26.08.2015 - 06:00
El pressupost que el govern espanyol va presentar ahir al congrés espanyol no convenç de cap manera els partits del país. Cristóbal Montoro, ministre espanyol d’Hisenda, va assegurar que l’economia espanyola continuaria creixent el 2016 gràcies als nous comptes, però no és un parer que comparteixin els diputats de Compromís, CDC, UDC, ERC, el PSC o ICV-EUiA. Tots coincideixen a dir que és perjudicial per a l’economia del país i el consideren ‘electoralista’.
La portaveu del govern català, Neus Munté, el troba ‘decebedor’ i un ‘frau’, per la manca d’inversió i per la reducció d’ingressos finalistes. Munté va explicar que l’executiu havia fet una valoració dels comptes espanyols, que presentaven ‘carències importants’ i que eren ‘centralitzadors i antisocials’. S’ha referit especialment a la inversió de l’estat espanyol a Catalunya, situada en un 10,7%, ‘ben lluny del 19,8%, que és el pes català al PIB espanyol, o del 16%, el percentatge de la població catalana a Espanya’. El diputat de CDC al congrés espanyol, Pere Macias, també ha criticat els comptes i ha dit que eren ‘electoralistes’ i que s’havien presentat per a no ser executats, atès que no se sabia qui governaria el 2016.
En una línia similar, el diputat d’ERC Joan Tardà considera un ‘exercici de cinisme extraordinari’ el fet que el ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, pensi que el pressupost per al 2016 és ‘generós’ amb Catalunya. En declaracions posteriors a la presentació dels comptes Tardà va assegurar que un ciutadà de Castellà i Lleó rebria l’any que ve 560 euros, mentre que un català en rebria 160 i prou.
UDC considera el pressupost ‘deslleial, injust i insolidari’ amb Catalunya
El portaveu adjunt d’UDC al congrés, Josep Sánchez Llibre, va ser especialment crític amb el pressupost. Va assegurar que era de ‘baixa intensitat i qualitat democràtica’ i el va definir de ‘triomfalista, electoralista i propagandista’. ‘És molt deslleials, injust i insolidari amb Catalunya’, va subratllar. I va afegir que també era ‘obsessivament recentralitzador’ i que maltractava els catalans. Segons Sánchez Llibre, els comptes no preveuen ‘bases sòlides’ per al creixement ni per a originar llocs de treball i tenen una ‘absoluta manca’ d’ànima social.
Coscubiela el jutja antisocial
El portaveu d’ICV-EUiA al congrés, Joan Coscubiela, va definir el pressupost per ‘el més fals de la història’. Des de la tribuna de la cambra baixa, Coscubiela va acusar Cristóbal Montoro ‘d’enganyar’ els ciutadans amb uns comptes ‘que no es podien complir’, especialment sobre la reducció del dèficit de les comunitats autònomes. També el va trobar ‘antisocial’, amb retallades en polítiques actives d’ocupació i dependència. Segons l’Esquerra Plural, el ‘neoliberalisme’ del PP ha incrementat les desigualtats i ha causat que l’ocupació sigui més precària.
El PSC veu que els comptes són propaganda electoral
El diputat del PSC i portaveu adjunt del grup socialista al congrés, Francesc Vallès, va afirmar que el pressupost que havia presentat el ministre Montoro era ‘propaganda electoral pura’. ‘Només hi faltava la musiqueta de fons dels mítings del PP’, va comentar. Vallès també va lamentar que Montoro no hagués fet cap referència a Catalunya en una hora i mitja d’intervenció i va opinar que havia estat la gran oblidada com ho havien estat els ciutadans que més patien. ‘En definitiva aquests pressupostos són paper mullat perquè el PP no guanyarà les eleccions ni tornarà a governar’, va concloure.
Compromís veu el pressupost ‘electoralista i previsible’
El diputat de Compromís-Equo al congrés espanyol, Joan Baldoví, creu que el pressupost és ‘com els quatre anteriors’, és a dir, ‘electoralista, previsible i avorrit’. Segons el diputat, el ministre va fer una presentació ‘desordenada’ dels comptes i va exposar ‘el menú del dia’ de les retallades i l’interès electoral del PP. A més, també va criticar el govern perquè continuava mentint i maltractant els valencians amb anuncis continuats que s’acabaria la discriminació en relació amb les inversions territorialitzades. Va dir que no havia acabat, sinó que, cinc anys després, continuava augmentant.
