01.01.2021 - 21:50
El 2020 sembla un any dissenyat, gairebé, com un argument de novel·la. El primer de gener, una notícia llunyana que aviat es farà tan propera que transformarà la normalitat mundial: tanquen un mercat d’una ciutat xinesa, Wuhan, perquè s’hi ha detectat un nou coronavirus. I la darrera setmana de desembre, una fita sense precedents en la història: els primers vaccinats de la malaltia, que ha fet estralls a tot el món, amb més de vuitanta-dos milions de casos i vora dos milions de morts. La manera i la velocitat com la covid-19 s’ha apoderat de la vida íntima, les relacions socials, l’economia, la feina i el món sencer han estat torrencials. VilaWeb us ofereix un repàs cronològic dels principals fets derivats de la crisi sanitària d’enguany per posar-hi perspectiva.
GENER
Tancament del mercat de Wuhan
A final del 2019, les autoritats xineses informen l’Organització Mundial de la Salut (OMS) que s’han detectat diversos casos d’un nou coronavirus, amb origen identificat al mercat de Wuhan, ciutat d’onze milions d’habitants. El primer de gener, el mercat tanca i es mor el primer contagiat. El 7 de gener, informen dels primers casos del nou coronavirus a Tailàndia i el Japó.
Les primeres informacions errònies de la Xina… i l’OMS
L’OMS comparteix diverses informacions de fonts oficials de la Xina que, al cap dels mesos, es demostraran equivocades. El 14 de gener, difon que “els estudis preliminars dirigits per les autoritats xineses no han trobat proves clares que el nou coronavirus (2019-nCoV) identificat a Wuhan es transmeti entre humans“. Uns dies abans, el 10 de gener, l’OMS opta per “no recomanar cap mesura sanitària específica per als viatgers que vinguin o vagin cap a Wuhan”, argumentant que la mesura tindria més costs que no pas beneficis.
El primer article publicat per VilaWeb
La primera peça publicada en aquest diari sobre el coronavirus 2019 data del 21 de gener i recull que els coronavirus “tenen capacitat de transmetre’s entre humans“. “Els principals símptomes són més intensos que una grip, amb febre, dolor i malestar general i problemes respiratoris”, s’hi llegeix.
Confinament multitudinari a la Xina
Sis ciutats de l’interior de la Xina, entre les quals Wuhan, suspenen els serveis d’avions, trens, autobusos i carreteres i confinen vint-i-un milions d’habitants per frenar l’expansió del virus.
L’admiració creixent per la situació a la Xina
La gestió logísticament ingent de la Xina per a frenar la covid comença a atraure mirades. El 23 de gener, la imatge espectacular de la construcció d’un hospital en tan sols deu dies es fa viral a la xarxa. A mesura que el virus agafa pes a les notícies, es difonen més imatges que semblen ben lluny,però algunes no trigaran a ser habituals a Europa.
Augment dels morts a la Xina i primers casos confirmats a Europa
El 24 de gener, la ministra de Salut francesa confirma els tres primers casos de coronavirus a Europa. Són tres persones que han anat fa poc a la Xina. Se’n sap poca cosa. Dos dies més tard, la Xina es fa enrere respecte d’algunes informacions que havia donat al començament. El ministre de Sanitat xinès confirma que el coronavirus és contagiós abans de mostrar símptomesi eleva els morts a cinquanta-sis.
Es descarten els primers casos sospitosos al país i l’OMS rectifica
El dia 27, l’OMS corregeix i qualifica el coronavirus d’amenaça internacional d’alt risc. Unes hores abans l’havia considerat “moderat”. Esgrimeix “un error de formulació”. El dia 28 descarten que una dona que havia viatjat a Wuhan i ha estat atesa a Torrevella amb símptomes de grip tingui el coronavirus. Aquell mateix dia també es descarta que un home procedent de Wuhan traslladat a l’Hospital Clínic de Barcelona tingui la malaltia.
FEBRER
El món comença a prendre mesures (tímides) bilaterals amb la Xina
A mesura que la situació s’agreuja a la Xina (ja hi ha sis mil infectats i 132 morts), el món reacciona. El dia 29 suspenen la celebració de l’Any Nou xinès a Barcelona en solidaritat amb la crisi del coronavirus. L’endemà, Rússia tanca la frontera amb la Xina. Europa no començarà a estudiarel tancament de l’espai Schengen a les persones provinents de la Xina fins el 4 de febrer.
Senyals d’alerta a Itàlia mentre l’OMS manté la confiança en la Xina
El virus comença a arrelar públicament a Itàlia, que el 31 de gener declara l’estat d’emergència. S’hi han detectat dos casos en turistes xinesos i es bloca un vaixell per un cas sospitós que s’acaba descartant. El dia abans, l’OMS ha declarat l’emergència internacional, però opta per mantenir la confiança en la Xina, mentre que el personal sanitari d’Hong Kong fa vaga perquè es tanqui la frontera xinesa. A les Filipines s’hi confirma la primera mort per covid-19 fora de la Xina.
Es mor el metge que va alertar de la perillositat del virus
6 de febrer. La mort del metge xinès que va intentar d’avisar sobre la perillositat del coronavirus i va ser menystingut per les autoritats del país indigna la societat xinesa.
El primer cas al país i el nom de la cosa
9 de febrer. Un dels pacients britànics ingressats a l’Hospital Universitari Son Espases de Palma per sospites d’estar infectat per coronavirus obté un resultat positiu i és aïllat. L’OMS dóna nom oficial al nou coronavirus, a partir d’ara s’anomenarà covid-19.
Punt d’inflexió: el Mobile, anul·lat
És previst que entre el 24 i el 27 de febrer es faci a Barcelona el Mobile World Congress, un dels esdeveniments més importants a la ciutat. LG és la primera gran marca que anul·la la seva presència adduint l’epidèmia, el dia 5. La seguiran moltes més. La batllessa Ada Colau i la consellera d’Empresa, Àngels Chacón, fan una crida a la calma. El dia 13, finalment, els responsables del congrés l’anul·len. La decisió causa suspicàcies perquè, mentrestant, en altres llocs d’Europa, com Amsterdam, s’hi fan congressos semblants amb les mateixes companyies que no són anul·lats.
El món comença a calibrar la magnitud de la tragèdia
El mateix dia 13, un canvi en el mètode de diagnòstic del coronavirus revela 14.840 nous contagiats a Hubei. El dia 15, un turista xinès infectat es mor a l’estat francès, primera defunció a Europa per la malaltia. El dia 16 se sap que Xi Jinping tenia informació sobre el brot del coronavirus dues setmanes abans de fer-lo públic. El dia 22, l’OMS alerta que el marge per contenir el coronavirus s’escurça pels contagis fora de la Xina. I el dia 24, l’FMI avisa de les conseqüències econòmiques. La combinació d’aquestes notícies esdevé un indici important a ulls del món que cal reconsiderar la gravetat de la situació.
Oriol Mitjà fa el primer crit d’alerta
El 15 de febrer, enmig de la confusió creada per la suspensió del Mobile World Congress, Oriol Mitjà fa unes declaracions al programa FAQS de TV3 que són una bomba informativa. Mitjà avala la decisió del Mobile i deixa clar que la malaltia pot arribar aquí i que només es pot vèncer amb previsió. És el primer crit d’alerta seriós. Al cap de pocs dies, el dia 25 de febrer, en una entrevista a VilaWeb Mitjà torna a avisar: “Tard o d’hora el coronavirus arribarà aquí”
Brot de setze infectats a Itàlia
21 de febrer. Setze infectats al nord d’Itàlia: catorze a la regió de la Llombardia i dos al Vèneto. El govern posa en quarantena 250 persones, confina deu municipis i insta els veïns a no sortir de casa. S’hi suspenen actes públics, activitats comercials, laborals i lúdiques, es tanquen les escoles i es limita el transport públic. L’endemà es confirmen els dos primers morts a Itàlia per la covid-19.
El primer cas a Catalunya i la ja històrica conferència de premsa de Joan Guix
25 de febrer. Primer cas de la covid-19 a Catalunya: una dona de trenta-sis anys que ha viatjat fa poc al nord d’Itàlia, on ja hi ha set morts i tres-cents casos. La consellera de Salut, Alba Vergés, diu que “s’ha fet l’estudi de contactes”, que “el protocol funciona” i que “parlem d’un virus que no comporta un aïllament alt“. El secretari de Salut Pública, Joan Guix, també transmet un missatge de tranquil·litat i demana, entre més, esternudar a l’avantbraç i rentar-se sovint les mans. En conferència de premsa pronuncia una frase que serà recordada: “No vull banalitzar, però com a epidemiòleg em preocupa més la grip que no la covid-19″.
El primer cas al País Valencià i una “bomba biològica” a Milà
26 de febrer. Primer cas del coronavirus 2019 al País Valencià. És un noi jove de Borriana que havia anat feia poc al nord d’Itàlia, on ja hi ha onze morts. La Conselleria de Sanitat, dirigida per Ana Barceló, difon que la possibilitat d’infecció és “de baixa a moderada”. Sanitat té sota vigilància dos grups de valencians que han anat fa poc a Milà: els empresaris que van assistir al Saló Internacional de Calçat i els seguidors del València que van anar a veure el partit contra l’Atalanta el 19 de febrer. Més tard, aquest partit serà descrit per les autoritats italianes com una “bomba biològica” que va afavorir la transmissió de la covid a l’estat espanyol.
Els darrers actes multitudinaris amb un degoteig d’anul·lacions i la borsa sota mínims
28 de febrer. Suïssa anul·la el Saló de l’Automòbil de Ginebra i prohibeix els esdeveniments amb més de mil persones fins el 15 de març. La borsa tremola i registra la pitjor setmana en una dècada. El Consell de Metges de Catalunya demana als professionals que evitin de participar en congressos multitudinaris i que prenguin mesures de protecció. Mentrestant, s’estrenen les Falles de València del 2020. El batlle Joan Ribó assegura que treballen perquè “no es genere una sensació de pànic ni hipocondria” i diu que compliran les ordres de la conselleria i del Ministeri de Sanitat espanyol, però que de moment “no han dit res”.
MARÇ
Primeres morts al país
El 3 de març, Sanitat confirma el primer mort per la covid-19 al País Valencià, però explica que la defunció data del 13 de febrer, fins i tot abans que es detectés el primer cas a Itàlia. El dia 6 es declara la mort d’una dona de 87 anys amb patologies prèvies com la primera mort per covid-19 a Catalunya.
Per què no es prenen mesures a Madrid?
5 de març. Els contagis a Madrid es dupliquen en un sol dia, el sistema hospitalari és al límit i hi ha focus descontrolats que no tenen traçabilitat sobre la forma de contagi, segons diversos informes. La Conselleria de Salut madrilenya en té un que pronostica un salt a quinze mil casos si no s’adopten mesures dràstiques de seguida. Segons una informació d’Eldiario.es, va demanar al govern espanyol que les prengués, però el ministre Salvador Illa s’hi resisteix amb arguments tècnics, polítics i econòmics. Finalment canviarà de parer.
Restriccions dures a Itàlia i patacada de la borsa
9 de març. Itàlia decreta les primeres mesures dràstiques a Europa per a frenar l’expansió de la covid. Confina una àrea amb setze milions de residents, tanca escoles, museus i centres públics a tot el país, prohibeix les activitats públiques de tota mena, i dicta normes de distància física per a les botigues i els bars i restaurants. Catalunya registra dues noves morts i la borsa s’estavella a tot el món. Primers casos o sospites de casos en persones conegudes: Jaume Collboni, aïllat, i Javier Ortega Smith, infectat.
Allau d’anul·lacions d’activitats, Brussel·les albira la crisi i el 061 es col·lapsa
La Comissió Europea anuncia que vol mobilitzar 7.500 milions d’euros per a contrarestar l’impacte econòmic de la covid-19. El govern espanyol aprova un decret que considera que els treballadors aïllats preventivament seran considerats incapacitats temporals per accident de treball i podran cobrar un 75% del salari. Se suspenen les Falles de València i les Festes de la Magdalena de Castelló, els vols entre l’estat espanyol i Itàlia, i els viatges de l’Imserso, i es prohibeix que hi hagi públic en els esdeveniments esportius. El 061, el telèfon de la Generalitat de Catalunya per a atendre urgències, es col·lapsa.
Brot a Igualada i descontrol a Madrid
11 de març. Un brot afecta vint persones a l’Hospital d’Igualada. Guix assegura que la cadena de contactes és controlada i Salut tanca escoles, instituts i campus universitaris a Igualada, Jorba, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Òdena. També es prohibeixen els esdeveniments amb més de mil persones a tot Catalunya. El president Ximo Puig atribueix la suspensió de les falles al descontrol de l’epidèmia a la Comunitat de Madrid, que, tota sola, representa el 50% dels casos diagnosticats a l’estat espanyol. Però el govern espanyol continua negant-se a tancar-la. L’OMS declara que la covid-19 ja és una pandèmia.
La conca d’Òdena, confinada; el país, abocat a un abisme de profunditat encara incerta
12 de març. El brot a Igualada s’ha descontrolat. El govern dicta una ordre de confinament immediat a la població de la conca d’Òdena, mentre experts com Oriol Mitjà alerten que no es té una fotografia real sobre la quantitat de casos que hi ha al país. Se suspèn l’activitat educativa a tot el país, tret d’Andorra. Els presidents Quim Torra i Ximo Puig anuncien ajuts econòmics per a mirar de revifar l’economia. Al món, Donald Trump prohibeix els viatges entre Europa i els Estats Units.
Sánchez impedeix a Torra i Armengol de tancar fronteres
13 de març. Els presidents Quim Torra i Francina Armengol reclamen el tancament de les fronteres amb la resta de l’estat per a aturar l’expansió de la covid-19, però el govern espanyol ho refusa. El president de l’executiu, Pedro Sánchez, s’escuda en l’anunci que demà decretarà l’estat d’alarma, tot i que no en defineix el contingut. Mentrestant, els governs del país tanquen gran part de l’activitat comercial i d’oci. El focus de Madrid continua descontrolat i la velocitat dels contagis a l’estat espanyol ja supera el ritme d’Itàlia. La Xina anuncia que la primera infecció va ser el 17 de novembre, un mes abans que no es pensava.
L’estat d’alarma recentralitza les competències sanitàries
14 de març. Després d’un consell de ministres de més de set hores, el president espanyol, Pedro Sánchez, anuncia que l’estat d’alarma durarà quinze dies i estableix un confinament domiciliari per a tota la població, amb l’excepció dels desplaçaments per adquisició d’aliments, assistència a centres sanitaris i motius laborals, entre més. La gestió de l’epidèmia passa a mans exclusives del ministre Salvador Illa. Els Mossos estaran sota les ordres del Ministeri d’Interior espanyol i els militars seran considerats agents de l’autoritat. Es podran intervenir empreses i centres de salut privats. Mentrestant, “l’epidèmia a Catalunya ja té una trajectòria igual o pitjor que a Madrid”. L’endemà, el president Torra critica durament el govern espanyol, tot titllant-lo d’irresponsable, i diu que l’estat d’alarma és insuficient.
La gent continua havent d’anar a treballar, malgrat tot
Portugal sí que tanca la frontera amb l’estat espanyol, l’endemà de l’estat d’alarma. La Unió Europea també tanca les fronteres exteriors, tret del transport essencial de mercaderies. L’agència de Salut Pública d’Anglaterra avisa que la crisi causada per la covid-19 es pot allargar un any. El dilluns 16 de març es fan virals diverses imatges amb el transport públic ple a vessar de treballadors que han d‘anar a la feina. Diversos experts avisen que no es fan prou proves de detecció per manca de recursos. El president Torra anuncia que té el coronavirus. Les eleccions municipals s’ajornen a l’estat francès.
Els sanitaris denuncien les males condicions i s’acosta el col·lapse sanitari
Metges, infermers i auxiliars de diversos hospitals alcen la veu per denunciar la manca de material i els nombrosos canvis de protocol. Els experts avisen que el col·lapse sanitari arribarà abans de deu dies. El president espanyol promet la mobilització de 200.000 milions d’euros per a suavitzar l’impacte econòmic de la crisi. La Generalitat destina 7,5 milions en ajuts als autònoms. Armengol aconsegueix finalment de tancar per mar i aire les Illes. I la situació epidemiològica a l’estat espanyol ja és pitjor que a la Xina, amb el 70% de les morts a la Comunitat de Madrid, que el govern espanyol s’ha negat a tancar en tot moment.
Crida als sanitaris jubilats i als estudiants de Medicina, i blocatge de màscares
Diversos col·lectius de sanitaris, i també el batlle d’Igualada, critiquen que el govern espanyol bloca remeses de màscares amb els tràmits de supervisió. Mentrestant, Sánchez desplega l’exèrcit a Catalunya per desinfectar el port i l’aeroport de Barcelona. El món supera els 10.000 morts per coronavirus, i se’n declaren els quatre primers a Catalunya Nord. Salut fa una crida als sanitaris jubilats, als pendents de plaça i a estudiants d’últim curs d’Infermeria i Medicina. Torra porta la demanda de confinament complet de Catalunya a les institucions europees, i Puig destina 97 milions d’euros als autònoms i a la solvència de les empreses.
Pròrroga de l’estat d’alarma i preocupació per les residències
21 de març. El 61% dels llits d’UCI a Catalunya són ocupats per pacients amb la covid-19 i setanta científics de tot l’estat espanyol alerten Sánchez que és urgent el confinament total. El president espanyol ho menysté i anuncia que l’estat d’alarma s’allarga fins l’11 d’abril, amplia el paper de l’exèrcit i intervé les residències. La situació d’aquests centres preocupa al País Valencià, on també hi ha escassetat de material sanitari. La pèrdua del gust i de l’olfacte s’afegeixen públicament a la llista de símptomes característics de covid-19.
La gestió del govern espanyol, en el punt de mira, i un informe alarmant al Principat
El 23 de març, la Xina afluixa el confinament marcial de Wuhan després de dos mesos. El nou epicentre són els Estats Units, on la situació s’agreuja mentre el president Donald Trump diu que tot és “més que controlat”. Els experts avisen que, a causa de la manca de recursos, l’estat espanyol podria haver detectat només el 5% dels casos de la malaltia, a diferència del 69% d’Alemanya, per exemple. El dia 25, Vergés assegura que s’ha doblat la capacitat de les UCI del Principat, però no en concreta la xifra. Surt a la llum que un informe alerta de fa una setmana el govern espanyol d’una mortalitat catastròfica si manté les mesures actuals, i la situació a les residències és molt crítica. VilaWeb publica un informe que preveu el pic de contagis al Principat a final d’abril.
El govern espanyol accepta el confinament total i perd material
El 27 de març, el govern espanyol perd 659.000 proves ràpides per a detectar el coronavirus i impedeix a la Generalitat que endureixi el confinament de la Conca d’Òdena. L’endemà, Sánchez cedeix i decreta el confinament total, quinze dies tard. El dia 31, el TSJC ordena a la Generalitat que proporcioni als metges equips de protecció per al coronavirus alhora que arriba el material que l’executiu ha comprat a Hong Kong. L’FMI alerta d’una recessió profunda i els Jocs de Tòquio s’ajornen.
ABRIL
Les dades comencen a amainar enmig d’una revolta als CAP
Comença el mes d’abril. La velocitat de propagació del coronavirus comença a decaure al conjunt del país. El dia 6, els Mossos aixequen el confinament perimetral de la conca d’Òdena. Però la situació encara és seriosa. Els professionals sanitaris consideren una “temeritat” el protocol de Sanitat per a reincorporar-se a la feina i el conseller d’Educació, Josep Bargalló, descarta d’allargar el curs a l’estiu i demana “oblidar-se del temari”. L’estratègia de Salut de tancar els CAP indigna els sanitaris, que l’eviten a Osona. Vergés justifica la mesura perquè diu que millora la gestió.
Europa es comença a esquerdar mentre prepara el desconfinament
El 7 d’abril, la Xina reporta el primer dia sense cap mort per la covid-19 d’ençà del gener i Wuhan surt del confinament, onze setmanes després. Els governs del país comencen a preparar el desconfinament mentre s’obre un nou front de conflicte: els ajuts de recuperació a Europa. La primera reunió acaba sense acord. El dia 8, el Departament de Salut assumeix la gestió de les residències, fins ara en mans de Treball, després de nombroses crítiques a la gestió del conseller Chakir el Homrani.
El desconfinament ja té data i Europa arriba a un primer acord
9 d’abril. Sánchez anuncia que el dia 14 aixecarà la prohibició del treball presencial no essencial, tot i les veus dels científics que li demanaven que l’ajornés. Arran de l’anunci, municipis de la costa de tot el país es blinden contra l’arribada de turistes. La Generalitat afirma que el mateix dia 14 les farmàcies rebran catorze milions de màscares, però els farmacèutics critiquen que no en saben res i que tenen un desabastiment de recursos de protecció. Arriba a València el cinquè avió amb material mèdic de la Xina. I l’Eurogrup arriba finalment a un acord per a mobilitzar 500.000 milions d’euros per la crisi de la covid-19. Resta la part complicada: com es repartiran.
Més crítiques al govern espanyol pel desconfinament
12 d’abril. Els governs del país critiquen la pressa de Sánchez a desconfinar, mentre l’OMS i diversos experts alerten també que encara no és el moment de fer-ho. La Generalitat demana que Catalunya continuï confinada una setmana més tard que Madrid, i Armengol demana de mantenir el tancament de les Illes. Vergés anuncia un futur pla de desconfinament en quatre fases. Al País Valencià ja ha arribat el novè avió xinès amb material sanitari. La Xina autoritza els assaigs clínics de tres vaccins contra el coronavirus.
La pressió assistencial millora significativament
16 d’abril. Les UCI de tot el país han començat a agafar aire i el Departament de Salut diu que farà 27.000 proves PCR a les residències fins el 8 de maig. El curs escolar acabarà al juny i el govern català enllesteix un pla perquè els nens puguin sortir al carrer d’ací a vuit dies. La fiscalia investiga la gestió del coronavirus en vuit residències del país. Als Estats Units, el president Donald Trump acusa l’OMS d’encobrir l’avenç del coronavirus i li retira el finançament.
Catalunya passa el pic de contagis, segons Vergés
El 17 d’abril, segons Vergés, Catalunya ja ha passat el pic de l’epidèmia. La Moncloa es veu forçada a canviar el recompte de morts i origina un caos de dades, mentre afina el pla per a desconfinar la canalla i els adolescents. Torra reclama a Sánchez que el govern català pugui aplicar el pla de desconfinament que ha encarregat a l’epidemiòleg Oriol Mitjà, però el president espanyol no en fa cas. El dia 21, un correu intern de la Guàrdia Civil confirma les ordres de perseguir publicacions contràries al govern espanyol. I Andorra enllesteix el pla per a fer proves d’anticossos a tota la població.
Alemanya permet a Pfizer començar els assaigs i Illa menysprea els governs
El 22 d’abril, Alemanya aprova l’assaig en humans de quatre possibles vaccins contra la covid de BioNthech i Pfizer. Vuit mesos després, un dels candidats es distribuirà a tot el món i posarà la primera pedra del final de la pandèmia. El dia 24, amb una nova pròrroga de l’estat d’alarma, Illa menysprea els governs de les comunitats autònomesen la gestió del desconfinament, que serà asimètric.
El govern espanyol, obligat a rectificar, i el català es resigna
30 d’abril. Illa anuncia que a partir de demà s’estableixen franges horàries, també per als adults, per a sortir al carrer. La Generalitat de Catalunya ja ho havia demanat i, d’entrada, el govern espanyol s’hi havia oposat. La mala maror del govern espanyol amb el de Catalunya ja s’ha agreujat dos dies abans, quan Sánchez anuncia un desconfinament per províncies, decisió que també acabarà corregint. Així i tot, la centralització força que el govern de Torra retiri el seu pla de desconfinament. El virus comença a recular en zones de l’Àsia i el Pacífic.
MAIG
Tret de sortida del desconfinament
El 2 de maig es pot començar a sortir al carrer per passejar i fer esport, i hi ha aglomeracions en diversos indrets, però la fase 0 del desconfinament, que permet la reobertura parcial de petits comerços i establiments d’oci i restauració, comença dos dies més tard a la major part del país, amb l’excepció de Formentera, que va més avançada. El dia 6, Sánchez fa un gir en la seva majoria i salva l’estat d’alarma amb el vot del PNB… i de Ciutadans. L’endemà, Illa admet que el govern espanyol va actuar “tard” contra la covid. El col·lapse del registre civil s’arrossega amb les defuncions.
La hipòtesi de la immunitat de grup s’esfuma
El 13 de maig, l‘estudi de seroprevalença encarregat pel govern espanyol revela que només el 4,36% del total de la població de Catalunya, el País Valencià i les Illes ha superat el coronavirus. El desconfinament continua endavant, tot i que Barcelona i l’àrea metropolitana queden embarrancades per l’estat delicat dels indicadors. El dia 16, Sánchez cerca suport per a una nova pròrroga de l’estat d’alarma prometent que serà l’última. Mentrestant, les proves de detecció es converteixen en el negoci de les clíniques i laboratoris privats, i la permissivitat amb les manifestacions impulsades per l’extrema dreta a Madrid causa indignació.
Noves dades sobre l’expansió del virus des de Madrid
El 18 de maig, un estudi conclou que el 76% del pic de la pandèmia a l’estat espanyol prové dels trajectes amb origen i destinació Madrid. Madrid expandeix el virus, però Sánchez vol mantenir la centralització de les competències de Salut. El dia 19, se sap que el govern espanyol va subestimaral febrer una alerta de risc alt pel virus. El món ja supera els cinc milions d’infectats.
Crisi a Europa pels ajuts i polèmica amb el nou recompte del govern espanyol
24 de maig. Els Països Baixos, Àustria, Suècia i Dinamarca s’oposen al pla de Macron i Merkel per al fons de recuperació econòmica i presenten una proposta alternativa, molt més dura amb el sud. Barcelona comença la fase 1 sense resoldre la mobilitat metropolitana i el govern espanyol adopta un nou model de recompte que rebaixa la xifra real de casos i morts, mentre les UCI es buiden al país.
JUNY
Els temporers, desemparats a Lleida; ERC dóna a Sánchez la darrera pròrroga
Comença el mes de juny. L’època de collita de la fruita a les comarques lleidatanes fa esclatar un nou conflicte: els centenars de temporers que hi han anat a treballar no tenen recursos per a protegir-se del contagi. Mentrestant, Sánchez obté la darrera pròrroga de l’estat d’alarma pactant alhora amb ERC, PNB i Ciutadans. Un dels continguts més polèmics del decret que regularà les mesures posteriors a l’estat d’alarma és que es permetrà l’arribada d’estrangers a partir del 22 de juny.
L’escàndol del contracte amb Ferrovial
El 7 de juny, la decisió del govern de la Generalitat de contractar l’empresa Ferrovial perquè rastregi els contactes dels infectats indigna la comunitat sanitària. La polèmica origina una crisi al govern i, dos dies més tard, Vergés es veu obligada a comprometre’s a rescindir el contracte, fet a dit, emparat per l’estat d’alarma, amb una retribució de disset milions d’euros. El congrés espanyol aprova l’ingrés mínim vital, que es posarà vagament en marxa durant els mesos següents. El dia 11, la Comissió Europea retreu a l’estat espanyol que no obri les fronteres als europeus el 15 de juny.
Primers turistes a les Illes i flexibilitat molt notable per Sant Joan
El 15 de juny arriben els primers turistes, alemanys, a les Illes, gràcies a un pla pilot del govern. El dia 18, la Generalitat de Catalunya aprova el decret que regularà la fase de represa, una vegada recuperades les competències, després de l’estat d’alarma. Tot i que Sant Joan és el primer dia sense morts al Principat, la feblesa de les mesures que hi ha en vigor contribuiran al rebrot del mes de juliol, segons els experts. L’únic lloc on les celebracions amb més de 25 persones són limitades són les Illes. A Catalunya, el govern es desdiu del màxim de vint persones per a les reunions i no hi posa límit, però recomana fer la revetlla amb grups reduïts.
JULIOL
Brot al Segrià
Després de Sant Joan comencen a detectar-se brots considerables per tot el país. El primer és a Castelló, amb setze casos arran d’una celebració per la revetlla. Però els que marcaran el mes de juliol són set brots a les terres de Ponent que afecten més d’un centenar de persones. El 3 de juliol, Vergés descarta de confinar la zona del Segrià, però el dia 6 els brots augmenten a catorze i la situació ja és “difícil de controlar”. S’acaben aprovant restriccions i el confinament perimetral de Lleida i vuit municipis més, tot i les resistències de Salut i Vice-presidència.
La situació s’agreuja i la màscara esdevé obligatòria
Arran de l’augment dels rebrots a tot el país, el 8 de juliol el govern decreta que la màscara serà obligatòria a l’aire lliure a Catalunya per als més grans de sis anys i amb sancions de 100 euros. Les Illes secunden la mesura l’endemà. Una setmana després del confinament, continuen creixent els casos al Segrià, amb els hospitals molt pressionats i la instal·lació de pavellons provisionals. Els experts alerten que “Lleida és en ple creixement exponencial i això duu al desastre”, i els batlles retreuen a Salut i Agricultura que no actuessin abans. El dia 12, es restringeix l’activitat no essencial als municipis més afectats del Segrià i s’hi recomana el confinament domiciliari, malgrat l’oposició de la primera jutgessa que s’hi pronuncia. Un brot a l’Hospitalet també comença a preocupar el govern, i s’hi acabaran tancant perimetralment tres barris.
Encara més rebrots i restriccions al Principat, i bones notícies sobre el vaccí
El 17 de juliol, el govern ja aplica mesures a tot el Segrià, a tota la comarca de la Noguera i a Barcelona i dotze municipis de l’àrea metropolitana. Ho fa enmig de crítiques per manca d’antelació. El dia 19, les mesures encara s’amplien a Figueres, Vilafant i Sant Feliu de Llobregat, i s’han de tancar diverses platges de Barcelona per aglomeracions, malgrat les restriccions. Oxford anuncia que el seu vaccí és segur i genera anticossos.
Nova estratègia pel nomenament d’Argimon i acord històric a Europa
El 21 de juliol, el govern nomena el director de l’ICS, Josep Maria Argimon, nou secretari de Salut Pública, després de dos mesos durant els quals el càrrec ha estat vacant per la baixa de Joan Guix. Argimon remodela el pla de traçabilitat i comunica que es faran PCR als contactes estrets de positius. Els països de la Unió Europea arriben finalment a un acord sobre el fons econòmic per a la recuperació, amb una xifra de subvencions molt inferior a la prevista inicialment després de les pressions dels països frugals. El dia 27, patacada per al turisme a les Illes: el Regne Unit recomana de no viatjar-hi. L’endemà, el govern prohibeix les entrompades a Catalunya.
La pandèmia s’accelera al País Valencià i Sánchez es queda el fons europeu
El 29 de juliol, el govern manté la prohibició de fer reunions de més de deu persones a Catalunya, però rebaixa mesures en l’activitat comercial, d’oci i religiosa. La pandèmia s’accelera ara al País Valencià, amb una cinquantena de brots actius, i Ribó demana mesures per a l’oci nocturn. Puig anuncia sancions astronòmiques per l’incompliment de les restriccions i ordena un desplegament de la policia per a supervisar-ho. El dia 31, Sánchez comunica als governs que el seu executiu gestionarà els diners d’Europa mentre l’economia espanyola s’enfonsa.
AGOST
Sánchez vol quedar-se el superàvit mentre la situació millora a Catalunya
El primer d’agost, el govern rus anuncia una campanya de vaccinació contra la covid-19 a l’octubre que causa la renuència de la resta del món perquè no s’han completat totes les fases dels assaigs clínics. Al país, el 4 d’agost, el Departament de Salut comença campanyes de proves en massa en diversos punts amb risc elevat de rebrot i allarga el tancament de l’oci nocturn tot i que considera els brots estabilitzats a Catalunya. El dia 10, Vergés diu que la situació ja és “molt bona”, tot i que es manté l’estratègia de proves en massa. El govern espanyol anuncia que es quedarà el superàvit dels ajuntaments, cosa que origina la revolta de batlles a tot el país. Alemanya, França i Bèlgica reforcen els controls a viatgers des dels Països Catalans.
Prohibit de fumar, reunions de deu persones i primera reinfecció
El 18 d’agost, entren en vigor noves restriccions acordades al consell interterritorial de salut. Entre les mesures més destacades hi ha la prohibició de fumar a l’aire lliure quan no es respecti la distància de seguretat, el tancament dels locals de lleure nocturn i la limitació de deu persones per taula als restaurants. Mentrestant, la inconcreció del pla de tornada a l’escola posa en tensió els sindicats i les famílies amb el conseller Bargalló. El dia 21, els brots tornen a créixer a tot país i els governs demanen de reduir la interacció social. El dia 24, Torra anuncia l’operació Setembre, que té per objectiu una represa segura del curs, i inclou la prohibició de reunions de més de deu persones a tot el Principat. El mateix dia s’identifica a Hong Kong el primer cas de reinfecció de covid al món.
SETEMBRE
Confinaments al País Valencià i represa del curs escolar
El primer de setembre, Ximo Puig opta per la duresa per a evitar el descontrol de la pandèmia i ordena confinaments perimetrals. El primer, Benigànim, topa amb la negativa de la jutgessa, cosa que causa indignació al municipi. Barceló decideix de modificar lleugerament el decret i tornar-lo a publicar. Mentre s’acosta el començament de curs, el principal envit és quins ajuts tindran les famílies per a complir la quarantena dels fills. El dia 7 comença el curs al País Valencià, on tan sols sis centres es mantenen tancats. Els alumnes del Principat comencen el dia 14, entre protestes dels sindicats de mestres, que demanen més mesures de seguretat. Alemanya obre la porta per primer cop a retallar les quarantenes a cinc dies.
Conflicte amb Madrid i noves mesures a Catalunya i a València
El 15 de setembre, la situació no és bona a les Illes, i Armengol ordena noves restriccions de mobilitat en diversos punts de Palma i Eivissa. El dia 18, després de la demanda de Puig i Torra de confinar la Comunitat de Madrid, on els brots són descontrolats, la presidenta Isabel Díaz Ayuso anuncia mesures parcials i s’enfronta amb el govern espanyol. La crisi s’intensificarà el dia 25, quan Illa demanarà el tancament de la capital espanyola i Ayuso s’hi oposarà. Abans, el dia 22, les reunions a Catalunya es limiten a sis persones i les quarantenes es rebaixen a deu dies. I l’endemà, Sanitat aixeca les mesures especials de contenció a València.
OCTUBRE
Torna el teletreball i es tanquen bars i restaurants
La situació és moderadament positiva al país el primer d’octubre, i Palma recupera la mobilitat, però preocupa cada vegada més la situació a Madrid, amb les UCI desbordades. La situació empitjora de mica en mica. Tot i que el dia 6 el consell del Procicat avala finalment que els locals d’oci nocturn tornin a obrir amb mesures excepcionals, l’endemà Andorra aprova noves restriccions i Argimon alerta que el risc de rebrot creix exponencialment a Catalunya. Al cap de pocs dies, tot comença a esclatar. El dia 9, la crisi a Madrid arriba al seu clímax quan Sánchez hi declara l’estat d’alarma per tancar la ciutat. Al Principat, el dia 11, Argimon demana teletreball i classes telemàtiques a les universitats, una mesura que es mantindrà, asimètricament, els mesos següents. El dia 14, la Generalitat aprova mesures noves, entre les quals el tancament de bars i restaurants. La infecció, l’ingrés i l’alta de Donald Trump també ocuparan portades durant la primera quinzena d’octubre.
Amb la revifada del risc de rebrot, arriba el confinament nocturn
Al voltant del 21 d’octubre, el risc de rebrot creix a tot el país, especialment al País Valencià. Al Principat, els sanitaris comencen a alertar que la pressió assistencial és elevada. Els governs estudien d’ordenar un confinament nocturn. El primer lloc on es decreta, el dia 22, és a Catalunya Nord, de nou del vespre a sis del matí. La mesura pren força quan diverses comunitats autònomes demanen a Sánchez un nou estat d’alarma. La Generalitat de Catalunya diu que el vol “descentralitzat”. El dia 25, Sánchez declara l’estat d’alarma a tot l’estat amb voluntat d’allargar-lo fins al maig, tot i que finalment els partits forçaran una revisió al març. Les comunitats tindran la potestat de regular la franja del confinament nocturn.
Descoordinació al Principat i tancaments perimetrals
Descoordinació important al govern català el 27 d’octubre, quan fa tot just un mes que no hi ha president per la inhabilitació de Quim Torra. En poques hores, tres consellers i un secretari general donen informacions contradictòries sobre l’obligatorietat del teletreball. El 29 d’octubre, el govern aprova un reguitzell de mesures noves, amb un pes important dels confinaments perimetrals i amb el tancament de l’activitat cultural, que enfurisma els treballadors del sector els dies següents. El dia 30 es tanquen perimetralment el País Valencià i el Principat, i es confina Catalunya Nord.
NOVEMBRE
La gestió dels ajuts als autònoms causa indignació i Pfizer anuncia que el seu vaccí és eficaç
El 2 de novembre, Catalunya substitueix les PCR als contactes de positius per proves d’antígens. El dia 3, Puig prorroga el confinament perimetral del País Valencià, i l’endemà, Itàlia imposa un confinament domiciliari als territoris més afectats per la covid-19. La indignació del sector cultural s’accentua amb una cerimònia a la Sagrada Família amb 600 assistents. Amb tot, la delicada situació epidemiològica a tot arreu (a les Illes es dispara la incidència del virus) troba una llum al final del túnel: Pfizer assegura que el seu vaccí contra la covid-19 té un 90% d’eficàcia. El dia 10, hi ha un nou escàndol pel repartiment ineficient del govern català d’uns ajuts als autònoms minsos.
Crisi greu al govern de Catalunya i començament d’una nova reobertura
El 18 de novembre, la crisi al govern català toca fons quan els consellers d’ERC planten la resta del govern abandonant la reunió del comitè de crisi de la covid, que ha de servir per a perfilar el pla de reobertura, en protesta contra les filtracions. La reobertura comença finalment el 23 de novembre amb un relaxament de les mesures per al comerç i l’oci, però es manté el confinament nocturn i els confinaments municipals de divendres a dilluns. El dia 27, Armengol detalla un nou pla de control epidemiològic; i l’endemà comença el desconfinament a Catalunya Nord. El dia 30, l’FMI empitjora els pronòstics de l’eurozona i creu que les mesures fiscals s’hauran d’allargar.
DESEMBRE
Incertesa per Nadal
L’empitjorament dels indicadors fa que Catalunya freni el canvi de fase el 3 de desembre, mentre Amnistia Internacional posa el focus en la gestió que ha fet el govern català de les residències. El dia 4 es reobre l’oci nocturn al País Valencià i es recupera la mobilitat entre Andorra i Catalunya Nord, que manté el confinament a les vuit del vespre. A mitjan mes, els governs, alarmats per l’augment dels casos, dicten noves mesures (especialment severes a Mallorca) i els plans per a celebrar Nadal trontollen. Amb el paquet de noves mesures a Catalunya, el dia 18, Andorra “s’integra” a l’Alt Urgell en l’àmbit de la mobilitat comarcal. Les noves mesures impliquen la limitació d’horaris per a la restauració i els bars i el confinament comarcal durant tota la setmana. El dia 19, La Marató de TV3 contra la covid recapta més de deu milions d’euros.
Nova variant a Londres
El 20 de desembre, el govern britànic pren mesures de confinament molt dures, principalment a Londres, per mirar de frenar l’expansió d’una nova variant de la covid-19, molt més contagiosa. Tot just l’endemà, entren en vigor les mesures dels governs del país que s’aplicaran durant les festes de Nadal. Les reunions només podran ser de sis persones a les Illes i al País Valencià, però a Catalunya el límit serà de deu persones els dies festius i el confinament nocturn es retarda la vigília de Nadal, la nit de Cap d’Any i la nit de Reis.
Comença la vaccinació i la pandèmia entra en eleccions
El dia 27, una imatge històrica: els primers vaccinats de covid-19 al país són els rostres d’una nova etapa. La pandèmia continua al seu ritme, malgrat tot, i diversos punts del territori, com Mallorca, han d’adoptar més restriccions. Tot i que la majoria d’experts preveu un fort rebrot durant el mes de gener, el govern català refusa de prendre mesures noves per Cap d’Any i Reis. El 30 de desembre, el PSC anuncia que el ministre espanyol de Sanitat, Salvador Illa, abandona el timó de la gestió en plena pandèmia per esdevenir el candidat del partit a la Generalitat malgrat les nombroses crítiques al seu paper com a ministre.
