La culpa, de les dones

“Es vesteix amb malles d’esport. Va a córrer de nit. Què passa, ara? No hauria de passar, però passa”; “Una discoteca, una copa desatesa. Què passa, ara? No hauria de passar, però passa”; “Una jove camina sola de nit. Duu les claus a la mà. Què passa, ara? No hauria de passar, però passa”. Aquests són els lemes de la campanya institucional de la Junta de Galícia pel 25 de novembre. Una campanya que, en tan poques paraules, culpa la víctima i evidencia la visió patriarcal de qui ens governa.

Aquesta idea masclista i paternalista es veu reflectida, així mateix, en el cartell editat per O Carballiño, ajuntament governat pel PSOE, en què es mostra una sabata de cordons –d’un suposat home– trepitjant-ne una de taló –d’una suposada dona. “No et deixis trepitjar. No et deixis matar”, com si les dones es deixessin maltractar i assassinar, com si fossin responsables de la violència que els homes exerceixen sobre seu.

Tal com va advertir la Marxa Mundial de les Dones, la violència masclista no té a veure ni amb la tria que fan les dones de la seva indumentària ni amb el context, sinó amb la posició de domini i poder del patriarcat. Tanmateix, exemples com els anteriors mostren la manca de filtres amb perspectiva de gènere a l’administració pública i la necessitat de dirigir les campanyes als maltractadors.

Aquest 25 de novembre s’ha commemorat en un context marcat per les més de sis mil dues-centes dones víctimes de violència masclista d’aquest darrer any, segons dades de la fiscalia. Malgrat que som davant un problema amb un caràcter estructural marcat, continua sense ser una prioritat per al govern gallec, que va reduir la quantitat de les partides dirigides a activar polítiques contra la violència de gènere i a donar suport a les víctimes. De fet, el projecte de llei de pressupost per al 2023 preveu 20,5 milions per a la lluita contra la violència masclista, tan sols el 0,16% del total.

El compromís escàs es veu en la retallada de 186.000 euros en relació amb el passat i, sobretot, respecte de la quantitat consignada en el darrer pressupost elaborat pel govern del PSdeG i el BNG a la Junta, que va destinar-hi 21,2 milions. Perquè la lluita contra la violència masclista, en totes les seves manifestacions, no pot ser reduïda als minuts de silenci, als llaços violetes i a les campanyes institucionals. Els recursos econòmics són fonamentals.