Crònica d’una crisi de govern en vint-i-quatre hores

TEMA DEL DIA
Malestar. La gestió de les residències per a gent gran ha estat i és el forat negre de l’actuació de la Generalitat en la crisi del coronavirus. Les xifres parlen totes soles. Fins dimarts, s’hi havien mort 1.123 persones en total, de les quals 138 aquestes últimes hores. La primera xifra que va donar el departament de Treball, Afers Socials i Famílies era de 1.047, una vuitantena menys, però després van rectificar. Més d’un terç del total de morts a Catalunya pel coronavirus eren en residències. La conselleria, que encapçala Chakir el Homrani, va explicar que hi havia 1.906 residents contagiats fins ara i s’havien registrat casos positius en una cinquena part dels geriàtrics que funcionen a Catalunya. Totes les persones grans que tenen Covid-19 són aïllats als seus centres i 448 són hospitalitzades. Aquestes xifres havien creat molt malestar al president Torra, que ja fa uns quants dies que va advertir públicament el conseller que tenia un problema de comunicació, cosa que era una manera de dir-li que la seva gestió no era satisfactòria.

L’augment exponencial de morts i les mancances evidents en la gestió van fer que ahir, després de la reunió ordinària del consell executiu, el president Torra parlés amb el vice-president Pere Aragonès sobre la manera de resoldre aquesta qüestió i li donés un ultimàtum. Li va demanar un pla de mesures concretes que fos clar i que es pogués explicar a la premsa –sense descartar canvis en l’estructura del govern–; altrament, ell prendria les decisions. El vice-president ha respost en vint-i-quatre hores, amb la decisió de treure les competències sobre residències al departament de Homrani i passar-les a Salut. A partir d’ara, la gestió dels geriàtrics anirà a càrrec de la directora assistencial d’Atenció Primària, Yolanda Lejardi. La velocitat amb què Aragonès ha respost a Torra amb el canvi de competències demostra que dins ERC ja hi havia malestar per la gestió del conseller i que la direcció ha preferit reforçar la consellera Alba Vergés al capdavant de Salut.

De fet, la principal tensió interna que ha viscut el govern durant aquestes setmanes de crisi sanitària ha estat entre el Departament de Treball i el de Salut. Totes dues conselleries han escenificat aquest enfrontament donant dades de morts pel seu compte, i passant-se mútuament la pilota a mesura que el conflicte a les residències anava creixent. ERC considera que el conseller de Treball ha reaccionat tard i malament, deixant podrir la situació. Homrani va ser afectat per la Covid-19 els primers dies de la crisi, cosa que ha dificultat la seva gestió. La responsabilitat ha caigut tota en el secretari d’Afers Socials i Famílies, Cesc Iglesias, que s’ha trobat desbordat d’ençà del primer dia, en un departament complex de gestionar, més centrat en qüestions de Treball, sobretot d’ençà que han hagut de començar a gestionar l’onada dels ERTO.

La decisió del canvi de competències de Treball a Salut obligarà a modificar el decret d’estructura del govern i l’haurà d’aprovar el consell executiu. Com que són dues conselleries del mateix partit, ERC, la crisi no s’ha interpretat com una competència partidista i s’ha resolt dins les files dels republicans. Durant les negociacions per a formar govern, Junts per Catalunya aspirava a controlar Benestar Social, però els republicans volien dirigir tota l’àrea social del govern, amb el 70% del pressupost, incloent-hi Treball, Benestar, Ensenyament i Salut. L’objectiu dels republicans era demostrar capacitat de gestió en afers socials, per a aplicar l’estratègia que unes bones polítiques socials ajudarien a eixamplar la base de l’independentisme. El resultat va ser la creació d’una macroconselleria que agrupa Treball, Serveis Socials i Família, l’element emblemàtic de les polítiques socials del govern, que ara la crisi del coronavirus ha fet trontollar.

La gestió de les residències de gent gran ha estat també el flanc obert pel qual l’oposició ha pogut atacar el govern, sobretot el PSC i els comuns, que hi veien una oportunitat de desgastar Esquerra. Tot i que les residències de gent gran a Barcelona depenen d’un consorci amb l’ajuntament d’ençà de l’any 2006, Ada Colau ha disparat contra el govern sense miraments, com si ella no hi tingués cap responsabilitat. Una escletxa que també ha aprofitat el PSC per desviar l’atenció sobre la caòtica gestió de la crisi del coronavirus que fa el govern de Pedro Sánchez i Pablo Iglesias. Però el problema de les residències per a gent gran no és d’aquesta legislatura, ni de l’anterior, sinó que fa molts anys que s’arrossega, perquè els governs successius hi han dedicat poca atenció i pocs diners. Quan ha arribat una pandèmia, s’ha demostrat que en aquest àmbit no s’hi havien fet les coses bé.

MÉS QÜESTIONS
Morera proposa una reducció del sou dels diputats. El debat sobre el sou dels polítics en plena pandèmia suscita polèmica arreu. El president de les Corts, Enric Morera, pensa que en moments com aquests, en què molts sectors socials es ressenten de les conseqüències de la inactivitat causada per l’estat d’alarma, el parlamentarisme valencià ha d’estar a l’altura de les circumstàncies, ser solidari i fer costat als més desfavorits. És per això que ha obert la possibilitat que els diputats de les Corts es redueixin el sou per equiparar-se a l’angoixa que passen uns altres col·lectius socials. En una entrevista a À Punt, també ha proposat un període de sessions extraordinari abans de l’estiu. Malgrat tot, ha volgut deixar clar que, tot i no haver-hi activitat parlamentària de manera presencial de fa setmanes, sí que es continua treballant amb la presentació d’iniciatives parlamentàries. També ha assegurat que l’activitat presencial es podria reprendre d’ací a pocs dies. La primera podria ser la reunió de la Diputació Permanent, una qüestió que es decidirà en la junta de síndics que es farà la setmana que ve. La decisió –ha dit Morerar– es prendrà tenint en compte les recomanacions de les autoritats sanitàries.

Un detingut a la Safor per haver vingut de Madrid contagiat del coronavirus. La Guàrdia Civil ha detingut a Daimús un jove de vint-i-tres anys, natural de Madrid, que havia vingut amb símptomes de Covid-19 per crear alarma social a les xarxes socials. Els agents s’han presentat a la seva casa de la platja de Daimús i, després d’identificar-lo, l’han detingut. Li imputen un delicte de desordres públics i ha passat a disposició judicial. Durant aquests dies havia publicat comentaris a les xarxes socials dient que era a la Safor propagant la pandèmia expressament. Heus ací un dels texts que ha escrit a Facebook: ‘Sóc de Madrid i vaig venir a aquesta granja de porcs anomenada Gandia… Com que el meu hospital és ple i tinc símptomes, he vingut ací. En un parell de dies, si no milloro, aniré a l’hospital a veure què em passa. Mentrestant continuaré fent les meves passejades rutinàries per la platja gaudint del sol.’ Sense paraules.

El govern de les Illes promou una iniciativa per a aprendre català de casa estant. La Direcció General de Política Lingüística ha impulsat una iniciativa anomenada ‘Aprèn català sense adonar-te’n’ amb l’objectiu que el públic de totes les edats aprofiti el confinament per a aprendre o millorar els coneixements de la llengua de manera lúdica. La proposta ofereix activitats diverses. A les xarxes socials de la Conselleria d’Educació, es poden trobar recomanacions de sèries de televisió, exercicis, revistes d’accés obert i música. La directora general de Política Lingüística, Beatriu Defior, ha explicat que es pretén demostrar que hi ha moltes maneres d’aprendre una llengua, a banda d’anar a classe. A més, ha recordat que en una societat lingüísticament normalitzada, l’aprenentatge informal de la llengua té un gran pes.

La presó de Perpinyà allibera 66 presos per combatre el coronavirus. La direcció de la presó de Perpinyà ha decidit d’alliberar 66 presos seguint l’ordenança que va decretar el govern francès de limitar la propagació del coronavirus a les presons. Aquests alliberaments anticipats s’afegeixen a les sortides inicialment previstes. En quinze dies, el nombre de detinguts a la presó ha passat de 800 a 710. D’aquesta manera s’han pogut buidar cel·les que podran acollir pacients malalts. Actualment a la presó de Perpinyà hi ha dos presos positius de coronavirus, aïllats de la resta.

LA XIFRA
2.768.653 euros ha destinat el govern andorrà a la compra de material per a encarar el coronavirus, segons els edictes publicats avui al Butlletí Oficial del Principat d’Andorra (BOPA). La inversió més gran és per a la partida dels respiradors artificials, que han costat més d’un milió i mig d’euros.

TAL DIA COM AVUI
El 8 d’abril de 1971 es va fer el primer Congrés Mundial del Poble Romaní a Londres. S’instauraren la bandera, amb el camp, el cel i un txakra al centre –símbol de llibertat– i l’himne, el ‘Gelem Gelem’, en memòria de gitanos víctimes del nazisme. Per aquest motiu avui se celebra el dia mundial del poble gitano.