Cristoffer Petersen: ‘A mesura que l’Àrtic sigui més important, els grenlandesos seran ostatges de la situació’

Christoffer Petersen adora els llibres de Jack London. Potser per això un bon dia va convèncer la seva dona que calia anar nord enllà. Per a un danès el camí és obvi: Grenlàndia, la terra que un dia va albirar Eric el Roig i que de fa tres-cents anys es troba vinculada amb Dinamarca malgrat que té un grau d’autonomia molt alt i que la majoria de la població se’n vol independitzar. Després de set anys fent classes d’anglès i d’haver començat a escriure les seves històries, va pensar que la novel·la negra era una bella manera d’explicar una societat i va tornar a casa a dedicar-s’hi. Viu en un bosc danès on escriu els seus llibres, emmarcats en l’Àrtic Noir. A Siete tumbas, un invierno (RBA) ens ofereix una novel·la negra amb l’escenari d’una campanya electoral on el debat sobre la identitat és el fet més important. Aprofitem el seu pas per la BCNegra per saber alguns detalls més de la societat grenlandesa i d’aquest nou corrent del gènere negre.

―Heu viscut set anys a Grenlàndia i ara en un bosc danès retirat. Tot fa pensar que la gent no us agrada gaire…
―La meva vida professional com a professor em feia passar molt de temps amb la gent i per això està molt bé que a la meva vida privada me’n pugui apartar. Però, ara que sóc escriptor, de vegades la soledat és massa, potser necessitaria algú més a la meva vida.

―Heu vingut a Barcelona per participar al festival BCNegra i ho feu en una taula rodona sobre l’Àrtic Noir. El concepte existeix o ens l’hem inventat els periodistes?
―Penso que existeix, però els periodistes han ajudat a crear-lo. Penso que afegir el concepte noir a qualsevol cosa ajuda a vendre. Podríem tenir fins i tot catalan noir. Crec que hi ha noir islandès, però l’Àrtic Noir va una mica més al nord. L’Àrtic Noir es pot definir com a fred, fosc i aïllat.

―Dinamarca en general és un país bastant desconegut a casa nostra i Grenlàndia encara més, ni tan sols en coneixem els equips. Catalunya és igual de desconeguda allà?
―Mira, hi ha molts equips de futbol a Grenlàndia, equips de futbol locals que juguen sobre la sorra i la brutícia i que, és clar, no juguen la Champions. Allà, la majoria de policies, no sé per què, són seguidors del Manchester United. Però he de reconèixer que no crec que hi hagi ningú a Grenlàndia que sàpiga gaires coses sobre Catalunya. Els grenlandesos de cada vegada viatgen més com a turistes, però sobretot van a Gran Canària. Els danesos sí que saben coses de Catalunya per les notícies.

―Però aquests darrers temps sí que hem seguit amb atenció què passava a l’illa, sobretot per la possibilitat que sigui el primer territori d’assolir la independència en un país de la Unió Europea…
―No ho sé, si passarà. A molts grenlandesos els agradaria ser independents de Dinamarca, però la realitat és que en necessiten els diners i unes infrastructures millors. A Grenlàndia no hi ha carreteres entre els pobles, hi ha molta desocupació, molts problemes socials, no hi ha prou diners per a ser independents. I després, és clar, Dinamarca no es vol desprendre de Grenlàndia, i fins i tot Trump ha provat de comprar-la. Per a mi va estar bé, vaig escriure sobre això, però a mesura que l’Àrtic sigui més important per a la política internacional els grenlandesos seran ostatges d’aquesta situació.

―Quan Eric el Roig va arribar a l’illa i la va batejar, les circumstàncies climàtiques potser eren favorables, però un dels grans problemes que veiem els darrers temps és el canvi climàtic…
―És que Eric el Roig va fer trampa i va arribar a Grenlàndia a l’estiu. I a l’estiu l’illa és realment molt verda, hi ha molta herba. Però el canvi climàtic modifica Grenlàndia molt ràpidament. Per exemple, jo escric sobre com es va amb trineu sobre el gel, però el gel s’ha aprimat tant que ara és perillós de fer-ho a segons quins llocs. El canvi climàtic fa que tot sigui més càlid i que el glaç vagi retrocedint. Però tot continua essent fosc per la posició del planeta envers el sol, això es manté. Abans era molt més segur pescar a l’hivern perquè es feia des del gel, però ara els pescadors han de sortir amb bots i encarar-se al glaç i als icebergs enmig de la foscor, navegant en condicions molt perilloses.

―Aquí sempre hem considerat que la part pitjor de la classe política són els homes de partit. A la vostra novel·la també.
―Sí, hi ha aquests homes de partit i hi ha molta corrupció a Grenlàndia. Per exemple, és molt important la família d’origen i n’hi ha que no dubten, quan arriben al poder, a canviar una llei perquè els pugui sortir més barat construir-se una casa. És un exemple real. Els polítics són bons personatges per als llibres.

―Comprovem, llegint-vos, que tots els vicis de la societat contemporània es repeteixen en una població molt petita…
―Sí, i tant. Parlem de drogues, per exemple. A Grenlàndia hi ha un grup de delinqüents organitzats que controlen l’arribada de l’haixix, i com que hi poden guanyar tants diners no els interessen les drogues més dures. De manera que ens trobem que la policia ha de valorar si s’estima més tenir un problema amb l’haixix o amb l’heroïna. És un equilibri. Tot el que té a veure amb Grenlàndia és equilibri. Evidentment que intenten aturar el problema de l’haixix, però, i això és idea meva, si atures una cosa amb èxit és possible que alguna cosa pitjor ocupi el buit que deixa.

―El vostre llibre és polític i gira entorn de la identitat. En canvi, no sabem res de les propostes socials de tots dos partits, ni si són de dretes o d’esquerres. Proposeu que hi hagi un debat, però per circumstàncies diverses no n’hi ha…
―No, perquè no és important. A mi m’importa analitzar la identitat, perquè els polítics de Dinamarca i de Grenlàndia van optant per una actitud o bé una altra segons on és el poder, però el partit en què m’inspiro tenia una missió i prou: parlar grenlandès. Si els parlaves de la desocupació, de l’habitatge o de qualsevol altra cosa només et parlen de llengua, de l’idioma, de manera que no hi havia res més. Això és Grenlàndia en molts moments polítics.

―Però el grenlandès és llengua oficial…
―No és l’única. El danès ha estat el primer idioma que s’ha parlat a Grenlàndia durant molts anys. El grenlandès es va convertir en idioma oficial, però el danès és l’idioma dels negocis. Hi ha pel cap baix quatre dialectes del grenlandès i l’occidental és l’únic en què hi ha llibres de text i literatura. De manera que la gent del nord de Grenlàndia no tenen problemes amb els danesos sinó que tenen problemes amb els grenlandesos occidentals perquè senten que els oprimeixen i que els volen imposar el seu dialecte, mentre que a la vegada els grenlandesos occidentals se senten oprimits pels danesos i senten que els volen imposar el danès.

―Maratse, el vostre personatge principal, és un home torturat, sorrut, que parla molt poc, un solitari… Compleix tots els prejudicis d’un policia nòrdic. No hi ha gent simpàtica?
―Sí, sí que n’hi ha. De fet, Grenlàndia té un sentit de l’humor molt fort, però en Maratse és un solitari. Es va humanitzant en les següents novel·les, perquè la Petra l’hi ajuda.

―Sou capaç de definir tot un poble, tota una societat amb el simple acte de la previsió de cavar set fosses abans no arribi l’hivern per si de cas. No hi ha gaire optimisme a la novel·la, vull dir que no pensen que aquell any tal volta només hi haurà cinc morts…
―Però hi ha espontaneïtat. A Dinamarca si dic que voldria fer un cafè amb tu dimarts vinent, doncs ens posem d’acord i ens veiem dimarts, però a Grenlàndia potser vénen diumenge perquè el clima està bé i no sabeu si dimarts estarà bé; potser estarà malament durant dues setmanes. De manera que quan els danesos a Grenlàndia conviden els grenlandesos a fer un cafè dimarts, no tenen ni idea de què fer quan apareixen a casa el diumenge.

―Us hi heu trobat?
―I tant, moltes vegades.

―I una persona racional, com s’hi adapta a aquesta improvisació?
―Oh, és molt fàcil, et converteixes en irracional. Vaig trigar molt poc a convertir-me en un expert a ser impuntual i a anar a fer les coses i les visites a les cases quan em venia de gust, perquè estàs aïllat molt de temps i has de saber treure’n partit.

―La novel·la negra és una bona eina per a explicar un país?
—Hi ha molt de Grenlàndia en el meu text, molta experiència personal. I si escrivís un llibre de text gairebé ningú no el llegiria. Per tant és una manera d’explicar que genial que és un país mitjançant la ficció i a més a més obtenir lectors.

―Us han llegit a Grenlàndia?
—No, no m’han llegit. Allí em coneixen pel meu altre nom. No vaig començar a publicar llibres fins que no me’n vaig anar de Grenlàndia. Hi tenia molt bona reputació com a professor i la meva dona treballava a l’hospital. Per tant, com que jo ajudava els nens i ella ajudava els malalts i hi vam viure força temps, teníem una bona posició dins la comunitat. És important per a mi explicar històries sobre grenlandesos forts de caràcter i que fan coses, perquè als mitjans danesos només s’emet l’estereotip que no fan res, que es droguen, que beuen… I és cert que hi ha gent així, però n’hi ha a totes les societats i vull analitzar i mirar la gent ferma.

―Hi ha un personatge fascinant que és Karl, el nou veí de Maratse. És l’enterramorts, i no té compassió per les ferides del policia sinó que de seguida el fot en un bot per anar a pescar. És la millor manera d’integrar-lo. Representa l’hospitalitat grenlandesa?
―Efectivament, i a més a més és un personatge que anirà adquirint més importància a les novel·les següents. Grenlàndia és un país molt hospitalari, són molt generosos. Una altra manera de descriure-ho es veu en la manera de fumar. Els grenlandesos fumen fora i els danesos dins. Per als grenlandesos la casa és molt important i per tant no contamines casa teva, ho entens?

―Apunteu un tema al llibre que és el del tabú de l’homosexualitat a Greenlàndia…
―És important perquè Grenlàndia és una societat patriarcal molt marcada. Hi ha dones molt fortes, però són els homes els importants i és increïblement difícil ser gai a Grenlàndia. Ser gai i vegetarià és molt difícil. Ho exploraré més en uns altres llibres.

―I en canvi abunden les relacions sexuals amb dones molt joves, no tan sols per part dels polítics, sinó també els policies, com el cap de les forces especials, de qui sabem que ha deixat la Petra, que no és precisament gran, per una noia molt més jove…
―A Maalik, el polític, el volia posar en una situació en què digués una cosa però en fes una altra. Ell demana Grenlàndia per als grenlandesos, però a la vegada està molt atret per les noies de sang barrejada, per les europees. I els joves de Grenlàndia són com els de tot arreu, amb moltes emocions i amb ganes d’explorar la seva vida, com els adolescents d’arreu. Si hi afegim que hi ha una gran cultura de les festes, sobretot per als estudiants, tenim un poti-poti interessant i per això hi pot haver també aquesta relació amb gent més gran. Pel que fa a en Gaba, és un membre de les forces especials, pot tenir totes les dones que vulgui i per això la Petra l’odia. La diferència d’edat es mira d’una manera diferent a Grenlàndia perquè no hi ha tants homes ni dones. Penseu-ho: qui tries en un poble on viuen dues-centes persones? La diferència d’edat és menys important que a la nostra societat.

―Em sorprèn que Grenlàndia ha de tenir una força policíaca capaç de fer de tot en un territori immens on només viuen 56.000 persones…
―Sí, per exemple les forces especials a la meva història la conformen quatre persones, que evidentment també fan unes altres tasques. Són policies normals entrenats per a situacions difícils. Heu de pensar que a Grenlàndia tothom té una arma de foc, un fusell, tots són caçadors i en qualsevol moment una arma es pot fer servir per a una altra cosa, és clar. Vaig fer classes d’anglès a l’acadèmia de policia i eren els millors estudiants i els qui més bé et tractaven, i vaig sentir molt respecte per ells perquè vivien a la comunitat però igualment havien de respondre si hi havia un tiroteig o qualsevol mena d’abús.

―Si no ho tinc mal entès la pesca és el principal recurs de la zona…
―Sí, la pesca és el sector productiu més important i també la manufactura de la pell de foca, però ha caigut una mica.

―Però ja hem començat a veure alguna campanya de captació turística…
―El turisme va creixent, cada any més, i el govern de Grenlàndia fa un pla per a formar els joves de l’illa, perquè parlin més d’una llengua i també per fer que els caçadors es converteixin en guies. Per tant el turisme té molt de potencial.

―No sé si espantar-me…
—Sí, feu bé, perquè cada vegada hi haurà més turistes i això farà més pressió en el país, que està limitat per les infrastructures.

―Però potser en un futur podríeu acabar fent la ruta pels escenaris dels llibres de Maratse…
―Això seria meravellós.