Cuixart obre la porta a deixar la presidència d’Òmnium: ‘Ja he fet tot el que havia de fer’

El president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, ha obert la porta a deixar el càrrec quan acabi el mandat: ‘Vull tornar a la fàbrica, ja he fet tot el que havia de fer. Em queden dos o tres anys de mandat, que acabaré perquè l’estat espanyol no pot decidir la presidència d’Òmnium.’ Ho ha dit a Catalunya Ràdio, en la primera entrevista en directe que ha concedit d’ençà del seu empresonament. Ha defensat que tant ell com la seva família ja han viscut moltes coses des que va ser escollit president: ‘He fet molt més que no m’hauria imaginat mai que podria fer.’ Ha afegit que sempre seria ‘al costat del país, però com un militant de base de la llibertat’. Així, ha descartat de fer cap pas a la política institucional quan deixi la presidència d’Òmnium Cultural. Podeu escoltar ací la resposta:

En la mateixa línia ha dit que, tot i ser un pres polític, no és un ‘polític pres’, perquè ell no fa política, sinó una defensa dels drets humans. Ha defensat la seva tasca com a president d’Òmnium per la qual va ser empresonat dient que qualsevol dels seus antecessors hauria actuat de la mateixa manera: ‘No podia fer res més, Òmnium es va parir per a defensar la cultura catalana i els drets civils dels catalans.’

Sobre les tensions al sobiranisme per les diferències tàctiques, ha dit: ‘Òmnium Cultural deixarà la pell per a generar espais de consens.’ I també: ‘Necessitem urgentment resituar-nos tots plegats. Amb l’ajuda de nous lideratges, no podem estar més temps sense saber quina és la proposta que el moviment sobiranista fa a la societat catalana.’ Considera que, si bé la repressió pretén dividir els qui lluiten per fer-los ‘més fràgils a partir del matís’, quan els presos polítics s’asseuen a parlar en una taula troben que els objectius de fons són els mateixos. ‘Com deien els nostres avis, els companys de presó són companys de trinxera.’

Cuixart, com la resta de presos polítics, ha pogut sortir avui de la presó per passar el cap de setmana a casa gràcies al tercer grau penitenciari, que els permet d’anar a la presó a dormir-hi entre setmana i prou.