passi anys aturada per les preguntes pre-judicials dels jutges que es neguin a aplicar-la.
