Aragonès, ambigu i fràgil, no gosa descartar cap hipòtesi

El carilló de palau ressonava pel carrer del Bisbe minuts abans de la compareixença del president de la Generalitat, Pere Aragonès. Un soroll tan prim i delicat com la majoria del nou govern: 33 diputats dels 68 necessaris per a l’absoluta, una intempèrie sota cercles d’aus de presa. El missatge és que continuaran treballant com fins ara, “per a la Catalunya sencera” –un sintagma curiós i dur que el president no acaba mai d’explicar. La fragilitat del govern és tan gran que Aragonès no ha volgut descartar cap hipòtesi. Diu que cercarà pactes amb totes les forces que han contribuït a la governabilitat del país durant la legislatura. Això inclou quatre partits: Junts per Catalunya i la CUP, que el van investir; els comuns, que li votaren l’últim pressupost; i el PSC, que ha estat clau en mesures importants del primer any i mig de mandat d’Aragonès, com la llei que accepta la vehicularitat del castellà o la renovació d’òrgans estancats com el Síndic de Greuges o les cúpules de la CCMA.

Aragonès no ha volgut ser taxatiu amb els socialistes com sí que ho fou Oriol Junqueras, que dissabte insinuà que era millor una pròrroga del pressupost que no pas un pacte amb Salvador Illa. “Molts dirigents del PSC es van encetar les mans aplaudint el nostre empresonament”, va dir. Guardant els socialistes en un calaix, Aragonès s’ha estimat més pressionar Junts perquè li aprovi els comptes. “Pas a pas.” Ha insistit que “no s’entendria que Junts es descartés d’un pressupost fet per Junts” i que espera que “no abandonaran la ciutadania”. El to del president ha procurat de ser conciliador, com si no hagués sentit les crítiques que Junts li ha fet aquests dies. Albert Batet ha parlat minuts després per dir que no aprovaran el pressupost si Aragonès no se sotmet a una qüestió de confiança; Jordi Turull va dir que el govern “situa Catalunya abans del 2012”; Laura Borràs l’ha acusat de no tenir legitimitat democràtica. “No entraré en una espiral de retrets”, s’ha limitat a respondre Aragonès.

Res de “culminar la independència”, com va prometre Aragonès en la seva investidura. Arribats a aquest punt, el president no gosa reivindicar que el seu govern sigui independentista. “Som molt més que un govern independentista. Som un govern que creu en el progrés, en la cohesió social, en la Catalunya sencera, un govern europeista.” Ni tan sols s’ha mullat sobre si tots els consellers nous votarien que sí en un referèndum d’independència. “No és una qüestió d’atorgar carnets o treure’n. El full de ruta és un referèndum reconegut per totes les parts i les mesures en contra de la repressió”, ha explicat. Al nou executiu hi ha consellers com Quim Nadal, d’Universitats i Recerca, o Gemma Ubasart, de Justícia, que s’havien manifestat com a no independentistes. La cola que cohesiona el nou executiu, segons que ha dit, són l’amnistia i l’autodeterminació, tot i que ha refusat de concretar amb quins incentius esperen exigir cap referèndum al govern espanyol: “Cal incidir més en la força del vot”.

Aragonès ha dibuixat avui el discurs que provarà Esquerra Republicana a partir d’ara. Pressionaran Junts però miraran d’evitar-hi la confrontació més cruenta perquè no volen caure en mans dels socialistes; continuaran negociant amb els comuns; miraran de recuperar la col·laboració amb la CUP, tot i que ho consideren més complicat; i empenyeran el dia a dia sense promeses pomposes ni gaires ambicions, per a ajornar tant com puguin el risc d’una patacada. El president ha fet avui un discurs encara més confús i ambivalent que d’habitud. Se l’ha vist nerviós, un punt a la defensiva, gairebé desorientat en alguna resposta. Amb l’onada creixent, Aragonès no gosa descartar res per a tenir sempre un flotador a mà.