Cristina Colomer: “Al Raval hi ha talent i amb el Musicals’ Choir es fa visible. És extraordinari”

Cristina Colomer ens rep a la seu de l’Escola de Músics, al carrer del Carme de Barcelona. L’associació de l’escola, que l’any passat va celebrar trenta anys, promou un grapat de projectes socials relacionats amb la música, la majoria vinculats al Raval, Ciutat Vella i el Besòs, de gran volada. Un dels més destacats és el Musicals’ Choir, que d’ençà de fa deu anys agrupa joves amb sensibilitat artística en un cor que fa musicals i que ha actuat al Teatre Victòria i té previst de tornar-hi aviat. Aquest cap de setmana actuaran a la sala Calassanç, amb un concert sobre temes de Broadway dedicat a recollir fons per a un Erasmus d’aprenentatge a Praga, i hi mostraran el seu talent.

“És molt bonic de veure”, ens diu Colomer amb una espontaneïtat que li surt de ben endins, mentre explica com va començar el cor. “Em vaig trobar unes noies que havia tingut a classe a primària i em van dir que trobaven a faltar cantar, que volien que fes alguna cosa perquè poguessin tornar-hi. Vaig parlar amb l’Escola de Músics i em van deixar una aula. Vam quedar i quan vaig arribar hi havia vint-i-quatre nanos. Gairebé van haver de fer de castellers per encabir-los tots. La setmana següent, en van venir quaranta. Vam fer un conveni amb l’institut Milà i Fontanals, que ens va deixar el poliesportiu i encara bo, perquè ara som seixanta-tres cantaires. Encara continuen els qui van començar fa deu anys i la gent nova que ha anat arribant. Ara hi ha joves de catorze anys a vint-i-vuit. És veritat que és molta distància d’edat, però no es nota. Hi ha llista d’espera perquè no podem admetre més gent.”

Li comentem que potser haurà de fer dos cors. Riu, amb complicitat, com qui sap que ara per ara és impossible, però que no està malament pensar-hi. Tot i que sempre tenen com a objectiu, amb tot el que fan, facilitar el coneixement del català per mitjà de la música, en el cas del Musicals’ Choir canten sempre els musicals en l’idioma original. Van començar fent Mar i cel i Colomer mateixa va fer els arranjaments perquè tota l’obra pogués ser cantada per la coral.

El cor és format per alumnes que ella, com a directora del cor, tria per la sensibilitat artística que tenen. Ho fa quan va a fer classe a les diferents escoles de Ciutat Vella i el Besòs. Ella i més companys de l’Escola de Músics, dirigits per Jordi Farràs, ensenyen música i fan activitats a vint-i-set escoles: “Sempre hi ha un alumne que destaca perquè és més artista que els altres. Sovint són els més apartats de la classe. No s’acaba d’entendre que els nens o joves que tenen afició a cantar o els agrada l’art són menys acceptats pel grup de la classe. Precisament, són aquests els qui entren a formar part d’aquest cor i intentem de potenciar aquesta sensibilitat.” Per formar part del cor no es paga res. Només es demana constància, estudi i compromís amb el grup. I això no falla. “L’Escola de Músics va apostar per aquest projecte. Amb alguns concerts podem pagar els intercanvis, enguany anirem a Praga. Són seixanta-tres cantaires i encara que hi ha l’ajuda de l’Erasmus, els diners del concert aniran molt bé.”

Quan parla del cor, Colomer irradia felicitat i satisfacció: “Per molts dels cantaires, el cor és la família. Hi ha molta barreja i s’accepta tothom. Com a directora, escolto molt. Tothom hi participa, des de fer la pàgina web fins a fer les coreografies, fins i tot, un dels nois que estudia direcció, l’Arnau Luengo, fa d’ajudant de direcció. Al Raval hi ha molt talent. Jo sóc d’Horta i vaig fer la carrera al Liceu i ja vaig involucrar-me en el barri. No m’agrada que s’estigmatitzi Ciutat Vella. He fet moltes arrels aquí i em fa molta ràbia que només se’n parli pels narcopisos. Hi ha alumnes que són molt bons, gent que fa coses fantàstiques i a les notícies només es parla del Raval del narcotràfic i la droga. És veritat que això existeix, però  el Raval és ple de grans institucions culturals importants, com el Liceu, el MACBA, la Biblioteca de Catalunya i hi ha una vida associativa i cultural molt intensa.”

“Com et deia, a l’Escola de Músics treballem amb vint-i-set escoles, i per mitjà de la música i el cant coral connectem els nois amb el català, però els beneficis de la música són molts i diversos. Per exemple, el desenvolupament de la capacitat d’escoltat i de  pertinença a un grup”, ens explica Colomer. “Per fer els projectes socials, l’Escola ha rebut el suport del Departament d’Ensenyament i de Ciutat Vella, que sempre ens han donat suport. La possibilitat de fer més activitats o menys depèn de cada escola. A algunes escoles hi arribem per les subvencions, i l’activitat s’alimenta d’això, i hi ha altres centres en què l’AMPA afegeix hores a les establertes. S’adapten a les necessitats de cada cas.”

Cristina Colomer, juntament amb el seu marit, Jordi Farràs Xirinachs, és darrere d’iniciatives tan sonades com La gata perduda, que es va fer al Liceu. Ara preparen El fantasma de l’Òpera amb el grup Cello.cat, d’Anna Mora, que es podrà veure al juny. També tenen l’esperança de poder tenir un local més ampli, al costat del Teatre Goya. Un altre desig que tenen és que s’aturi la sagnia constant de gent que se’n va del barri, i poder salvar institucions de cultura popular tan importants com els Bastoners i els Bouets i la Vaqueta, del bestiari festiu de Barcelona, que passen un moment difícil que no en garanteix la continuïtat.

Al vespre, quan m’envia algunes fotografies, tal com havíem quedat, m’explica que està contenta. Més de cent cantaires dels cors on ella i el seu marit participen han cantat en l’homenatge a Lluís Maria Xirinacs. La seva alegria traspassa la fredor del mòbil. Fa la impressió que no para mai.