16.07.2016 - 22:00
Cristófol Soler, president de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, és avui a l’Aplec del Pi de les Tres Branques. Hi fa una intervenció al costat del president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, la vice-presidenta al País Valencià de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Gemma Pasqual, el coordinador de la Institució Cultural de la Franja de Ponent, Paulí Fontoba; i la representat de l’ANC de Catalunya Nord, Daniela Grau. Hem parlat amb Soler per saber quin missatge vol fer arribar als assistents a l’Aplec i per demanar-li quina és la situació del sobiranisme a les Illes després de les eleccions espanyoles de juny. Soler, ex-president del govern balear pel PP, defensa la fraternitat i la intensificació de relacions entre els territoris de ‘la gran nació catalana’. I demana als catalans del Principat que vagin de pressa a marxar d’una Espanya que ‘és un estat fallit’.
—Quin missatge portareu des de les Illes a l’Aplec del Pi?
—Bàsicament, la idea de fraternitat entre tots els territoris històrics que formem la gran nació catalana. Aquesta és una idea que tenim molt clara. Com sabeu, l’Assemblea Sobiranista de Mallorca, l’Assemblea Nacional Catalana i la Plataforma pel Dret de Decidir del País Valencià vàrem constituir l’abril passat la Confederació d’entitats sobiranistes dels Països Catalans. Això ja és una eina que tenim en comú per a fer feina. Per avançar com a gran nació, com a agrupament d’això que en diuen Països Catalans. Jo pens que realment el nom correcte és el de gran nació. Històricament, el nom era aquest. Nosaltres, amb commemoracions com la del Tricentenari ens han fet veure aquesta qüestió. En aquest moment, de totes totes, volem enviar un missatge de fraternitat als principatins. Perquè tal vegada passen en aquest moment per una situació d’atac des de les clavegueres de l’estat espanyol.
—L’atac serà cada vegada més ferotge…
—No havia trontollat mai tant el sistema democràtic —d’aquesta democràcia entre cometes. Els catalans del Principat estan aguantant ara una envestida amb tots els mitjans de les clavegueres. És una situació que no és fàcil d’aguantar per un país. Aquest és el missatge de germandat que volem transmetre. Els volem encoratjar a continuar endavant. Perquè tenim cada vegada més la convicció que, després d’ells, hi anirem nosaltres. Ens quedarà molta feina a fer, però el procés del Principat serà un gran catalitzador. Ho dic des d’un país que és el que pateix més espoliació dins del conjunt de l’estat espanyol.
—Els canvis de govern al País Valencià i a les Illes ha afavorit la reconstrucció de ponts institucionals?
—Ha millorat des del moment que no hi ha governs en contra. Cal tenir en compte que no hi ha governs a favor. Des de les Illes i del País Valencià, s’està parlant d’una millora del sistema de finançament autonòmic. Nosaltres, des de l’ASM, és una pantalla que ja tenim passada. No creim que sigui possible un nou sistema de finançament autonòmic. Perquè el sistema espanyol es basa en treure profit del nostre finançament. Parlar d’un finançament just dins l’estat espanyol és parlar d’un impossible. Fa tres-cents anys que l’estat espanyol viu de les aportacions dels territoris de parla catalana. Mallorca i Eivissa, des del 1715 que són espoliades. I la cosa encara dura. I al País Valencià i el Principat, també. No hi pot haver un sistema de finançament just que no perjudiqui els nostres territoris. Què fa la presidenta Armengol parlant del finançament autonòmic amb el president Puigdemont, que ja està en tota una altra dimensió? Que no ho veuen que ja van denegar el pacte fiscal a n’Artur Mas? Demanar un nou sistema de finançament just és no viure en la realitat.
—El sobiranisme ha viscut una certa convulsió a les Illes aquests últims mesos. Més va aliar-se amb Podem per a les eleccions i va néixer una formació nova: Sobirania per a les Illes. Està més reforçat o afeblit ara?
—Primer de tot, hem de tenir en compte que mai en unes eleccions espanyoles s’havia presentat una candidatura sobiranista identificant-se com a tal i explicant el seu ideari amb claredat. Aquesta vegada no veiem la possibilitat que hi hagués una coalició electoral de partits de país, en clau illenca i no madrilenya. Tot i respectar la decisió de Més —que és un partit sobiranista, almenys el sector del PSM— d’anar amb un partit estatal, vam veure que no hi hauria una opció clarament sobiranista pels electors. Van decidir anar amb un Podemos que havia dit que era garant de la unitat d’Espanya. Nosaltres vam proposar una candidatura de país. El PI no es va presentar. Esquerra Republicana de les Illes va dir que hi era i va afavorir que es fes una candidatura cívica, que es va presentar com a sobiranista a cara oberta.
—I com evolucionarà ara aquesta situació?
—L’Assemblea Sobiranista de Mallorca no és un partit polític. En determinats moments, podem aportar gent a una formació sobiranista com va fer l’ANC amb Junts pel Sí. Però això són situacions excepcionals. Nosaltres esperam que reaccionin els partits i en pròximes eleccions nosaltres no entrem en el joc dels partits. No és la nostra feina. Nosaltres tenim gent del PSM, del PI, d’Esquerra, i gent independent, que volen empènyer pel projecte del sobiranisme per les Illes des de la societat civil. Això és important i hem de perseverar en aquesta línia. Tenim un gran dèficit a les Illes per no haver explicat la nostra història. Encara ara no s’explica la nostra història. Això és una feina que l’Assemblea fa i ha de continuar fent.
—Dèieu que a l’Aplec del Pi d’avui donaríeu un missatge de fraternitat i germanor. Voleu demanar alguna cosa als catalans del Principat?
—Força, coratge i una mica més de pressa. Que avaluïn també la situació d’Espanya. Espanya és un estat fallit. Cal marxar de pressa. L’Espanya de matriu castellana no ha aconseguit integrar les nacions que la formen. No ho ha aconseguit històricament i no ho aconseguirà ara. I cal actuar en conseqüència. Avui s’ha d’exercir el dret de decidir sense cap complex. És un dret internacional reconegut que aquí ens han volgut capar amb la constitució. És un dret que està per damunt de qualsevol constitució. És un dret fonamental dels drets humans. No ens poden oposar a aquest dret el dret a la integritat de l’estat espanyol. Això no funciona d’aquesta manera. Aquí no es resolen els problemes brandant la constitució, que és el que fa el govern espanyol. Ara és un bon moment i els catalans del Principat han d’aprofitar-lo. Les raons jurídiques i les raons polítiques són de la seva part sempre que s’actuï per mitjans democràtics. Amb un estat que juga brut, s’ha de tenir la paciència de mantenir-se sempre en les vies democràtiques fins a l’últim moment. L’Espanya de fa tres-cents anys i la d’ara no són tan diferents.
