Un debat sense ETA ni supremacistes

A la ‘sala de màquines’, ‘entre bambolines’, als ‘vestidors’ d’un debat polític, tot és menys èpic que no pas s’aferren a creure els compols. Si més no, en el debat que s’ha vist avui al CCCB, organitzat per VilaWeb i en què han participat els tres partits independentistes que es presenten a les eleccions espanyoles –ERC, Junts per Catalunya, Front Republicà– i En Comú Podem. Ras i curt, tots els partits que no van donar suport al 155. El to que s’ha vist al debat ha estat fidel al que es palpava prèviament al reservat que compartien els candidats i els seus equips abans de saltar a l’escenari. Cadascú amb el seu desplegament, tots amb una certa tensió continguda, però amb la seguretat que ningú no trauria a passejar ETA, ni s’acusarien mútuament de supremacistes ni colpistes.

Al debat, no hi hauria desentonat gens el to conciliador de Meritxell Batet, del PSC, però sí el d’Inés Arrimadas i el de Cayetana Álvarez de Toledo. No van ser convidades pel diari a l’entendre que si no podien ser-hi presents el caps de llista d’ERC i JxCat, Oriol Junqueras i Jordi Sànchez, tampoc havien d’assistir-hi els representants dels partits que van aplicar el 155.  Els seus noms no van aparèixer ni una sola vegada en tot el debat, tret del de l’aristòcrata, abans que comencés: ‘Si vol, la desfio a un debat en argentí’, comentava irònicament Albano-Dante Fachin, el més matiner –el debat era a les dotze– a arribar a la porta del CCCB. Segurament, no volia sorpreses en l’únic debat en què podia participar i per això ja estava a lloc mitja hora abans.

Mentre Fachin fa temps a fora fumant, qui sí que entra a la sala d’espera és Gerard Gómez del Moral. ‘Estic com una sopa’, diu mentre aprofita l’últim espai del kleenex. La sala és àmplia, quadrada, amb una gran taula al centre, i Del Moral s’hi asseu per preparar el debat. Al costat, Vicent Partal, que prepara la intervenció inicial. Un silenci sepulcral i només queden quinze minuts perquè comenci el debat. On és el frenesí?

Una membre de l’equip de premsa del Front Republicà m’explica les limitacions que tenen, entre les quals, la pressupostària. Diu que en el seu cas disposen de menys de 40.000 euros. ‘N’hi ha que superen el milió d’euros.’ De cop, la sala s’omple. Arriba Laura Borràs, acompanyada d’un seguici de sis persones més, entre membres de premsa, Francesc de Dalmases i un membre de seguretat. També arriben Pilar Calvo i Anna Tarrés. De sobte, hi ha xivarri, tothom parla amb tothom, algunes abraçades i gent d’amagat endrapant croissants. Això sí que és una war room!

Quan toquen les dotze, arriba Jaume Asens. La seva delegació competeix aferrissadament amb la de Borràs per veure quina és la més nombrosa. Inalterable i seriós com sempre, l’encara tinent de batlle de l’Ajuntament de Barcelona saluda tothom. Partal, que serà el moderador de l’acte, demana un moment d’atenció per a explicar que el debat s’estructurarà en uns blocs; que, per cert, després tothom passa per alt. Mentre es fa el sorteig dels torns d’intervencions, que tampoc no seran respectats, alguns ultimen les salutacions. Com la que es fan Asens i Sibina de manera cordial; la conversa que mantenen Gómez del Moral i Fachin, qui sap si recordant vells temps al parlament; o Tarrés, que encoratja Borràs amb abraçades i petons, com si saltés a la piscina abans d’uns jocs olímpics.

La sortida a l’escenari és tan improvisada que Asens hi puja amb la motxilla. El debat, com era d’esperar, no és pas agressiu i es desenvolupa de manera amable. Fins i tot, Gómez del Moral cedeix un torn a Fachin veient que va molt embalat, però també hi ha moments per als miquels i les cleques. Quan s’acaba, el reservat torna a omplir-se i tothom hi comenta la jugada. Asens, el darrer d’arribar, és el primer d’anar-se’n. Albano-Dante Fachin ataca la safata de croissants: ‘Ara sí que tinc gana!’ Gerard Gómez del Moral, que en menys de vint-i-quatre hores ha fet dos debats, es mostra moderadament satisfet i no se n’amaga: ‘Jo ja sabia que venien a degollar-me. Però bé, oi?’