19.02.2025 - 17:35
|
Actualització: 19.02.2025 - 21:30
La Plataforma per la Llengua alerta sobre l’empitjorament de la salut del català i reclama que les institucions, les empreses, les entitats i la societat en general s’escarrassi per revertir la situació.
El president de l’entitat, Òscar Escuder, i la vice-presidenta, Mireia Plana, han comparegut per a fer una diagnosi de les dades que revela l’Enquesta dels Usos Lingüístics de la Població, que indica que l’ús habitual del català no arriba a un terç de la població del Principat. Tots dos han explicat quines són les principals actuacions que cal emprendre d’ara endavant. Escuder ha dit que “estem pitjor que fa un temps”, però que volen oferir propostes per a capgirar-ho.
Plana ha destacat que la dada més important de l’enquesta d’usos lingüístics és que l’ús habitual del català ha caigut. N’ha esmentat unes quantes més. També ha dit que és preocupat que l’ús habitual del català descendeixi, en general, en cada franja d’edat i que, entre els joves de 15 anys a 29, només el 38,6% tinguin el català com a llengua habitual. L’enquesta també revela que els qui consideren que el català és la seva llengua exclusiva, és a dir, la d’identificació, ha baixat del 36,3% al 30%.
Plana ha dit que un altre element greu és que hi ha una forta bilingüització dels catalanoparlants: “Els que parlen exclusivament en català de manera habitual ja només són el 32,6%.” I ha remarcat que la bilingüització és molt més forta entre els catalanoparlants que no pas entre els castellanoparlants, tot mencionant una enquesta del Síndic de Greuges sobre els drets dels infants i els adolescents.
Sobre l’enquesta, Escuder ha criticat que s’hagi dividit la mostra entre parlants primaris i secundaris. “És una divisió arbitrària, no l’hem trobat en cap altre estudi sociolingüístic ni acadèmic. Ens crida l’atenció que es consideri algú que parla un 1% del català com a parlant secundari”, ha dit. I ha afegit que les enquestes d’usos lingüístics s’haurien de fer més sovint. Escuder, que és metge de professió, ho ha comparat amb un pacient: la malaltia va empitjorant, es fan les proves al cap de dos anys i les solucions es presenten al cap d’un temps.
Sis factors que expliquen la situació actual
La Plataforma per la Llengua considera que hi ha sis factors que expliquen la situació actual: l’estructura jurídica lingüística discriminatòria, l’hàbit dels catalans d’amagar la llengua, les transformacions demogràfiques, el fracàs del sistema educatiu, les transformacions en l’audiovisual i el lleure i la politització i les campanyes d’odi promogudes per l’espanyolisme.
Vilaplana ha denunciat que l’estat espanyol s’identifiqui amb el castellà i li doni privilegis legals. Segons ella, el coneixement del català no pot ser un deure generalitzat, segons el Tribunal Constitucional (TC) espanyol. Quant a l’actitud dels catalanoparlants, Plana s’ha queixat que els catalans massa sovint tenen la tendència d’amagar la llengua. “Si els parlants de català l’amaguen, difícilment els que no el parlen habitualment el parlaran”, ha dit.
En relació amb els canvis demogràfics, la vice-presidenta de l’entitat ha destacat que la població havia crescut d’un 25% d’ençà del 2003 i que bona part de la immigració que ve és població flotant que ve i se’n va. “En un context en què la llengua està minoritzada, la legislació ha fet que sigui redundant i els catalanoparlants canvien al castellà a la mínima. És difícil que els immigrants s’hi familiaritzin, el dominin i el facin servir habitualment”, ha dit Plana.
Quant al sistema educatiu, Plana ha dit: “Tot i que l’escola hagi universalitzat el coneixement de la llengua, és sobretot un coneixement passiu, no actiu, i, en qualsevol cas, no ha aconseguit que la llengua es faci servir fora dels seus recintes ni dins mateix de les escoles.” Plana també s’ha queixat que hi ha una manca de referents lingüístics en l’àmbit audiovisual, que ha assenyalat que és un factor de socialització de primer ordre. Finalment, ha recordat que la llengua es troba en un setge permanent amb l’assenyalament de mitjans, valoracions de polítics i campanyes mediàtiques espanyolistes. “S’acusa els defensors de la normalització lingüística de nazis. Això pot generar por i distanciament de nou parlants, per la situació de conflictivitat”, ha dit.
Què proposa la Plataforma per la Llengua?
La Plataforma per la Llengua proposa actuacions en cinc grans àmbits, segons que ha detallat Escuder. D’entrada, exigeixen a les institucions un “compromís real amb la llengua”. En segon lloc, demana que els grups de socialització siguin en català, com ara els grups esportius, els casals o els caus. En tercer lloc, que es generin més continguts i cultura en català, tot destacant la importància de les xarxes socials i les plataformes digitals. “Hem de fer pressions a les administracions. Les polítiques públiques són molt importants. Si no se’n fan, també es fan polítiques públiques. Deixar-ho al lliure mercat lingüístic va en contra de la llengua minoritzada”, ha dit.
El quart àmbit fa referència a l’educació i Escuder ha dit que cal aplicar mecanismes de control perquè la immersió lingüística es compleixi. “A l’aula, però també al menjador, al pati i les activitats extracurriculars”, ha dit. I, en cinquè lloc, que la societat guanyi consciència lingüística i difonguin el català.
Nova campanya
A fi que la societat guanyi consciència lingüística, la Plataforma activa una nova campanya. S’anomena “Decantem la balança pel català” i pretén de mobilitzar la gent per fer front a l’emergència lingüística. La campanya vol interpel·lar els catalanoparlants perquè sumin esforços amb l’entitat com a socis o voluntaris i ajudin a defensar la llengua des de tots els fronts i indrets.
A Catalunya, la llengua es troba en emergència lingüística. A la resta de territoris de parla catalana, la situació no és millor.
Però, perquè no ens han parit per a dormir, no ens quedarem de braços plegats: passa a l'acció amb nosaltres i #DecantemLaBalança!
https://t.co/aRRg9Afowp pic.twitter.com/N5ZbzQMvJG
— Plataforma per la Llengua
(@llenguacat) February 19, 2025
Les dades de l’enquesta d’usos lingüístics
L’Enquesta dels Usos Lingüístics de la Població, elaborada per l’Institut d’Estadística de Catalunya i el Departament de Política Lingüística, s’ha fet a partir d’una mostra de gairebé 9.000 persones. És el sondatge de més magnitud que es fa al país sobre el coneixement i l’ús de la llengua.
La dada més cridanera, tal com ha recordat la Plataforma per la Llengua, és que l’ús habitual del català és per primera vegada inferior a un terç de la població a Catalunya. El 2023, tan sols el 32,6% de la població feia servir habitualment el català, una caiguda respecte al 36,1% del 2018 i al 46% del 2003. Segons l’enquesta, el català ha perdut 100.000 parlants habituals en cinc anys i 370.000 en vint, i ha passat de 2,6 milions el 2003 a 2,2 milions el 2023.
El castellà també baixa lleument, del 48,6% al 46,5%, però això no implica pas un afebliment com el del català perquè la seva posició de força és ben reflectida en les dades de coneixement. Hi ha una dada que també és alarmant: els enquestats que parlen “només català” o “més català que castellà” han baixat els últims vint anys en tots els àmbits d’ús. Entre el 2003 i el 2023, l’ús prioritari del català ha disminuït en tots els àmbits quotidians, com ara a casa (del 40,6% al 31,6%), amb les amistats (del 39% al 29,5%) o a la feina (del 40,5% al 32%). També ha baixat en sectors com la sanitat, el comerç i l’educació. A més, tan sols el 24,4% usa principalment el català per escriure missatges al mòbil. El català també retrocedeix com a llengua materna (del 36,2% el 2003 al 29% el 2023) i d’identificació (del 44,3% al 30%).
