20.09.2022 - 15:56
|
Actualització: 20.09.2022 - 21:08
Si un historiador del futur llunyà, un androide amb carrera i sentit de l’humor, tingués l’opció exclusiva de reviure un dia de la història de Catalunya i triés el d’avui, a banda de mal gust tindria una sort dubtosa. Gairebé res no li faria dir que fa justament cinc anys que la policia espanyola va detenir dotze membres del govern de Catalunya per l’organització d’un referèndum d’independència; en l’ensopiment institucional d’avui, desfasat, robòtic, fred, no trobaria cap rastre d’una ferida que continua oberta, ni de l’aire elèctric d’aquell 20 de setembre de 2017. Si d’amagat entrés a la conferència de premsa de la portaveu del govern, Patrícia Plaja, i si li deixessin donar un cop d’ull a l’agenda del govern i a les mesures que ha aprovat avui, més aviat podria confondre’s amb un dimarts qualsevol del tripartit.
Mana Pasqual Maragall? Mana José Montilla? Perquè les trencadisses a la coalició d’un govern inestable no traspassin a la premsa, una periodista fa de portaveu, en lloc d’un conseller. Aurora Masip va fer-ho entre el 2006 i el 2010; ara ho fa Plaja. Els partits que comparteixen l’executiu es barallen en públic i en privat, i els membres del govern es desacrediten de vegades en públic, però Plaja fa com si fos soroll. De fet, l’historiador amb prou feines diria que un dels dos socis sospesa en aquests moments si ha d’abandonar el govern. Plaja ha dit que les “discrepàncies evidents” entre Esquerra i Junts no repercuteixen en el govern, que se’n manté aïllat, i que l’objectiu és l’aprovació del pressupost. El conseller que se n’encarrega, Jaume Giró, també hi va insistir la setmana passada i ha pressionat Junts perquè no deixi l’executiu.
Si, a més a més, tingués un dia especialment espès, el pobre androide historiador, no li faria cap servei que la reivindicació principal del govern avui hagi estat el traspàs integral dels trens de Rodalia. Plaja ha traslladat als periodistes la indignació del vice-president Jordi Puigneró, que es veu que s’ha queixat que la situació és “insostenible i inacceptable” i ha assegurat que Madrid ja no hi pot posar més excuses. És curiós perquè, fa unes quantes setmanes, els dos socis de govern van votar separadament al congrés espanyol en una qüestió que afectava la Rodalia. Junts s’oposà a la gratuïtat dels bitllets precisament amb l’argument que no solucionava el problema, sinó que de fet l’engrossia, perquè podia alimentar la saturació. Esquerra hi va votar a favor. Però el govern està aïllat de les discrepàncies i va d’acord amb el reclam del traspàs. Segons Plaja.
▶️ #Portaveu @patriciaplaja: "El #vicepresident @jordiPuignero ha traslladat al #Govern la preocupació i indignació per la insostenible situació de Rodalies. El Govern exigeix al govern espanyol i a la ministra el traspàs integral de Rodalies" pic.twitter.com/cuJwO2hreb
— Govern. Generalitat (@govern) September 20, 2022
I quines són, les polèmiques, les bregues, les agrors? Són el contrari de la novetat: la vella disputa de xerrameca amb governs de l’estat espanyol que parlen de Catalunya. Aquesta ha estat l’altra qüestió que ha despertat la intensitat de la portaveu: les declaracions sornegueres del president d’Andalusia, Juanma Moreno, que ha convidat els empresaris catalans a tributar a la seva terra, on ha impulsat una rebaixa fiscal. El govern, en boca de Plaja, li ha demanat que “deixi els catalans en pau” perquè “Catalunya decidirà els seus impostos tenint en compte les necessitats de la ciutadania”. Quan, com a colofó, ha dit “no entrarem en una subhasta populista”, gairebé li ha faltat afegir-hi “entre comunitats autònomes espanyoles”.
Mentrestant, per acabar-ho d’adobar, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, és a Nova York, on ha fet una promesa molt clara i concreta: “El govern treballa per implantar un model energètic democràtic, participatiu i socialment inclusiu.” La consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, se’n va demà a Escòcia. I la d’Afers Estrangers, Victòria Alsina, és a Israel. De moment no ha transcendit cap informació sobre una corona d’espines, apunta l’historiador.