Un retret als “governs Dormidina” al País Valencià i les Illes: “Vuit anys de Botànic i no s’ha recuperat TV3”

El votant sobiranista del País Valencià i les Illes es mira amb una certa ambivalència els nous governs. Hi ha por pel retrocés que pot venir, però també frustració perquè, després de vuit anys de governs suposadament favorables, no s’ha avançat prou. Per què? Una part de la resposta potser és una prudència estructural, que neix amb els estatuts d’autonomia. La Universitat Catalana d’Estiu ha organitzat avui un acte per a reflexionar-hi, moderat pel professor d’història contemporània Sebastià Serra. La conclusió general ha estat que tots dos estatus ja van néixer tocats, afeblits, molt per sota de les expectatives, i que això ha cristal·litzat en una manca de valentia.

Segons Xavier Serra, escriptor i membre de la Societat de Filosofia del País Valencià, un dels problemes fundacionals en el cas valencià va ser el fracàs dels primers socialistes i d’Unió Democràtica a les eleccions espanyoles del 1977. En compte de plegar, els dirigents d’aquella fornada que s’havien endut una patacada –com ara Alfons Cucó–, van deduir llavors que “es podia treballar pel país però dintre dels partits espanyols”. “L’estatut va ser una derrota dels símbols del catalanisme al País Valencià. L’estatut de la llengua no va quedar definit, i per això encara ho continuen fent servir com a arma. Es va perdre l’oportunitat de deixar-ho establert des del primer dia. I el nom és el més desmobilitzador que se li va poder donar. Per un país, hom encara surt al carrer. Però no per una comunitat”, diu Serra.

A les Illes, el resultat de l’estatut del 1983 va ser més favorable. En aquest cas sí que es preservà que la denominació de la llengua seria el català. Però hi va haver dos inconvenients que ho han contaminat tot fins ara, segons Bartomeu Colom, professor de dret administratiu de la Universitat de les Illes Balears. El primer és que, al començament, l’estatut es consensua entre el PSOE i la UCD. Però, en el segon cicle electoral, “la UCD s’enfonsa i no hi ha més remei que consensuar-ho amb AP”, que era un os diferent de rosegar. El segon inconvenient, segons Arnau Company, professor en aquesta mateixa universitat, és que precisament Aliança Popular (després el Partit Popular), el partit més reticent a les ambicions estatutàries, va ser l’encarregat de desenvolupar-ho.

El recel dels socialistes illencs ho va esbiaixar tot. Segons Company, per exemple, “una part dels socialistes no volia que hi hagués més competències per a les Illes Balears perquè no volien que les gestionés Aliança Popular”. A ulls de Colom, tot plegat ha fet que amb el temps no s’hagin “consolidat les característiques de nacionalitat de les Illes, com ja deia el primer estatut i diu el darrer”. No s’ha avançat prou ni en termes de llengua, ni de cultura, ni de mitjans, ni d’ensenyament. “La cultura, per exemple, no ha estat considerada un element central, constituent, estratègic ni de cohesió social. Més aviat marginal i prescindible”, diu Colom. I encara “som una minoria nacional amb molt pocs drets dins un estat que funciona a través de majories”.

Segons el mallorquí Antoni Llabrés, que durant dues dècades ha estat professor de dret penal a la Universitat de València, la migradesa de les aspiracions dels estatuts ha perjudicat especialment la situació de la llengua. Els moments en què el català ha viscut amb tranquil·litat i protecció institucional “queden en un no res al costat de la llarga i penosa història de persecució”. Respecte de l’ensenyament, per exemple, al País Valencià el model de línies només va permetre arribar al 50% d’alumnes en català a les comarques del nord, a les comarques del sud era d’un 10-15%. La presència del valencià ha estat molt tímida. Sobre el requisit en la funció pública, “el PSPV d’aquesta darrera legislatura també s’hi ha resistit amb dents i ungles”. És a dir: gairebé no haurà estat en vigor.

Un senyor del públic ha condensat perfectament el sentit de la xerrada: “Amb vuit anys del Botànic no s’ha recuperat TV3. Els qui haurien de fer-ho millor ho fan pitjor i llavors desmobilitzen l’electorat.” I Xavier Serra ho ha reblat: “Potser ho sabrem fer millor quan no tinguem governs Dormidina.”

Vegeu ací el vídeo de l’acte: