Cs i PP fracassen en l’intent de prohibir els llaços grocs al carrer

L’endemà del 20-N, i que diversos locals de col·lectius i partits sobiranistes del Principat s’hagin llevat amb pintades, el Parlament de Catalunya debatia la prohibició dels llaços grocs a l’espai públic. També feia pocs dies de l’atac al cotxe d’Alejandro Fernández i de la comparació que va fer Pablo Casado entre els llaços grocs i les marques que feien els nazis als comerços dels jueus. Avui s’avaluaven dues proposicions de llei: una de Ciutadans i una altra del PP. JxCat, ERC, els comuns i la CUP han tombat el doble intent de regular l’ús dels símbols a les institucions i a l’espai públic i preservar-ne allò que en diuen la ‘neutralitat’. Les iniciatives donaven forma a les conegudes reivindicacions de Cs i del PP mentre a l’hemicicle, sobre la bancada del govern, els llaços grocs habituals evocaven l’absència dels diputats d’ERC i JxCat empresonats.

‘Volen imposar el totalitarisme estètic als carrers, a les places, a les platges’, ha denunciat la diputada del PP Andrea Levy. El seu grup pretenia sancionar amb multes de100 a 6.000 euros els infractors de la prohibició dels símbols polítics a les institucions i al carrer. Tant Levy com el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa, han intervingut en castellà. Quan ha començat, Carrizosa ha saludat els assistents i els qui més tard mirarien el debat per YouTube. La consellera de Cultura, Laura Borràs, ha somrigut des de l’escó. ‘Estan còmodes en l’abús’, ha dit Carrizosa a la majoria independentista. Quan deia ‘abús’ es referia a la preeminència de símbols antirepressius i independentistes als carrers i les institucions. La proposició de llei de Cs, a més de pretendre l’eliminació dels llaços grocs, establia que els Mossos d’Esquadra i les policies locals vigilessin els espais públics i en garantissin la ‘neutralitat’ institucional.

Ferran Pedret, del PSC, ha llegit una part de l’article 5 de la llei que volia aprovar Cs. L’article diu que, per garantir la neutralitat que fixa la constitució espanyola, les institucions públiques catalanes vetllaran per a evitar que, a l’espai públic, es faci ús ‘de qualsevol pancarta, cartell, o qualsevol element amb missatge, anunci o comunicació de caràcter eminentment ideològic o polític o es manifestin per la seva exhibició i ús de determinades opcions polítiques’. Si algú volgués col·locar cap símbol al carrer, en tot cas, hauria de demanar permís a l’autoritat competent. ‘No és una qüestió d’estelades i de llaços sinó de drets i llibertats de tots i totes’, ha dit Pedret. Jenn Díaz, d’ERC, ha acusat el PP i Cs de voler fer una ‘neteja ideològica de l’espai públic’. ‘Quan hi hagi neutralitat als tribunals, trobaran neutralitat en tot allò que tant els preocupa’, els ha etzibat.

‘No es pot ser neutre i fer política alhora. El lloc natural de la política, la reivindicació i la protesta és precisament l’espai públic, el carrer’: la diputada de JxCat Anna Geli ha argumentat així l’oposició a la pretesa regulació de l’espai públic de Cs i del PP. La CUP ha definit els carrers com un espai de disputa de símbols, on es confronten les classes i hi ha una lluita social i política. ‘Hi ha en joc l’hegemonia del llenguatge mitjançant el qual interpretem la vida’, ha al·legat Carles Riera del faristol estant. Ara mateix, segons la CUP, a l’espai públic hi ha una disputa entre l’antic règim del 78 i el nou projecte democràtic i d’autodeterminació que creix.

JxCat també ha recordat que el llaç groc neix d’una conseqüència: ‘l’empresonament injust dels dirigents polítics que fa un any que són a la presó i a l’exili’. Díaz els oferia una solució perquè desapareguessin: ‘Saben com es resol tot això? Amb una urna, amb una papereta, amb una pregunta, i deixant que la gent d’aquest país voti i decideixi’. ERC ha recordat que encara hi ha símbols franquistes als carrers. La resposta de Carrizosa no ha trigat a arribar: ells que han governat, a diferència de Cs, havien d’haver-los retirat. ‘Facin-ho. A mi què m’explica, senyora?’ Però el cas és que al senat espanyol, avui mateix, Cs i el PP s’han abstingut en la votació d’una moció del PSOE que condemnava ‘rotundament’  la dictadura franquista i ‘qualsevol acte d’exaltació’ del franquisme. S’ha aprovat amb l’aval dels independentistes catalans, PNB, EH Bildu i Units Podem.

Al Parlament de Catalunya, el diputat dels comuns Lucas Ferro, que va entrar-hi quan va plegar Xavier Domènech, ha acusat Arrimadas de caure en el ‘patetisme parlamentari’. Ho deia pel dia en què Arrimadas va exhibir una bandera espanyola a l’hemicicle. Ferro ha acusat Cs de voler instrumentalitzar políticament els símbols oficials. Amb la criminalització dels CDR i vetant les investigacions a la casa reial, segons Ferro, es ‘defensa la impunitat dels poderosos’ i es vol aplicar ‘el dret penal de l’enemic contra els dissidents’. Els comuns han insistit que la majoria que va fer fora Mariano Rajoy de la Moncloa ara pot ajudar a entrar en una nova etapa que afavoreixi Catalunya i l’estat espanyol. Levy, en canvi, ha vist el PSC lligat amb un llaç groc a la cadira de la Moncloa. Cs i el PP han deixat clar que perseveraran en l’intent d’eliminar els llaços grocs de les places i les institucions.