26.05.2021 - 13:35
|
Actualització: 26.05.2021 - 16:05
El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha reaccionat en un piulet als atacs personals que el jutge Manuel Marchena, del Tribunal Suprem espanyol, li ha adreçat en l’informe contra els indults. “Per la democràcia i el dret a l’autodeterminació, mai no renunciarem a l’exercici de drets fonamentals, a la mobilització no violenta i a la desobediència civil. Cap distracció: ahir, avui i sempre que calgui, ho tornarem a fer. Visca Catalunya lliure!”, ha escrit Cuixart.
Per la democràcia i el dret a l'autodeterminació, mai no renunciarem a l'exercici de drets fonamentals, a la mobilització noviolenta i a la desobediència civil. Cap distracció: ahir, avui i sempre que calgui #HoTornaremAFer. Visca Catalunya lliure! https://t.co/JcpfKYIIWK pic.twitter.com/wbZcRkNC8Y
— Jordi Cuixart (@jcuixart) May 26, 2021
Avui, el Suprem ha comunicat que s’oposa als indults perquè diu que no hi ha raons de justícia, equitat i utilitat pública que ho justifiquin. A més, destaca que els condemnats no han mostrat “ni la més mínima prova ni el més dèbil indici de penediment”. En aquest sentit, Marchena i la resta de magistrats han concentrat els seus atacs en Cuixart, i en el seu “ho tornarem a fer” del judici. “Aquestes paraules són la millor expressió de les raons per les quals l’indult es presenta com una solució inacceptable per a l’anticipada extinció de la responsabilitat penal”, és a dir, per a l’indult.
Els jutges també diuen que les paraules de Cuixart “expressen una actitud antidemocràtica, en la qual la pròpia consciència i el compromís social que cada ciutadà subscriu l’autoritzaria a fer miques les bases de la convivència, a convertir en ineficaces les resolucions dictades pels jutges i tribunals d’un determinat territori […], a vulnerar els drets fonamentals d’aquells ciutadans que no comparteixin aquests principis o aquesta consciència individual.”
A més, l’escrit del Suprem explica que Cuixart va ser l’únic dels presos polítics que va respondre a la petició de Marchena que s’expressessin sobre la petició d’indult que els havien fet. Cuixart va reiterar el seu “ho tornarem a fer” i va dir que no acceptaria “cap humiliació, ni penediment, ni indult”. En la resposta al Suprem, a més, Marchena recorda que el president d’Òmnium expressava que la seva prioritat no era sortir de la presó, sinó la resolució del conflicte polític entre Catalunya i l’estat espanyol, i que això ha d’incloure necessàriament una llei d’amnistia.
Marchena s’aferra justament a aquesta declaració de Cuixart per manifestar la seva valoració personal sobre una possible llei d’amnistia. Diu que no es donen les condicions perquè una llei així sigui aprovada i critica que s’assemblaria “a les lleis de punt final” que han aprovat “règims totalitaris” per oblidar els seus crims, com en el cas argentí. El 1998, el congrés argentí va acabar revocant la llei d’amnistia i d’obediència deguda per als delictes comesos per la dictadura militar que van ser aprovades entre el 1987 i el 1988.