Cristina Sáez: “La microbiota intestinal té funcions crucials per a la vida humana”

Aquests darrers anys s’ha posat de moda parlar de microbiota, però la majoria tenim molt desconeixement sobre aquest camp. Mirem de parlar-ne a fons en aquesta entrevista amb la periodista científica Cristina Sáez, que ha publicat, conjuntament amb la Fundació Alícia, el llibre La ciència de microbiota, en què expliquen la importància de l’alimentació perquè els bacteris siguin sans.

—Com definiríeu la microbiota?
—La microbiota és allò que abans anomenàvem flora intestinal. És un conjunt de microorganismes molt petits, que només es poden veure amb microscopi i que viuen en el nostre organisme. Què són? Bacteris, virus, fongs… sobretot bacteris. I, tot i que tenim aquests microorganismes repartits per tot l’organisme, es concentren sobretot al còlon, que és la part final de l’intestí gruixut. Allà hi tenim trenta-nou bilions de microorganismes. Perquè ens en fem una idea, tenim uns trenta bilions de cèl·lules humanes i trenta-nou bilions de cèl·lules bacterianes. Podríem dir que som més bacteris que no pas humans.

—Moltes vegades pensem que els bacteris són una cosa dolenta, però no és cert, oi?
—Durant molts anys es va pensar que tots els bacteris eren dolents. Però això es va refutar a mitjan segle passat, quan els científics van demostrar que no era veritat. Als anys cinquanta, uns científics van fer un seguit d’experiments en què criaven els ratolins en condicions d’esterilitat total. Pensaven que així serien superratolins. Però es van adonar que no era així. Els ratolins emmalaltien més fàcilment, tenien una cognició pitjor i eren menys sociables. Aquest experiment ens va fer adonar de la importància dels bacteris. De fet, de bacteris se’n coneixen més d’un bilió d’espècies diferents, i només cent s’han descrit com a patogèniques; per exemple, la salmonel·la o els que causen la pneumònia. La majoria són innocus o beneficiosos per a l’ésser humà.

—Llavors, durant la pandèmia, quan hem evitat el contacte amb molts bacteris, d’alguna manera la nostra microbiota també ha canviat?
—La veritat és que no sabria què respondre’t. Sí que és veritat que la nostra microbiota intestinal es nodreix també de l’entorn. De fet, hi ha una hipòtesi que diu que la higiene excessiva ens empobreix la microbiota intestinal. Els nostres avis vivien en zones més rurals i tenien més contacte amb la natura i els animals. No hi havia tanta higiene com ara i, per tant, estaven més exposats als bacteris. I això en realitat els enriquia la microbiota. En conseqüència, segurament, durant la pandèmia, en què hem evitat tant els microorganismes, hem aconseguit allunyar-nos dels virus patogènics, però també hem evitat aquest enriquiment amb els bacteris de l’entorn. I això no crec que ens hagi afavorit.

—Quan pensem en la microbiota pensem en afeccions relacionades amb la panxa. Però és molt més que això, no? Per exemple, és l’entrenador personal del sistema immunitari…
—La microbiota intestinal té funcions crucials per a la vida humana. Si no la tinguéssim, no seríem aquí. Primer s’encarrega de digerir els aliments, i n’extreu l’energia perquè la puguem fer servir nosaltres. Fabrica vitamines i destrueix toxines. Però també és l’entrenadora del nostre sistema immunitari. Quan naixem el sistema immunitari és una mica innocent i la microbiota s’encarrega d’anar-lo entrenant per ensenyar-li què és amic i què és enemic. D’aquesta manera, el sistema immunitari pot distingir un gra de pol·len, que és inofensiu, d’un virus que s’ha d’atacar i eliminar perquè no emmalaltim.

—Per tant, no tothom té la mateixa microbiota…
—Sí, malgrat que la microbiota intestinal són trenta-nou bilions de microorganismes, es considera que actua com un sol òrgan. També és anomenada la segona empremta dactilar. Tots els éssers humans compartim el 99,9% del nostre ADN. Només el 0,1% dóna lloc a tota la variabilitat que veiem. En canvi, en la microbiota només en compartim un 33%; la resta és variable. Cada persona té un còctel de bacteris diferent. No és bo ni dolent, simplement diferent. Ara, malgrat que és diferent, segurament la teva és molt similar a la de la teva família o companys de feina.

—Per què?
—Compartim entorn, alimentació i estil de vida. En canvi, segurament serà molt diferent de la gent que viu a Austràlia o Kenya.

—I llavors si te’n vas a viure fora, també hi ha canvis en la microbiota?
—Per contestar-te aquesta pregunta hauríem d’entendre com funciona la microbiota. En teoria, tot i que sobre això hi ha controvèrsia, a la placenta el fetus és estèril, és a dir, no te cap bacteri. Ara, segons alguns indicis, no és veritat i no hi passen bacteris greus, però si trossets de bacteris. Però sí que sabem que quan neix la criatura, pel canal de part hi passen els bacteris de la mare al nadó i comencen a colonitzar-lo. Durant els primers anys de vida, amb lactància materna i la primera alimentació, es comença a establir aquella colònia de bacteris. I no s’estabilitza fins a vint anys. Si fem una metàfora, diríem que és com un bosc. Tu heretes una mena de bosc; per exemple, nosaltres el mediterrani. Però segons els bacteris que et passi la mare al part, durant la lactància materna, en els aliments, l’entorn, l’estil de vida, si tens animal de companyia o si tens germans grans, tindràs un bosc amb moltes més espècies o amb espècies reduïdes. Aquest bosc continuarà igual tota la vida, i ha de ser així, perquè, malgrat que no hi ha una única composició de la microbiota que sigui saludable, sí que se sap que hi ha tres condicions perquè puguem dir que sigui sana.

—Quines?
—La primera, que sigui resilient. És a dir, malgrat que hi hagi agressions, per exemple per una malaltia o medicació, aquella microbiota s’ha de poder recuperar. També és important que sigui rica i variada, que tingui moltes espècies. Això és perquè, en cas d’una plaga, si tens més espècies és més complicat d’eliminar-les totes. Finalment, és important que sigui estable, que durant tota la vida el bosc es mantingui. No ens interessa que te’n vagis a viure a Boston i que aquella microbiota es transformi en una sabana africana. La idea és que continuï essent el teu bosc mediterrani, encara que pugui tenir alguna variació en les espècies que hi creixen. Hi haurà nous arbres, però continuarà essent mediterrani.

—Per tant, la transformació alimentària que hem tingut aquests últims anys, en què és més fàcil de trobar un ramen que no una escudella en un restaurant de Barcelona, d’alguna manera ens afecta la microbiota? La nostra microbiota no està acostumada a prendre algues, a diferència de la dels japonesos?
—Sí, tens tota la raó. Hem de pensar que els nostres gens i la nostra microbiota estan adaptats a la dieta tradicional, la dieta de l’àvia, que hem heretat de moltes generacions enrere. De fet, la microbiota que tenim ve dels primers pobladors de la terra. Tenim bacteris especialitzats a degradar una cosa concreta. En el nostre cas, en tenim d’especialitzats en els productes de la dieta mediterrània. Per tant, si un dia anem al restaurant i mengem ramen no hi haurà cap problema. Però si cada dia mengem coses que no formen part de la dieta mediterrània, tornem boja la nostra microbiota. Val més que la base sigui la dieta mediterrània i que, de tant en tant, ens regalem un àpat d’un altre lloc.

—Explicàveu que la microbiota s’estabilitza a vint anys. Però no es manté sempre igual, oi? A seixanta-cinc anys comença a tenir dificultats…
—No és exactament a seixanta-cinc anys, és al voltant d’aquesta edat. Normalment, en aquella època la gent es jubila i hi ha un canvi d’hàbit. Llavors la microbiota comença a empobrir-se. Els científics no saben si és pel procés d’envelliment, que fa que la microbiota s’empobreixi, o si té a veure amb el canvi d’estil de vida. Molta gent quan es jubila és menys activa, té menys vida social, li costa més fer menjar per a ell mateix. Per tant, no se sap si és l’ou o la gallina, però sabem que s’empobreix i que això es relaciona amb la inflamació crònica. I això alhora té relació amb les malalties típiques de l’envelliment, com ara diabetis o cardiopaties. En canvi, s’han fet estudis amb avis que han viscut més de cent cinc anys i han descobert que tenen una microbiota molt similar a la de la gent jove. No saben si és perquè han portat sempre un estil de vida saludable i han tingut sempre aquesta composició de bacteris. O si, per contra, l’han perduda i a partir d’una edat l’han recuperada. Però és clar que podem superar la nostra edat cronològica per l’edat biològica, amb el nostre estil de vida. Si menges de manera saludable, fas exercicis de manera regular, tens vida social i contacte amb la natura i descanses, pots tenir una composició de la microbiota sana i saludable al final de la vida. I vas fent anys amb qualitat de vida.

—Per tant, l’alimentació no ho és tot per a tenir una bona microbiota.
—L’alimentació és allò que més influeix, juntament amb la medicació, per a tenir una microbiota saludable. Però és veritat que hi ha més factors. No descobriré res nou, és portar una vida saludable.

—Quins són aquests factors?
—Per exemple, dormir. Hem de dormir entre set hores i nou. S’ha vist que els qui tenen una microbiota empobrida tenen pitjor qualitat de son i no dormen tant. I, en canvi, les que tenen una microbiota equilibrada tenen més bona qualitat de son. També s’ha vist al revés: que no dormir al final fa que la microbiota tingui una mena de jet-lag i que funcioni pitjor. Per tant, és important descansar entre set i nou hores cada dia. Per una altra banda, l’estrès genera una sèrie de molècules a l’organisme que van en contra la microbiota intestinal. Hi ha estudis que diuen que els atletes que tenen una microbiota rica, resilient i estable tenen més bon rendiment. Sobre això, hi ha un estudi amb diversos jugadors del Barça, que indica que els qui tenen més bona microbiota bucal tenen més bon rendiment. És a dir, que els bacteris afecten directament el rendiment dels esportistes…

—I per a la microbiota també són importants les relacions socials?
—I tant, m’agrada pensar que els bacteris no estan sols i, com els humans, els agrada estar en comunitat. Els bacteris s’enriqueixen quan nosaltres tenim unes bones relacions socials. Tu i jo ara segurament intercanviem bacteris. I això és positiu, perquè enriquim la nostra microbiota intestinal.

—Com podem saber si tenim una microbiota sana?
—S’han posat de moda per internet unes pàgines on et diuen que els enviïs una mostra fecal i et diran si tens una bona microbiota. Això és màrqueting, no es pot saber. No hi ha cap composició màgica. Sí que sabem que hi ha bacteris que són més beneficiosos que uns altres, però tots sols no fan res. Per tant, aquestes proves no serveixen de res. La millor manera de saber si tens una microbiota saludable o no és escoltar-te i mirar com et sents. Si ets sents saludable físicament i emocionalment segurament tens una bona microbiota. També és important de saber quin estil de vida portes. Tu saps millor que ningú com menges, si tens l’estrès controlat i si dorms.

—Hi ha unes claus en l’alimentació per a tenir una bona microbiota? Per exemple, li agrada molt la fibra, no?
—Sí, als bacteris intestinals els encanta la fibra. La fibra és un carbohidrat complex que arriba a l’intestí sense digerir, i allà els bacteris fan un festí amb la fibra i la fermenten. D’aquella fermentació en surten molècules que es diuen àcids grassos de cadena curta que són molt beneficiosos per a la salut humana.

—Els agraden totes les fibres?
—Sí, però la que més els agrada és la fibra fermentable, que és la que es mengen. I dins aquesta fibra, la més favorable per a la salut és la fibra prebiòtica. Us sonarà perquè ara tothom ho destaca. En realitat, és present a molts aliments d’origen vegetal, com ara les carxofes, els plàtans o la llet materna.

—Què més els agrada?
—Moltes coses. Els polifenols, les vitamines, els àcids grassos o l’omega 3.

—També dieu que cal menjar trenta aliments d’origen vegetal cada setmana.
—Els qui mengen més de trenta aliments d’origen vegetal per setmana tenen més bona composició de la microbiota intestinal. I també més salut mental i física. Tampoc no són tants aliments. Pensem que si fem una amanida, hi posem enciam, pastanaga, fruita seca, oli d’oliva… Tot compta. Fins i tot, les olives que fas al vermut o una mica de xocolata després de dinar. És sortir de la zona de confort.

—Per contra, allò que més odia són els ultraprocessats?
—Sí. A més de la sal i els greixos no saludables. Tot això fa que es mori de gana. Quan tu no dónes a la microbiota la fibra que necessita, es menja una capa de moc que tenim a l’intestí i que ens protegeix. Per tant, si fem que la microbiota es mori de gana, aquesta capa de moc desapareix i l’intestí comença a ser permeable. Llavors és quan els bacteris poden sortir. Cal recordar que els bacteris són bons dins l’intestí, però no fora. Tot allò que sigui no donar-li el que agrada a la microbiota, és perjudicial per a la salut.

—Es pot recuperar aquesta microbiota?
—No és mai tard. Si tens una dieta molt allunyada de la mediterrània i no fas esport pots canviar. No pots fer el canvi de cop, perquè com que no tens els bacteris preparats et moriràs de mal de panxa, però pots començar a canviar la dieta a poc a poc. Els hàbits de vida es poden canviar en qualsevol moment, i això repercuteix en la microbiota intestinal. Ara, miracles a Lorda!

—Moltes vegades la microbiota és anomenat el segon cervell. El nostre estat d’ànim en depèn?
—El cervell i l’intestí van connectats, tenen moltes autopistes. Pensem que el cervell està aïllat i necessita rebre informació del món exterior i interior, mitjançant sentits, i per això l’intestí és bàsic. Una d’aquestes vies és el nervi vague. En alguns experiments amb ratolins hem pogut veure que si aquest nervi es talla, comença a haver-hi problemes. Per això diem que la microbiota és bàsica per a la salut mental i el benestar emocional.

—I com ho sabeu?
—S’han fet experiments molt interessants en ratolins. Per exemple es van agafar dues soques de ratolins: els uns eren tímids i els altres valents. Els van criar en condicions estèrils, sense ni un sol bacteri en l’organisme. Després, els van intercanviar la microbiota mitjançant un trasplantament fecal. I, de cop, es va veure que els que eren tímids per naturalesa es tornaven valents, i viceversa. Per tant, la microbiota afecta el nostre cervell i ens condiciona el benestar emocional. També s’han fet experiments en humans, tot i que no tan espectaculars. De fet, cada vegada més psiquiatres canvien l’alimentació als qui tenen depressió lleu, i veuen que els símptomes milloren. Se sap que les malalties mentals tenen relació amb la microbiota. Ara com ara, és molt nou i no se sap si és l’ou o la gallina, però hi ha una relació. Les persones que tenen Alzheimer, Parkinson o autisme tenen molts trastorns digestius. Quan es tracta el trastorn digestiu amb la microbiota, milloren els símptomes, de manera que sabem que hi ha una correlació.

—Tot plegat pot ajudar a prevenir malalties?
—Podem prevenir malalties, fins a un cert punt, si tenim un estil de vida saludable, que és el que va bé a la microbiota. A mi m’agrada dir que la microbiota intestinal és un escut protector de totes inclemències que pots afrontar a la vida. Si tens una microbiota saludable, al final això t’ajuda a tenir més bona salut. Una microbiota saludable t’ajuda contra la malaltia, tens un sistema immunitari més ben entrenat. Ara, no pot prevenir al 100%.

—Suara dèieu que a moltes botigues destaquen els prebiòtics i els probiòtics. Sou una mica crítica amb aquesta moda.
—Hi ha molt de màrqueting, amb això. El principal problema és de legislació. Els consumidors estem una mica despullats per la legislació europea. Aquests productes, en lloc de ser etiquetats com a aliments, com en alguns altres llocs del món, són etiquetats com a complement alimentari. De manera que poden dir allò que vulguin, però en realitat no hi ha cap evidència científica que funcionin. De molts dels suplements que trobem a les farmàcies i que anomenen probiòtics, no hi ha cap estudi científic que demostri que ho són realment.

—Perquè, què és un probiòtic?
—Segons l’OMS, un probiòtic és un producte que conté una quantitat específica de microorganismes, i que un estudi científic demostra que té un benefici concret per a la salut. De moment, n’hi ha pocs que s’hagin demostrat. És molt difícil de demostrar-ho en humans. En ratolins tots funcionen, però quan saltes a l’humà tot es complica. Ara, sabem coses, com que els probiòtics serveixen per a controlar la diarrea o els còlics del lactant. Però, fora d’aquests, no s’ha vist que tinguin cap efecte beneficiós. I això no vol dir que no en tinguin, simplement que de moment no s’ha comprovat. Per tant, recomanem que, en lloc d’anar a la farmàcia a buscar un probiòtic, si no és que tens un problema concret i el metge t’ho diu, tinguis cura de la microbiota amb l’alimentació. Trobem probiòtics als iogurts, per exemple. En realitat en trobem a tots els fermentats. I això és fantàstic perquè en la dieta mediterrània en tenim moltíssims. Hi ha estudis que han demostrat que els qui mengen més fermentats tenen més bona salut.

—Abans parlàveu de trasplantament fecal. Què és això? I es pot fer en humans?
—El trasplantament fecal consisteix a agafar la femta d’un animal i traspassar-la a un altre, amb la intenció que els bacteris que té en aquella femta colonitzin l’intestí de l’altre animal. Normalment es fa amb ratolins. Per fer-ho cal tractar primer amb antibiòtics els ratolins que vols trasplantar perquè perdin tota la microbiota. Després es fa el trasplantament i comencen a colonitzar. Sobre això hi ha estudis molt ben fets. Per exemple, es van agafar dues menes de ratolins, uns d’obesos i uns de prims. I als obesos els van trasplantar la femta dels prims; i, tot i menjar com abans, van començar a aprimar-se. I a l’inrevés. En humans, de moment això no es permet.

—Per què?
—No sabem quin és el còctel ideal de bacteris, per a cada persona és un de diferent. Per tant, no podem fer trasplantaments perquè no sabem si trasplantem allò que ens interessa. A Europa s’ha aprovat només en el cas d’una infecció bacteriana molt greu que pot conduir a la mort, la Clostridium difficile. Però per a la resta de malalties no.

—Això és el futur?
—El futur és la medicina personalitzada. Tot canviarà quan sapiguem quines combinacions de bacteris són beneficioses i llavors, gràcies a això, podrem modelar la comunitat de bacteris amb l’alimentació, el trasplantament fecal o els probiòtics.