27.04.2016 - 13:45
Alguns dels principals mitjans internacionals han començat a explicar el fracàs de la negociació entre els partits espanyols per a la investidura d’un nou president. El diari The New York Times és segurament el més dur: Espanya –recorda– s’aproxima al rècord de Bèlgica, que va passar 589 dies sense tenir govern constituït. ‘Espanya ha començat el cinquè mes sense govern, però és molt possible que en passi sis més, o més, en uns llimbs polítics’. I ataca: ‘Una paraula que sembla que ha pres força aquests dies per a parlar de política és circ.’
I continua així: ‘Mentre els polítics es barallen sense parar, l’únic consens que hi ha és que el país ha entrat en unes aigües desconegudes.’ I descriu la situació amb un punt de perplexitat: ‘Mariano Rajoy, el president en funcions, s’aferra al càrrec actuant com si fos el president investit mentre refusa l’oferiment del rei de mirar de formar govern. Els ministres del seu govern no han volgut reconèixer el parlament sortit de les eleccions ni tan sols de passar comptes amb els seus legisladors. El nou parlament ha portat el govern als tribunals per no haver-ne reconegut la legitimitat, mentre tampoc no reconeix la legitimitat de Rajoy.’
Afegeix: ‘Se suposa que les coses no havien de ser així. Una nova generació de dirigents de partits havia promès el desembre que podria marcar el començament d’un període de canvi i de reforma constitucional. En comptes d’això, Espanya voreja la crisi constitucional. L’ordre del dia és una esclerosi institucional, molta escenificació i confusió.’
Més: ‘Ja no és la percepció pública dels polítics, que no es pot enfonsar gaire més en un país en què virtualment cada partit ha estat empastifat en escàndols de corrupció aquests últims anys; és que des de començament d’any l’única cosa que s’ha aconseguit és debilitar gairebé completament la confiança de l’opinió pública en les institucions polítiques.’
‘Les noves generacions s’assemblen cada vegada més a les velles’
Posa d’exemple la sessió del dia 6 d’abril al congrés, en què ‘els parlamentaris tenien l’oportunitat de passar comptes amb Rajoy sobre el suport del seu govern a l’acord controvertit de la UE sobre el retorn de refugiats a Turquia. Però les consideracions humanitàries es van deixar de banda de seguida per passar a les tensions personals entre els dirigents dels partits emergents, Albert Rivera de Ciutadans i Pablo Iglesias de Podem.’ I el reportatge els ataca dient: ‘Les noves generacions s’assemblen cada vegada més a les velles.’
Tampoc no se’n salven pas les velles, de l’assot del reporter: ‘Mentre molts parlamentaris miren de captar l’atenció dels mitjans, Rajoy i el seu govern en funcions han brillat per la seva absència, amb un patró de distanciament que va començar fins i tot abans de les eleccions, quan el president es va negar a debatre amb la major part dels seus oponents.’
Repassant l’actuació del gabinet de Rajoy, el reportatge de seguida topa amb José Manuel Soria, esquitxat pels ‘papers de Panamà’, per la qual cosa va haver de dimitir. I, tot i amb això, tal com recorda el diari nord-americà, Rajoy no ha donat ni una sola explicació.
La incertesa legal i Catalunya
Tot plegat, diu el reportatge, té conseqüències. I en aquest sentit es fixa en Catalunya. ‘El govern de Catalunya avança en el pla de separar-se d’Espanya. I Brussel·les ha advertit recentment sobre el deteriorament de les finances públiques d’Espanya, un cop Madrid no ha aconseguit el seu objectiu de dèficit per al 2015.’ I afegeix: ‘El buit de poder només s’ha traduït en més incertesa legal.’
Més repercussió a la premsa internacional
A banda el New York Times, més diaris de prestigi que s’han fet ressò del fracàs de la negociació. Per exemple, el Financial Times, que afegeix que les enquestes sobre unes noves eleccions dibuixen un panorama polític que no variaria gaire; i Bloomberg destaca la últimes maniobres fallides perquè hi hagués investidura.
