Consells per a cuidar els animals de companyia durant una onada de calor

Quan la temperatura arriba a nivells insuportables, és probable que alguns animals de companyia tinguin dificultats per a gestionar la calor. Tot seguit, us expliquem com mantenir-los sans durant l’onada de calor.

Els animals que són en una gàbia o cau poden tenir dificultats per a fugir de la calor quan el sol es mou pel jardí, per la qual cosa pot ser necessari traslladar-los o crear zones d’ombra. Tot i que els gats poden sortir al carrer, sovint es refugien en construccions, com ara hivernacles i coberts. Si s’hi queden tancats, el risc d’insolació és alt, de manera que es recomana de comprovar sempre si hi ha gats amagats als garatges abans de tancar-los de nit.

En el cas dels animals domèstics que poden sortir a fora, com ara els gats i els gossos, és important de disposar de llocs frescs i amb ombra perquè hi puguin jeure. I assegurar-se que tenen accés a aigua fresca per a mantenir-se hidratats.

Proporcionar zones amb aigua perquè els animals de companyia hi jeguin o juguin també pot ser una bona manera d’ajudar-los a mantenir-se frescs.

Unes altres maneres d’ajudar els animals a superar la situació és preparar superfícies fresques perquè hi jeguin i donar-los llaminadures congelades perquè estiguin còmodes i entretinguts.

Passejades al matí

Tot i que molts gossos es moren tancats en cotxes perquè s’estan massa estona al sol, la major part d’insolacions dels animals de companyia passen quan passegen en les hores més caloroses. Per aquest motiu, quan fa calor, cal mantenir el nivell d’activitat al mínim i sortir solament en les hores més fresques del dia.

Les hores més segures per a passejar els gossos acostumen a ser a primera hora del matí. També és important de passar per zones amb ombra i amb accés a aigua. Si no hi ha aigua disponible en el camí, és clau que en portem. Les sessions d’ensinistrament i els trencaclosques amb premi alimentari poden ser bones maneres de cansar els gossos quan fa massa calor per a sortir a fora amb seguretat.

Cal tenir en compte que més del 50% dels gossos que arriben a les clíniques veterinàries després d’haver patit una insolació greu es moren. Per tant, en cas de dubte, és millor que no sortiu al carrer.

Qualsevol animal de companyia corre el risc de patir un cop de calor en un cotxe massa calent. Quan viatgeu, penseu en com mantenir-lo fresc tant durant el viatge, com ara en cas d’embús o avaria. Reduïu els viatges al mínim, però si heu de transportar el vostre animal de companyia, no el deixeu mai sense vigilància. Cal assegurar-se que els animals, sempre que sigui possible, tinguin aigua, ombra i aire condicionat.

Tot i que els animals d’edat avançada i amb sobrepès corren més risc de patir insolacions, qualsevol animal en pot tenir. És important recordar que els animals amb la cara plana, com ara els buldogs francesos, els gats amb la cara plana i els conills, tenen un risc més alt de patir cops de calor.

La importància d’un tractament ràpid

Si el vostre animal de companyia desenvolupa signes d’insolació, el tractament precoç és clau, de manera que cal vigilar-los regularment quan fa molta calor.

Al principi, qualsevol animal que pateixi un cop de calor esbufegarà i respirarà acceleradament. També poden mostrar signes de cansament o desequilibrar-se quan caminen. Si no reben tractament, els símptomes poden evolucionar cap a diarrees, vòmits, adaptació, col·lapse i pèrdua de consciència. En aquest punt, el risc de mort augmenta significativament.

Actueu de pressa si penseu que pateix un cop de calor. La millor manera de reduir la temperatura corporal és refredar-lo. Comenceu per allunyar-lo de la font de calor, porteu-lo a l’ombra i a una superfície fresca. En cas d’emergència, podeu refredar-lo directament amb aigua. En aquest cas, llanceu-li per sobre qualsevol aigua que tingueu a l’abast. Si l’animal ha perdut el coneixement, assegureu-vos que el cap es manté fora del líquid.

Eviteu de tapar-lo, tampoc amb tovalloles mullades, atès que poden fer d’aïllants. I aneu al veterinari com més aviat millor, perquè qualsevol endarreriment pot resultar mortal.

Anne Carter és acadèmica al Rural College d’Escòcia. Les seves àrees d’especialitat inclouen la fatiga canina i la biomecànica dels animals. Dan O’Neill és professor associat d’epidemiologia dels animals de companyia al Royal Veterinary College de Londres. Emily J. Hall és professora d’educació veterinària al Royal Veterinary College de Londres. Aquest article va ser publicat originalment a The Conversation.