L’independentisme ha tret prou profit al Catalangate? Feliu, Antich, Costa i Ganyet denuncien l’espionatge a Prada

  • “Espero que almenys no amnistiem els espies. Tinc dues demandes al Tribunal Europeu de Drets Humans que vull guanyar”, ha dit Costa

VilaWeb

Ot Bou Costa

22.08.2023 - 20:17
Actualització: 22.08.2023 - 20:50

L’independentisme ha tret prou profit al Catalangate, “el cas d’espionatge més gran del món documentat de manera forense”, en paraules de l’enginyer Josep Maria Ganyet? En un acte a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada de Conflent, la presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana, Dolors Feliu, el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, l’ex-vice-president del parlament Josep Costa, i Ganyet mateix han denunciat els abusos de l’estat espanyol en l’espionatge contra l’independentisme. L’acte l’ha moderat el periodista Quico Sallés. “El Watergate, un intent d’espionatge al Partit Demòcrata dels Estats Units, va fer caure un president. Aquí no ha caigut ningú. Va caure una funcionària per fer el fet i prou”, ha dit Ganyet. De fet, Costa ho ha reblat: “El Catalangate hauria d’haver estat una sacsejada que ens fes adonar que l’estat espanyol continuava en guerra amb nosaltres quan els nostres dirigents feien converses de pau.” En canvi, diu que hi hem posat terra enmig. És més: “Avui dia, no tenim cap notícia que ens hagin deixat d’espiar.”

Tot i que Antich creu que segurament no s’ha anat prou lluny amb la munició que proveeix l’escàndol, ha preferit reivindicar els avenços que sí que s’han fet. Considera que l’independentisme ha aconseguit de posar damunt la taula els abusos de l’estat espanyol: “Déu n’hi do el que s’ha aconseguit. S’ha portat l’escàndol al cor del Parlament Europeu, en què s’ha creat una comissió d’investigació.” Tot i que reconeix que l’informe final va ser més tou que no havia de ser, Antich ha dit que el document posava l’estat espanyol al nivell d’Hongria, Grècia o Xipre.

“Fins i tot en l’espionatge hi ha normes”

“Òbviament, qualsevol estat espia, però fins i tot l’espionatge, com la guerra, té les seves normes”, ha dit Antich, i ha demanat disculpes per l’analogia. Feliu ha estirat aquest mateix fil: és encara un abús més gran que no se sàpiga la informació que ha obtingut la intel·ligència espanyola gràcies a l’espionatge. “El primer espiat va ser Jordi Sànchez i ni en la causa ni enlloc no consta què en van treure, de les escoltes. A la sentència del procés hi ha informació treta del mòbil? Quines causes hi ha obertes? N’hi ha? Quina informació se n’ha tret? Per a què s’ha fet servir?”, s’ha demanat. Costa encara ha estat més contundent, i ha argumentat que calia centrar-se a exigir quines dades havien furtat. “La doctrina el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg es basa en això: qualsevol espionatge s’ha de poder fiscalitzar. Els interessats, els espiats, han de poder saber què els han espiat”, ha dit. I encara: “La legislació espanyola no compleix ni la meitat de les condicions que Estrasburg va dir que Rússia no complia. Fins i tot si complissin les lleis, serien al nivell de Rússia.”

En la mateixa línia, Ganyet, que, com Costa, també va ser espiat, ha apuntat que fins i tot si l’independentisme fos tan perillós com diu un cert relat espanyol, moralment era reprovable l’ús de Pegasus: “Perquè finances el mercat de l’espionatge, de la intromissió a les llibertats individuals, que funciona en estats com l’Aràbia Saudita. El periodista Jamal Khaixoggi el van poder matar perquè ell i tota la seva família tenien Pegasus instal·lat. Finances dictadures i estats autoritaris.” Costa ho ha completat tot explicant que l’Agència Europea de Protecció de Dades, l’autoritat competent en la matèria tenia un informe que deia que Pegasus hauria d’estar prohibit perquè no hi havia una manera de controlar que no es cometessin excessos en la vulneració de la intimitat. “Els drets fonamentals es poden limitar, però no eliminar. I Pegasus, per la seva naturalesa tècnica, elimina el dret de la intimitat”, ha dit l’ex-vice-president del parlament. A més, ha recordat Ganyet, el problema no són tan sols els seixanta-cinc espiats que s’han pogut detectar, sinó tothom amb qui van tenir contacte, a qui també han vulnerat els drets.

L’efecte de l’espionatge en la negociació

Segons Feliu, una de les solucions centrals implica guanyar el relat internacional. La presidenta de l’Assemblea considera que el pacifisme serà la pedra angular del moviment independentista. “L’excusa per a espiar la gent és que no som pacífics. Nosaltres diem: ‘Al contrari, sou vosaltres els qui ens espieu’”, ha dit. A parer seu, aquest marc discursiu s’hauria de tenir en compte amb la negociació amb qualsevol govern o partit espanyol. “Què hem de negociar amb gent que ens titlla de violents?”, ha qüestionat. Segons Antich, amb tot plegat pretenen que la gent se senti tan atemorida que resti a casa. Ell hi respon: “Que espiïn tant com vulguin, que no dissuadiran ningú del moviment ni del món de l’activisme de continuar lluitant per una causa que és justa.” Diu que la capacitat de resistència del moviment s’explica en la ironia històrica que, la vegada que més vots ha perdut l’independentisme, més imprescindible és per a la governabilitat a Madrid. “Ara Pedro Sánchez haurà d’anar a veure tots aquests mandataris a qui va dir que s’havia acabat el conflicte: ‘No, no es va acabar.’”

Costa ha criticat que, després de saber-se el Catalangate, “en lloc de trencar relacions i amb el govern espanyol, el govern català va signar per escrit amb el govern espanyol la renúncia a l’autodeterminació”. Sense entrar a fons en la negociació, ha conclòs: “Espero que almenys no amnistiem els espies. Tinc dues demandes al Tribunal Europeu de Drets Humans que vull guanyar.” Tant Antich com Feliu han animat la gent a mobilitzar-se l’Onze de Setembre per demanar la independència.

Vegeu ací el vídeo complet de l’acte:

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor