26.03.2021 - 14:15
|
Actualització: 27.03.2021 - 12:33
Lluís Puig podrà votar des de l’exili com a diputat del Parlament de Catalunya. La mesa de la cambra ho ha decidit per majoria, contra la pretensió de PSC, Vox, PP i Ciutadans d’impedir-ho. Però no ha tingut el vot favorable de tots els membres independentistes: Laura Borràs, Anna Caula, Ruben Wagensberg i Pau Juvillà hi han votat a favor, però Jaume Alonso-Cuevillas s’ha abstingut. L’argument és que és l’advocat de Puig i hi podria haver un conflicte d’interessos, i per això s’ha apartat de la votació. Però aquest gest ha causat malestar en el seu company de mesa Ruben Wagensberg, d’ERC, que ha criticat el fet de no haver-ne parlat abans.
Per tornar a teixir confiances i acords també fóra bo compartir amb la resta dels membres independentistes de la mesa el sentit d'un vot tan important com aquest. Es tractava de protegir en bloc els drets polítics d’un diputat i, en conseqüència, els de tota la ciutadania. https://t.co/AX28YShtoF
— Ruben Wagensberg (@wagensberg) March 26, 2021
L’abstenció de Cuevillas pot tenir cap mena de benefici per a ell, ara que tant Ciutadans com Vox han anunciat sengles recursos al Tribunal Constitucional espanyol? La resposta és que no.
Perquè el Tribunal Constitucional espanyol haurà de decidir si dóna la raó a tots dos partits quan li arribi la demanda sobre la presumpta vulneració de drets fonamentals de què ha estat objecte pel fet que Lluís Puig pugui votar. En cas que el TC els concedeixi l’empara, aquesta delegació de vot quedarà anul·lada i el tribunal podrà emplaçar la mesa a no continuar-ho fent. Però en aquest punt no hi haurà cap conseqüència ni procediment penal contra els membres independentistes de la mesa.
Cuevillas precisament ha explicat que la seva abstenció tenia com a propòsit no donar cap més argument de possible impugnació de l’acord de la mesa de permetre la delegació del vot de Puig. Per la qüestió de la imparcialitat. A la pràctica, un membre de la mesa no deixa de ser un funcionari públic, de qui s’entén que ha d’actuar amb neutralitat. Cuevillas es pot trobar amb un conflicte d’interessos perquè ha de votar una cosa sobre un ex-client seu. I ell diu que perquè no puguin dir mai que ha votat per afavorir un client prefereix d’abstenir-se, però no en el sentit polític de l’abstenció sinó en el sentit de no participar en la votació.
La impugnació l’han recorreguda igualment al TC, però això no estalviarà a Cuevillas cap conseqüència penal que pugui haver-hi contra els seus companys. Perquè no n’hi haurà.
Almenys de moment, perquè un cop hi hagi una sentència contra la delegació de vot, hi pot haver advertiments del TC perquè no ho continuïn fent. Uns advertiments que arribarien a tots els membres de la mesa. Si després d’una sentència del TC la mesa continués permetent la delegació del vot, aleshores sí que hi hauria l’opció (perquè així ha passat en anteriors ocasions) que la fiscalia pogués denunciar per desobediència al TC aquells que hi votessin a favor. I això sí que seria l’inici d’un procediment penal que, com que són aforats al parlament, aniria a parar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
Els advertiments encara no han arribat. La resolució d’un recurs d’empara com el que presentaran ara Ciutadans i Vox al TC pot trigar molts mesos, però és cert que aquest tribunal altera els seus calendaris i ritmes processals quan l’assumpte té a veure amb Catalunya i l’independentisme.
Una altra qüestió és la crítica política que ha fet Wagensberg de la decisió de Cuevillas d’abstenir-se. En declaracions a VilaWeb, el secretari quart de la mesa i diputat d’ERC ha dit: “Vam fer unes trobades prèvies a la mesa, que n’hem fet tres [els cinc membres independentistes], i va sortir el tema de la delegació de vot de Lluís Puig i ningú no ens va avisar que ell s’abstindria. Ell ha dit que és advocat de Puig. Entenc que pugui valorar fer-ho, però em queixava que no ens haguessin avisat abans, perquè vam quedar que els cinc membres de la mesa aniríem en bloc a defensar-ho.”
