09.10.2020 - 18:34
El president de Cuba, Miguel Díaz-Canel, ha informat que en els dies vinents es faran oficial un seguit de mesures econòmiques, entre les quals hi ha la unificació monetària, la reforma salarial, de les pensions i dels preus.
Acompanyat del primer ministre, Manuel Marrero, Díaz-Canel ha explicat que, amb l’eliminació del pes cubà convertible (CUC) – juntament amb el pes (CUP) són les dues monedes que circulen legalment per l’illa -, es garanteixen els dipòsits bancaris ja siguin en divises estrangeres com locals.
Si bé el president cubà ha reconegut que la unificació de la moneda ‘no és una solució màgica’ als problemes econòmics, sí ‘ha de conduir a un augment de la productivitat laboral’ i ha insistit que seran respectats els diners actuals que posseeixi la població.
La dualitat monetària és vigent d’ençà del 1994 com a part d’una política financera conseqüència del col·lapse de la Unió Soviètica, principal soci econòmic de Cuba fins a aquest moment. La desaparició del camp socialista va provocar a l’illa una forta crisi econòmica, produint-se una caiguda del 35% del PIB.
Final de la llibreta
Díaz-Canel també ha anunciat l’eliminació de la llibreta d’abastament, gràcies a la qual els cubans poden comprar productes bàsics a preus subsidiats. ‘En una primera etapa’, però, es mantindrà aquesta llibreta, ‘com un mecanisme que assegura l’accés de la ciutadania a la compra d’articles bàsics en condicions de dèficit d’oferta i protegeixi contra les intencions d’acaparament i l’especulació’.
‘Després, quan els nostres mercats tinguin una altra situació i avancin un grup de relacions econòmiques i financeres al país, haurem d’anar evolucionant per anar suprimint la llibreta’, ha explicat el mandatari, sense donar terminis concrets de quan podria fer-se aquest històric pas, que afectarà el dia a dia de la població de l’illa.
Aquest nou paquet de mesures es produeix també a conseqüència de les recents sancions econòmiques imposades des dels Estats Units. El president ha denunciat que aquest augment de les polítiques en els últims mesos tenen finalitats electorals, ja que des de Washington s’intenta acontentar els grups d’opositors de Miami de cara a les eleccions del 3 de novembre.