01.02.2018 - 20:26
|
Actualització: 02.02.2018 - 10:36
TEMA DEL DIA
Inhabilitació ‘exprés’. Mentre l’independentisme continua empantanegat per les lluites partidistes, l’estat espanyol accelera la repressió contra els seus dirigents. El ministre de Justícia, Rafel Català, ha confirmat que els dirigents independentistes seran inhabilitats abans de ser jutjats, perquè el Tribunal Suprem els aplicarà llei d’enjudiciament criminal. L’article 384 bis d’aquesta llei estipula que quan el jutge dicta l’ordre de processament per delictes greus com ara ‘terrorisme o rebel·lia’, els processats poden perdre la capacitat d’exercir un càrrec públic. El ministre preveu que el jutge Pablo Llarena tancarà la instrucció al març i aleshores promourà una inhabilitació ‘exprés’. És com si els declarés culpables abans de fer-se el judici.
La confirmació de la mesura, que ja corria per mitjans judicials i periodístics fa dies, evidencia una vegada més que a Espanya no hi ha separació de poders perquè un membre del govern ja sap què farà el Suprem d’aquí a unes quantes setmanes. A hores d’ara potser això ja no sorprèn ningú, però aquesta promiscuïtat entre el poder polític i judicial continua essent escandalosa.
La segona observació és que indica la manera com el govern espanyol tracta els líders polítics independentistes. No tan sols els nega la condició de presos polítics o d’exiliats, sinó que ara els equipara als terroristes, malgrat que són tots persones de reconeguda trajectòria política pacífica i democràtica, que no han fet mai ús de la violència.
Les conseqüències d’aquesta decisió afecta el futur polític de tots els dirigents independentistes, sigui el mes d’abril o quan surti la sentència, a final d’any. Els primers afectats seran els qui són a l’exili o a la presó: Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Toni Comín, que perdran l’acta de diputat. Els altres consellers exiliats –Lluís Puig, Meritxell Serret i Clara Ponsatí–, no són diputats però no podran ocupar cap càrrec. Només els qui exerceixin un càrrec públic i en llibertat, com Jordi Turull, Josep Rull i Carme Forcadell, podran continuar essent diputats fins a la sentència judicial, prevista al desembre.
L’advertiment de Català obliga l’independentisme a accelerar la solució de les seves querelles internes per posar data al debat d’investidura i endegar el nomenament del nou govern. Perquè si s’espera gaires setmanes, serà el Suprem que acabarà decidint qui pot ser president o no, qui pot ser vice-president, qui pot ser conseller o fins i tot qui pot ser diputat. Una feina que, en teoria, correspon als ciutadans amb el seu vot.
MÉS QÜESTIONS
Nou revés per al TGV a Perpinyà. El corredor mediterrani del TGV té un nou entrebanc. La connexió entre Perpinyà i Montpeller, que es va aprovar el mes de febrer del 2016, s’endarrereix. Ho ha decidit el Consell d’Orientació d’Infrastructures (COI) de l’estat francès, que ha considerat prioritària la línia de gran velocitat entre Tolosa i Bordeus. S’imposa l’eix atlàntic, mentre que el tram mediterrani s’ajorna sense data prevista.
Tensió a les primàries del PSPV. La direcció del PSPV i la cúpula del PSOE mantenen un enfrontament dur per les primàries comarcals que han de fer-se diumenge, dia 4 de febrer. Des de València s’acusa la direcció del PSOE d’haver acceptat 169 noves afiliacions al PSPV quan el cens ja s’havia tancat. L’entorn de Ximo Puig explica que la majoria d’afiliacions s’han fet a comarques amb candidats afins al secretari d’organització del PSOE, José Luís Ábalos. I, concretament, 55 d’aquestes noves afiliacions han estat a la ciutat de València, on poden decantar la pugna entre la candidata propera a Puig, Sandra Gómez, i la seva competidora Maite Grau, regidora acostada a Ábalos.
Vaga insòlita a Andorra. Si no hi ha acord de darrera hora que ho impedeixi, els treballadors públics andorrans faran una vaga general indefinida. El govern andorrà assegura que no pensa fer marxa enrere, però els sindicats ja cerquen data. Dimecres, més de 300 persones van omplir ahir de gom a gom la sala del comú d’Escaldes-Engordany per votar les accions que emprendran.
LA XIFRA
Un milió d’euros. És la quantitat que el Consell de Menorca presenta a consulta dels ciutadans per saber a què volen destinar els recursos públics en el marc d’un pressupost participatiu.
TAL DIA COM AVUI
L’1 de febrer de 1976 es va fer una manifestació a Barcelona per l’amnistia dels presos convocada per l’Assemblea de Catalunya. Al passeig de Sant Joan es congreguen un gran nombre de manifestants què són dissolts contundentment per la policia armada. Les imatges de brutalitat policíaca, com va passar fa quatre mesos amb l’1-O, van passar a la història, concretament aquesta de Manel Armengol:
