08.03.2025 - 21:40
El cap de setmana passat, el de Carnaval, va ser tràgic a les carreteres de Catalunya. Vuit persones van morir en accidents de trànsit en menys de quaranta-vuit hores. Els sinistres foren causats pel consum d’alcohol, la velocitat excessiva i les distraccions. Les morts d’aquests dies i més factors han fet saltar les alarmes al Servei Català de Trànsit (SCT) i al Departament d’Interior.
Òscar Llatje, coordinador de seguretat viària i mobilitat del SCT, reconeix que estan preocupats. L’any passat, en aquesta època, el recompte de morts era de dinou. Enguany en són trenta-dos. Què ha canviat en un any? La gent para menys atenció mentre condueix? Està menys conscienciada sobre el risc de consumir alcohol i conduir? Llatje assenyala que encara és aviat per a arribar a conclusions, però reconeix que, evidentment, hi ha alguna cosa que no va bé.
No tan sols hi ha preocupació per la xifra de morts i accidents. Aquestes setmanes també hi ha hagut un degoteig de problemes viaris, sobretot a l’autopista AP-7. Camions que perden la càrrega i accidents que obliguen a tallar la carretera, es fan quilòmetres de retencions i, de retruc, molt de malestar entre els conductors. El cas més cridaner fou el 7 de febrer, quan la AP-7 en sentit sud restà tallada durant dotze hores a l’Hospitalet de l’Infant (Baix Camp) a causa d’un accident en què va morir un camioner.
Davant aquesta situació, la consellera d’Interior, Núria Parlon, ha sol·licitat de comparèixer al parlament per explicar les mesures que es prendran per a reduir la sinistralitat. Una serà establir 150 quilòmetres de velocitat variable a la AP-7, de Maçanet de la Selva (la Selva) al Vendrell (Baix Penedès).
“Fa falta molta educació, conscienciació i prevenció”
Lilo Villasante sap perfectament què implica ser víctima de la violència viària. Va perdre el fill de vint anys el 3 d’abril de 2017 al passeig de la Zona Franca de Barcelona. Un repartidor que conduïa una furgoneta, que va havia consumit cànnabis i cocaïna, el va atropellar. Es nega a qualificar-ho d’accident de trànsit perquè, tal com diu, aquesta desgràcia era evitable.
Té clara una cosa: “Com a societat, alguna cosa fem malament i no funciona. També els legisladors.” “Fa falta molta educació, conscienciació i prevenció, sobretot entre els joves. Els pre-conductors han de saber que el que faran no és un joc”, insisteix. Diu que cal que la gent entengui que conduir comporta un risc i que cal parar atenció amb els joves.
Villasante és el delegat de Stop Accidentes a Catalunya, una ONG que lluita contra la delinqüència viària, ofereix ajuda psicosocial i jurídica a les víctimes i pretén de promoure un canvi cultural sobre la seguretat viària. Hi ha una mesura que considera essencial per a evitar la sinistralitat: que la taxa d’alcohol sigui zero. “No hi pot haver marge. Som una societat que, si ens donen un dit, agafem un braç. I si ens prenem una cervesa, se’ns escalfa el musell i ens acabem prenent la caixa”, diu. Tot i això, també recorda que la culpa no és sempre dels conductors: “Hi ha carreteres en molt mal estat, senyalitzacions que emboliquen. El conductor està obligat a adequar la velocitat, però les administracions haurien de fer més manteniment de les carreteres.”
Més presència policíaca i queixes sobre la justícia
Villasante recorre Catalunya amunt i avall tot explicant la seva història amb l’objectiu de conscienciar. Aquesta setmana, per exemple, ha estat a la presó del Puig de les Basses, a Figueres, i també en una autoescola amb gent que recupera punts del carnet, alguns hi són, precisament, per haver consumit alcohol. Per a Villasante, la conscienciació és clau per a reduir la sinistralitat i creu que el sistema de sancions no acaba de funcionar. Ell donaria l’opció als conductors de canviar la sanció econòmica per assistir a un curs de víctimes d’accidents de trànsit.
Hi ha més mesures que creu que són rellevants, com ara que hi hagi més presència policíaca a les carreteres. “Viatjo molt i fa anys que no em trobo controls. Amb la presència dels Mossos, només de veure els cotxes, ja aixequem un peu de l’accelerador. Més presència policial ajudaria, que l’administració doti de més mitjans humans i materials per a la secció de trànsit dels Mossos, i que puguin fer controls”, considera.
SAP-FEPOL, el principal sindicat dels Mossos d’Esquadra, també reclama d’ampliar la plantilla d’agents de trànsit arran dels accidents mortals del cap de setmana passat. El sindicat diu que, una volta analitzades les dades de sinistralitat, si no s’incrementa la plantilla, no es podrà continuar garantint el servei de prevenció viària durant els tres torns de treball. També reclamen la convocatòria d’un concurs d’accés a l’especialitat. “Les particularitats del nostre col·lectiu (mitjana d’edat) fa imprescindible l’adopció de mesures urgents que tinguin impacte directe en el nombre d’efectius de trànsit”, explica el sindicat.
Tanmateix, Villasante es mostra especialment molest amb el paper de la justícia. Perquè quan l’etapa de dol ja està encarrilada, toca reobrir ferides. “Les víctimes ens sentim víctimes dues vegades. El dia del sinistre i amb la justícia”, diu. El cas del seu fill es va allargar quatre anys, però n’hi ha de més extensos. A final de febrer, per exemple, el jurat popular va declarar culpable l’home acusat d’haver causat un xoc frontal a Gurb (Osona) el 4 de març de 2018. L’home conduïa en sentit contrari i sota els efectes de l’alcohol i les drogues, i va causar la mort d’una noia de disset anys.
Segons Villasante, la justícia no tan sols és lenta quan hi ha víctimes mortals. “Algú que queda paraplègic s’ha d’adaptar a la nova vida. Si el procés judicial s’agilitzés, la víctima podria rebre la indemnització ràpidament”, assenyala. Però destaca que a Catalunya ja s’ha avançat en aquest aspecte i es disposa del Servei d’informació i atenció a les víctimes de trànsit (SIAVT) i del Servei d’inclusió de les víctimes de trànsit ferides greus en el seu entorn social (INVICTES).
La meitat de les víctimes són vulnerables
Òscar Llatje, coordinador de seguretat viària i mobilitat del SCT, destaca que les campanyes de conscienciació de Trànsit funcionen. El gruix de gent accepta el cinturó, els cascs i diu que, en general, hi ha consciència sobre l’alcohol. “Però hi ha gent que, per les raons que siguin, continuen conduint i consumint. Alguns són casos patològics, de gent que té addiccions”, explica.
Segons Llatje, hi ha hagut un canvi cultural rellevant d’ençà del 2000. Aleshores, hi va haver 622 morts, 404 eren conductors. L’any passat, la xifra fou de 136, un 11% menys que el 2023 i un 23% menys que el 2019. Les dades demostren que hi ha una tendència a la baixa, però Llatje assenyala que no s’ha d’abaixar la guàrdia.
El volum de trànsit ha augmentat lleugerament i Trànsit ha detectat un increment de morts entre les motos i ciclomotors en la mateixa època de l’any, que han passat de sis morts a nou. Diu que les xifres són pràcticament estables d’ençà del 2015, amb algunes fluctuacions, fruit, per exemple, de l’oratge, i reconeix que costa de fer arribar els missatges a aquest col·lectiu. En els turismes, s’ha passat de deu morts a catorze. I en els vehicles pesants, de zero a tres.
D’acord amb dades de l’any passat, gairebé la meitat de les víctimes mortals eren vulnerables (motoristes, ciclistes, vianants i conductors de vehicles de mobilitat personal). Concretament, van morir 47 motoristes, 8 vianants, 6 ciclistes i 1 usuari de vehicles de mobilitat personal (VMP). També hi ha víctimes mortals d’una tipologia que és de les més evitables: “En cas d’accident, sobretot en autopistes, no s’ha de baixar del vehicle.” I si es baixa, resguardar-se darrere la tanca.
150 quilòmetres de velocitat variable a la AP-7 i més mesures
La consellera Parlon ja ha anunciat unes quantes mesures per a reduir la sinistralitat a les carreteres del Principat, especialment a la AP-7. Destaca la implantació de la velocitat variable en un tram de 150 quilòmetres (de Maçanet de la Selva al Vendrell), i la creació de carrils complementaris i d’incorporació, més controls i radars i un sistema predictiu d’accidents amb intel·ligència artificial.
A més, vol augmentar la presència de Mossos en els controls i impulsar campanyes específiques per als joves, perquè la majoria de les víctimes mortals recents han estat menors de trenta-cinc anys. També ha destacat la necessitat de combatre l’excés de velocitat i el consum d’alcohol i drogues i ha dit que es faran cicles nous de formació per a conductors professionals en col·laboració amb dues autoescoles.
El focus és en la AP-7, però Llatje deixa clar que no és pas la via més mortal ni la que causa més ferits. “És de les vies més segures d’Europa. No es poden produir xocs frontals perquè hi ha una barrera, això evita un munt de morts, les interseccions són molt suaus, minimitzen els xocs, i l’accident més normal és l’encalç i la sortida de via”, explica.
D’acord amb un informe del RACC, les carreteres més perilloses són les convencionals, aquelles que no estan desdoblades. En aquestes vies, la probabilitat de tenir un accident greu és quatre vegades més alta respecte de les carreteres amb doble carril.
A parer de Llatje, el problema de l’autopista rau principalment en la gestió del trànsit: “A part dels accidents, hi ha retencions per excés de trànsit, per un gran volum de vehicles. Després, hi ha vehicles avariats que queden mal aturats i els accidents petits, que no provoquen víctimes o són molt lleus, però que involucren camions de gran tonatge, hi ha pèrdua de càrrega i ens costa molt, físicament, de redreçar la situació.”
La velocitat variable està pensada per a evitar qualsevol mena d’accident, per a millorar la fluïdesa i el trànsit, però té una eficàcia limitada, segons Llatje. D’ençà que les autopistes s’han alliberat dels peatges, hi ha hagut un augment del 40% dels vehicles en les parts més carregades, i un 60% de camions. “La via ha superat el límit de la seva capacitat. Les solucions permanents i efectives al cent per cent són que es pugui repartir el trànsit i que no hagin de passar pel mateix lloc. Això resulta complicat perquè la AP-7 està pensada com un cuc que viu a banda de la xarxa viària”, diu. La solució a això també implica de desplegar el corredor mediterrani, perquè part de les mercaderies que transporten els camions les assumirien els trens.
Trànsit també estudia d’emprendre més accions, com ara a la intersecció de la C-58 i la N-150, que diu que és un punt dramàtic. “Més enllà que els titulars de la via facin projectes d’obres, ens plantegem de fer canvis en el trànsit i estem en fase de pluja d’idees. És complicat i afecta molta gent”, explica.
