Màscares i diputats allunyats per a aprovar el pressupost en una era incerta

Mà estesa de l’oposició per a la reconstrucció però no per a un pressupost ‘obsolet’. El Parlament de Catalunya ha aprovat els comptes d’enguany amb l’abstenció dels comuns, sense cap imprevist, i amb l’obligació de modificar-los a partir d’ara per a adaptar-los a l’emergència sanitària i social. Durant un ple anòmal, amb només 21 diputats, l’estrena del vot telemàtic i l’extensió del vot delegat, la cambra ha constatat com la Covid-19 ha girat com un mitjó els hàbits parlamentaris i tot l’escenari polític català, amb les eleccions anticipades ajornades i sense data. I és que el coronavirus no només en condiciona ara el present sinó que en marcarà el futur, amb la defensa dels serveis públics al centre. Per al vicepresident del govern, Pere Aragonès, els comptes són ‘la primera pedra’ per a la reconstrucció, essencials per a deixar enrere les pròrrogues pressupostàries que se succeïen des del 2017, però a banda del govern només els comuns n’han defensat la necessitat, mentre que per a la resta de l’oposició neixen massa desfasats pel coronavirus. Segons el PSC, el govern podria haver continuat perfectament amb la pròrroga, modificant-la específicament.

El llum verd parlamentari obre ara una nova etapa per a modificar el pressupost a través de decrets específics, i l’oposició ha estès la mà al govern. Ho han fet especialment Cs i el PSC, que volen exercir un paper en l’etapa de reconstrucció. Feia molt de temps que no hi havia una predisposició al consens tan àmplia en un ple del parlament, i el president de la Generalitat, Quim Torra, ja ha recollit el guant durant la sessió de control, tot i que vol que el ‘gran acord de construcció disruptiva’ post-Covid-19 s’ampliï també a agents socials, científics i culturals. El govern compta que podrà acordar amb els comuns els decrets per a adaptar els comptes a les noves urgències, però intentarà anar més enllà.

Durant el debat pressupostari, Aragonès li ha demanat una col·laboració especial al PSC. En concret, l’ha emplaçat a pressionar Pedro Sánchez perquè arribin recursos addicionals en forma de transferències, no com a préstecs que impliquin el cobrament d’interessos a la Generalitat. Perquè si bé el govern insisteix que els nous comptes són imprescindibles (no es podia afrontar la crisi amb un pressupost prorrogat i funcionant amb ‘pedaços’, segons Aragonès) també insisteix que necessitaran més recursos de l’estat, que al seu torn aspira a rebre una injecció europea. El nou pressupost incorpora 3.000 milions d’euros de despesa addicional, però l’executiu ja ha calculat que en necessita 1.800 per a afrontar la crisi sanitària, i els comptes contemplen un increment de només 900 milions en salut.

Malgrat això, Aragonès ha criticat l’actitud ‘conservadora’ i ‘immobilista’ del PSC i de la CUP, que han votat en contra del pressupost. Els socialistes li han retret que no els hagin trucat ni abans ni després de la presentació d’esmenes per a intentar un acostament, i la CUP, visiblement molesta, ha censurat que el vicepresident els estengués la mà amb aquests qualificatius. També l’ha acusat de pretendre amagar que el pressupost està caducat i es va gestar ‘per interessos partidistes’ en un acord a tres bandes amb els comuns que havia d’incloure l’ajuntament de Barcelona i els comptes estatals, que finalment Sánchez no presentarà enguany.

L’estrena del vot telemàtic

El debat del pressupost s’ha fet en el transcurs d’un ple on també s’ha aprovat un reguitzell de decrets, la majoria per a afrontar l’emergència sanitària i social. Torra ha lamentat que no s’hagi pogut fer un ple per vídeoconferència, en un moment en què els grups estudien la modernització del reglament del parlament. Però 25 dels diputats de JxCat han estrenat el vot telemàtic, mentre seguien el ple a distància, i la resta combinava la delegació del vot en algun dels 21 diputats presents o el presencial, la minoria que podia exercir-lo des de l’hemicicle. En tot moment els diputats i consellers han anat entrant i sortint per a evitar acostaments incòmodes en una quotidianitat de màscares, guants, gel hidroalcohòlic i distanciament personal que ha portat el parlament a fer un ple en condicions excepcionals, amb la comprovació prèvia de la temperatura dels assistents, la porta tancada a la premsa, el personal de la cambra imprescindible, treballadors de la neteja per a adequar el faristol després de cada intervenció, el bar tancat i el parc de la Ciutadella barrat a qualsevol protesta.

Lluita Internacionalista pretenia manifestar-se contra ‘el pressupost de la vergonya’ però el govern no li ho va autoritzar i finalment el TSJC ha conclòs que durant l’estat d’alarma l’autorització del dret de reunió depèn del govern espanyol i no del català. Puntualment, a les vuit del vespre, els diputats han aplaudit l’esforç dels professionals sanitaris, i la CUP ha desplegat una pancarta: ‘Retallar la sanitat mata’. Hores abans havien reobert l’hemicicle, tancat des de principis de març, amb un minut de silenci per a les víctimes de la Covid-19.

Les fases contra la crisi

Aragonès ha situat diverses fases per a fer front a la crisi: dotar de recursos el sistema sanitari i assistencial, garantir la liquiditat per a treballadors, autònoms i empreses i una reconstrucció que prioritzi l’estat del benestar, la recerca en l’àmbit biotecnològic, la sobirania alimentària, la digitalització de la indústria, i la transició ecològica. JxCat ha criticat que el govern espanyol hagi aprofitat l’emergència per a recentralitzar competències i ha preguntat a l’estat quin compromís pensa assolir amb Catalunya. La diputada Teresa Pallarès l’ha emplaçat a entomar el pagament dels deutes històrics amb Catalunya, com la disposició addicional tercera de l’estatut o afrontar la reforma del sistema de finançament. ‘Ha arribat l’hora, no hi ha més excuses’, ha sentenciat. El diputat d’ERC Lluís Salvadó ha carregat contra l’exhibició de l’exèrcit i ha instat el PSOE i Podemos a posar remei a l’infra-finançament de Catalunya, que la crisi de la Covid-19 ha fet encara més patent.

Els comuns han celebrat que el pressupost arriba acompanyat d’una reforma fiscal progressiva com a argument de pes per al que considera una lògica abassegadora: ‘Com més impostos paguin els rics, més forts seran els pressupostos i els serveis públics’. La líder de CatECP a la cambra no ha amagat el malestar per les crítiques del govern a Podem i a l’executiu espanyol, que s’afegeix a les discrepàncies sobre la línia d’acció general de la Generalitat, però ha al·legat que han mantingut viu l’acord pressupostari per responsabilitat i la necessitat de defensar uns serveis públics afeblits per les retallades. ‘Aquest virus entén de classes socials’, ha sentenciat. Davant del canvi d’època que vivim, els comuns s’han erigit com a possible aliança per a modelar-lo ‘en clau democràtica’ davant del perill que hi hagi un ‘retrocés democràtic’ i un ‘augment del nacionalisme’.

Les crítiques de la resta de grups

La CUP ha continuat marcant distàncies amb el govern que albiren una entesa difícil a partir d’ara. La diputada Maria Sirvent ha carregat contra uns comptes ‘caducs i abocats a modificacions’ i ha subratllat que prioritzen el pagament del deute als bancs per sobre de la sanitat, l’educació i els serveis socials. El deute, ha remarcat, creix un 75% respecte a l’últim pressupost aprovat. Per al PSC, es tracta d’un ‘pressupost estèril d’un govern esgotat i dividit’, que ja era insuficient davant de les necessitats de Catalunya abans de la pandèmia perquè en realitat les partides de salut eren menors a la despesa real de l’any passat. La diputada socialista Alícia Romero ha demanat al govern que canviï d’actitud i s’acosti ara al PSC i a Cs, deixant de banda les lluites partidistes. Per a Cs, que va provocar l’ajornament del pressupost durant un mes enviant-lo al Consell de Garanties Estatutàries perquè en revisés l’adequació al marc jurídic, és un pressupost de ‘paper mullat’ que havia de servir com a primer míting de campanya d’unes eleccions ara inexistents. Així ho ha defensat el diputat José María Cano, que malgrat tot ha insistit en la constitució d’un fòrum autonòmic per a la reconstrucció que ja havia proposat Lorena Roldán. El PP, també molt crític, ha al·legat que si els comptes ja eren insuficients fa dos mesos, avui encara ho són més. El diputat Santi Rodríguez ha reiterat que, encara que el govern al·legui que s’incrementarà en 3.000 milions la despesa, l’any passat es van gastar ja 3.600 més dels pressupostats. Com a colofó d’un ple maratonià i insòlit, els comptes s’aproven en la primavera d’un any atípic i uns mesos incerts, estranyament a punt per a ser modificats.