29.03.2023 - 13:33
|
Actualització: 29.03.2023 - 13:53
La consellera Meritxell Serret arribava avui al matí al seu judici per desobediència al TSJC dos anys després d’haver tornat de l’exili, de sorpresa, havent passat prèviament pel Tribunal Suprem espanyol i on va declarar davant el jutge Pablo Llarena. Però avui, en tot moment, en el seu judici hi planava l’ombra de Clara Ponsatí, que ahir va tornar a Barcelona de l’exili havent fet un camí i una estratègia oposats als de Serret. I ressonaven encara les duríssimes paraules que ahir li va dedicar Ponsatí: “Serret es va presentar voluntàriament al Suprem i en els darrers escrits de Llarena això es fa servir, i jo diria que hi ha com una doctrina Serret quan ell discuteix la qüestió de la seva competència. Des d’aquest punt de vista és clar que un tipus de retorn o un altre té unes grans conseqüències, i la consellera Serret volta ara pel món posant la bandera espanyola tres vegades més gran que no la catalana.”
Serret no hi ha volgut respondre a l’entrada del judici, però ha refermat “l’estratègia jurídica que em va permetre de tornar”, i de posar-se a disposició de la justícia espanyola. Dins de la sala i davant del tribunal, la consellera, que assumeix que serà condemnada per desobediència i inhabilitada durant un any aproximadament, ha declarat que l’1-O no va ser un delicte i que va ser lleial sempre a la majoria parlamentària. I, mitjançant el seu advocat, Íñigo Iruin, ha provat de delimitar la seva responsabilitat sobre tots els fets relacionats amb el referèndum, pels quals les acusacions demanen que sigui condemnada per desobediència: només el decret de convocatòria del referèndum i el de les normes complementàries del referèndum.
L’argument que ha adduït ha estat que ella no era diputada i no es podia fer responsable d’allò que aprovés el parlament per més que hi hagués requeriments del Tribunal Constitucional espanyol instant a aturar-ho sota l’amenaça de responsabilitats penals. Ella, com a membre del govern, només podia ser responsable d’aquells decrets que havia signat conjuntament amb tots els consellers, i pels quals, efectivament, va rebre requeriments del TC. I ella mateixa ha dit que va haver de ponderar entre obeir el mandat del parlament o els requeriments del tribunal i, segons Iruin, va veure clar en tot moment que el mandat parlamentari l’obligava jurídicament a aprovar aquells decrets. Perquè la majoria parlamentària que havia aprovat les lleis de desconnexió era incontestable, i perquè –ha dit l’advocat– calia tenir present el context en què el govern va prendre aquelles decisions, quan hi havia una majoria social molt àmplia en favor de votar en referèndum.
En aquest judici, breu i previsible, no hi ha hagut testimonis. I l’única a interrogar era Serret com a acusada, que s’ha negat a respondre preguntes de tothom, fins i tot del seu advocat. En canvi, ha fet una declaració política, en què ha dit: “El referèndum de l’1-O és una expressió del principi de sobirania democràtica a decidir a través del vot pacífic.” I ha afegit: “Com a membres del govern tenim el deure de complir mandats parlamentaris i en aquell context l’executiu havia de donar una resposta a aquella majoria parlamentària . Aquesta majoria va instar el govern a fer el referèndum. I el govern vam haver de sospesar el mandat del parlament i els requeriments que havíem rebut del TC. En els debats havíem de veure com donar resposta al mandat del parlament. I en la meva acció vaig mirar de ser sempre coherent amb el deure de ser lleials al parlament i de donar resposta al mandat democràtic, i vaig intentar de prendre unes decisions coherents. Tenia presents uns altres elements com el fet que organitzar un referèndum no és cap crim, d’acord amb codi penal espanyol.”
En el banc de les acusacions, novament la fiscalia i l’advocacia de l’estat acompanyades de l’extrema dreta, amb Vox exercint l’acusació. La fiscal ha retret a Serret que fes una declaració electoralista, ha repetit allò que s’ha sentit manta vegada en aquests judicis per desobediència: que no acusen pas per idees o projectes polítics sinó per fets que consideren delictius, que va desobeir de manera conscient i voluntària els mandats del TC d’impedir de desplegar accions relacionades amb la preparació del referèndum… I els arguments de l’advocacia de l’estat (de la qual Iruin ha qüestionat extensament la legitimitat per exercir acusació, amb un ull posat a Estrasburg) i de Vox han estat pràcticament calcats.
Judici vist per a sentència que molt probablement acabarà en una condemna d’inhabilitació que no afectarà inicialment Serret com a consellera d’Acció Exterior, perquè no perdrà el càrrec fins que no sigui ferma, amb sentència del Suprem. Tot plegat, qüestió d’uns quants mesos. Serà el resultat final de la via de retorn de l’exili que va emprendre ara fa dos anys, o de la “doctrina Serret”, en paraules de Ponsatí.
