17.03.2024 - 16:01
|
Actualització: 02.05.2024 - 22:51
Dos mesos abans de les eleccions del 12-M a Catalunya, la maquinària electoral del PSC treballa a tot drap. En la cloenda del congrés socialista, el president espanyol, Pedro Sánchez, i el candidat a la Generalitat, Salvador Illa, s’han regalat un bany de masses. Al ritme de “It’s time”, d’Imagine Dragons, han travessat la platea del Palau de Congressos de Catalunya entre abraçades, petons, picades de mans, aplaudiments i selfies. Ara, qui obria el pas, amb dos guardaespatlles, era Sánchez, mentre Illa, a rebuf, recollia les restes de l’admiració al dirigent espanyol.
A la primera fila de la festa, entre més personalitats, hi havia càrrecs importants del socialisme, com ara els ministres María Jesús Montero, Pilar Alegría i Jordi Hereu, però també figures històriques i unes altres que han trobat refugi a l’empara de l’administració: l’ex-president José Montilla; el delegat de l’estat al Consorci de la Zona Franca, Pere Navarro; l’ex-ministra i la presidenta dels Paradors de Turisme, Raquel Sánchez; l’ex-president i ambaixador a l’OCDE, Ximo Puig; i l’ex-ministre i ambaixador a la UNESCO, Miquel Iceta.
Sánchez i Illa els han saludat un per un, fins que els responsables de protocol els han fet pujar un moment a l’escenari per ser ovacionats pels assistents. L’escena, de molt a prop, l’observaven dos convidats de pedra –sense badar la boca–, el portaveu de Junts, Josep Rius, i el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové. Seguidament, la mesa del congrés ha cridat els noms dels membres de la nova executiva del PSC perquè ocupessin els seus llocs.
I, finalment, ha estat el torn de Pedro Sánchez, que ha tornat a l’escenari al ritme de “Hungry Hearts”, de Bruce Springsteen. “Primer, si us plau, aplaudim el discjòquei perquè ens posa una música fantàstica. Feia temps que no sentia en Bruce”, ha arrencat, entre riallades, i després s’ha dirigit a Illa com a “Salva”: “És curiós, Salva, perquè els que només miren l’any 2017 solament s’han posat d’acord que no et volen veure de president de la Generalitat.”
Sánchez, recolzat al faristol com si impartís una lliçó, ha fet un discurs netament electoralista. Ha donat per mort i enterrat el procés i amb prou feines ha mencionat l’amnistia. “Les mesures de gràcia i l’amnistia són eines per a la convivència i la normalització política”, ha dit, abans d’explicar que havia valgut la pena fer-ho, malgrat la pressió político-mediàtica de la dreta espanyola. “Catalunya està molt millor que el 2017 gràcies a un govern socialista”, ha afegit.
Posteriorment, Sánchez ha desempolsat el vell guió del PSOE quan trepitja Catalunya i s’ha compromès per enèsima vegada a reforçar l’autogovern. “Hi ha una gran lliçó del que ha passat a Catalunya. Catalunya no avançarà ni sola, ni dividida. Només avançarà unida. Amb els vostres compatriotes espanyols, que us estimen. Espanya us estima. Volem unir Catalunya amb tots els germans i germanes d’Espanya. I també amb Europa”, ha dit.
“Ara el que toca és Salvador. Ara el que toca és Catalunya”, ha conclòs, abans de donar pas a Illa, que novament ha agafat el rebuf del dirigent espanyol i ha dit que el seu gran objectiu, si fos president de la Generalitat, seria unir els catalans, que no pas uniformitzar-los. “Passar pàgina és unir els catalans, vinguin d’on vinguin. Unir els catalans pensin com pensin i parlin com parlin. Aquesta és la tasca principal del president de la Generalitat. Aquest va ser el propòsit fundacional del PSC. La unitat civil del poble de Catalunya”, ha dit.
Amb més de la meitat del discurs en castellà, el dirigent del PSC ha celebrat la diversitat de Catalunya, però ha insistit que no es podien usar la llengua i la procedència com a “fronteres mentals”. Per això, ha demanat novament de “passar pàgina sense vets” del procés i focalitzar l’acció política en els desafiaments que afecten la ciutadania.
En aquest moment, Illa ha volgut citar, com a advertiment, un discurs de “l’estimat” Pasqual Margall a la Universitat d’Estiu Ramon Llull. “Deia Maragall, el 2004, s’ha pensat des d’un país a la defensiva, instal·lat permanentment o, almenys massa sovint [Illa ha alçat els braços], en la identificació de perills d’enemics exteriors i també interiors”, ha llegit, sense mencionar que el paràgraf en qüestió, s’acaba així: “I no dic que això no estigués justificat, estic descrivint una situació.”
Però el dirigent del PSC no n’ha tingut prou, i ha perseverat en agafar trossets del discurs “Del ‘pal de paller’ al ‘catalanisme coral’”. “I continuava dient. Catalunya no s’ha de queixar més, no ha de bramar, no ha de plorar. Catalunya ha de proposar”, ha llegit Illa, entre aplaudiments. Una altra vegada, no ha mencionat la part final del paràgraf: “[Catalunya] ha d’exigir, però en el sentit més cordial de la paraula.”
Acabats els discursos, Sánchez ha pujat una altra vegada a corre-cuita a l’escenari per abraçar-se amb Illa. Seguidament, a la pantalla gegant ha aparegut una senyera i han començat a sonar “Els segadors”. Després, la pantalla s’ha tenyit de vermell, i ha sonat “La internacional” (en castellà). Sánchez i Illa l’han cantat amb la boca petita, mentre a la platea s’alçaven uns quants punys.
Passat el tràmit, Sánchez s’ha fotografiat i saludat amb els dirigents de la nova executiva del PSC. També amb la nova portaveu i batllessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, que el 2017 va plegar de l’executiva federal del PSOE pel suport dels socialistes espanyols a l’aplicació del 155. En un tres i no res, l’interior del Palau de Congressos s’ha buidat –i Sánchez ha desaparegut–, amb uns militants més preocupats pel dinar que no pas pel 12-M.
Llavors, l’entrada del Palau s’ha convertit en una zona improvisada per a fumar i mantenir converses. L’ex-dirigent de Ciutadans i batlle de Tarragona, Rubén Viñuales, n’ha mantingut una de molt animada amb el seu antecessor Josep Fèlix Ballesteros, que encara resta pendent de judici pel cas Inipro. En un altre racó, l’ex-diputat i president d’AENA, Maurici Lucena, ha comentat a Pere Navarro els problemes que ha tingut l’empresa de gestió aeroportuària amb el concurs del servei de terra. El batlle de Barcelona, Jaume Collboni, s’ha inflat a fer-se selfies amb militants, mentre Antonio Balmón se n’ha anat amb el somriure d’un nen que ha acabat de fer els deures.