Marchena se’n va a corre-cuita enmig de les protestes al Col·legi d’Advocats de Barcelona

La visita polèmica de Manuel Marchena al Col·legi d’Advocats de Barcelona ha desfermat protestes i escenes de tensió a l’exterior de l’edifici, situat al carrer de Mallorca. Manifestants convocats per l’ANC, Òmnium i tota mena d’organitzacions de defensa de les llibertats i els drets civils s’han concentrat des de les quatre de la tarda per mostrar el seu rebuig a un dels artífexs de la sentència contra el procés.

El magistrat ha hagut d’accedir a l’edifici del Col·legi d’Advocats esquivant la concentració de la porta principal; i una vegada ha acabat l’acte, se n’ha anat dins un vehicle que ha sortit a tota velocitat de dins el recinte.

La tensió en la protesta a l’exterior s’ha fet més evident quan dues persones han exhibit una bandera espanyola que ha provocat la queixa de la resta de concentrats. Els mossos que protegeixen els accessos els han fet passar a l’interior per a evitar aldarulls. El cos de policia ha aconseguit d’instal·lar un cordó per a permetre l’entrada dels assistents, però això no ha evitat alguna empenta.

A la porta, els manifestants han cridat càntics com ara “Cap lliçó de l’opressor” o “Marchena a la presó”, que es podien sentir de la sala de conferències estant, on el jutge hi impartia la xerrada “Intel·ligència artificial i dret penal”. Marchena  és dins el recinte, tot i que no se sap quan hi ha entrat ni com. Col·legiats crítics, vestits amb togues i que han estat rebuts amb un passadís, han fet visible el seu rebuig dins la institució.

El magistrat ha estat convidat pel president de la secció de dret penal de l’entitat, Miguel Capuz, que juntament amb la lletrada Clara Martínez presentarà i moderarà l’acte. Capuz ja va ser protagonista d’un episodi de característiques semblants ara fa dos anys, quan acompanyà i aplaudí el fiscal Javier Zaragoza en un acte que –com el d’avui– també suscità molta polèmica entre els membres de l’entitat.

En l’acte de l’ANC i Òmnium s’han projectat imatges del Primer d’Octubre, amb l’argument que en el judici contra el procés el magistrat Marchena no va permetre que es visualitzessin.