29.11.2023 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
A Betlem, Nadal s’ha suspès. A la ciutat cisjordana, cristians de totes les confessions van decidir la setmana passada de renunciar a les festivitats enguany en senyal de solidaritat amb els seus germans de Gaza. No hi haurà celebracions públiques, ni tan sols llums, ni l’arbre de Nadal tradicional a la plaça del Pessebre. Si més no, mentre la guerra i la crisi humanitària a Gaza continuïn.
“Això és una bogeria”, diu Munther Isaac, pastor de l’Església Evangèlica Luterana de Betlem. “S’ha convertit en un genocidi, amb 1,7 milions de desplaçats”, afegeix.
Isaac forma part d’una petita delegació de cristians palestins que aquesta setmana ha anat a Washington per pressionar al govern de Biden i els legisladors nord-americans a fi que donin suport a un alto-el-foc integral. Avui, dijous, s’acabarà la treva de sis dies signada entre Israel i Hamàs, malgrat les negociacions amb Hamàs –en què participen funcionaris nord-americans, israelians i àrabs– per a ampliar l’acord actual. Les autoritats israelianes han promès de prosseguir la campanya militar contra Hamàs després dels primers alliberaments d’ostatges; el govern nord-americà sembla centrat a intentar d’aturar una nova fase del conflicte.
Abans-d’ahir a la tarda, la delegació va anar a la Casa Blanca i va lliurar a Biden una carta signada pels dirigents de la comunitat cristiana de Betlem, entre els quals els de la confessió protestant d’Isaac i els seus homòlegs ortodoxos, armenis i catòlics. També anaren al Capitoli per reunir-se amb personal del senat i de la cambra de representants.
“Déu ha col·locat els dirigents polítics en una posició de poder perquè puguin fer justícia, fer costat als qui sofreixen i ser instruments de la pau”, diu la carta. “Volem un alto-el-foc integral. Ja n’hi ha prou de mort. Ja n’hi ha prou de destrucció. És una obligació moral. Hi ha d’haver unes altres vies. Aquesta serà la nostra pregària de Nadal.”
Arrelats al bressol històric del cristianisme, els cristians palestins pertanyen a les comunitats cristianes més antigues del món. Però són pocs, si més no en comparació amb els veïns de les altres confessions, i tenen més influència entre la diàspora palestina que no pas a Palestina en si. Els cristians palestins representen si fa no fa un 2% de la població palestina de Cisjordània –on es concentren principalment a la rodalia de Ramal·lah, Betlem i Jerusalem– i menys d’un 1% de la població de Gaza.
Aquesta darrera comunitat, petita però prominent, es troba en procés d’extinció. A Gaza no hi ha ni 1.000 cristians, que, tot i l’arribada al poder d’Hamàs l’any 2007 hi viuen sense gaires dificultats. Però les bombes israelianes, a banda de destruir o malmetre gairebé totes les llars dels cristians de Gaza, també van fer impacte en l’església activa més antiga de Gaza, on es refugiaven alguns cristians. “La gran majoria de la comunitat cristiana de Gaza s’ha quedat sense llar”, diu Isaac.
Això ha fet que una cinquena part dels cristians de Gaza que també tenen passaport estranger se n’anessin. La resta han quedat completament desemparats. “Ens truquen i ens diuen: ‘Deixeu-nos marxar, o ens n’anem o morirem'”, diu Tamar Haddad, coordinadora regional de la Federació Luterana Mundial i membre de la delegació als Estats Units.
Jack Sara, president del Bethlehem Bible College, explica que la situació dels cristians palestins no sembla haver tocat cap nervi entre la comunitat evangèlica dels Estats Units, que veu en la supremacia jueva a la Terra Santa una via per a la seva pròpia visió messiànica. El predicador evangèlic Greg Locke, un clergue trumpista que parla sense embuts, demanà a Israel que reduís Gaza a un “aparcament” poc després de l’atac del 7 d’octubre. Més de 13.000 palestins, entre els quals milers de nens, hi van morir durant les setmanes posteriors.
Lluny de Gaza, els membres de la delegació van descriure un clima creixent d’intimidació i hostilitat, agreujat per les agressions d’extremistes jueus, embravits pel govern d’extrema dreta israelià, contra els cristians palestins a Cisjordània i Jerusalem. “Sentim que els extremistes radicals jueus ens volen fora de Jerusalem, i que no s’aturaran fins que no ho hagin aconseguit”, diu Isaac.
Els membres de la delegació condemnen les matances de civils i el segrest d’ostatges per Hamàs, però qüestionen l’estratègia d’Israel de provar de liquidar una organització que forma part del teixit de la societat palestina i es considera el far de la resistència a dècades d’ocupació i dominació militar israelianes. “Per horrible que fos el 7 d’octubre, el conflicte no va començar llavors”, diu Isaac. “No podem fer començar la història llavors. Si ho fem, donem validesa a la campanya de revenja d’Israel.”
Molts diplomàtics estrangers de primer nivell han remarcat la necessitat de reactivar el procés dels dos estats, estancat i moribund de temps ençà. La majoria dels palestins es mostren cínics respecte d’aquest projecte, atesa la deixadesa dels seus dirigents polítics i la incapacitat d’Occident durant aquestes dues darreres dècades a l’hora d’impedir que Israel continuï fragmentant Cisjordània amb assentaments. Molts polítics israelians, incloent-hi membres destacats del govern actual, també s’oposen explícitament a la creació d’un estat palestí independent.
Però qualsevol règim postconflicte haurà de tenir en compte les realitats del terreny a Israel i els territoris ocupats. “Una cosa és clara: tots els meus interlocutors al món àrab han acceptat l’existència d’Israel i volen establir-hi relacions”, escrigué Josep Borrell, alt diplomàtic de la UE, en un article d’opinió publicat al Financial Times després d’una visita a l’Orient Mitjà. “Tots reconeixen l’oportunitat immensa que signifiquen el veïnatge pacífic, la cooperació transfronterera i el paper potencial d’Israel com a motor econòmic regional. Però, alhora, coincideixen que la cooperació àrabo-israeliana depèn de la resolució de la qüestió palestina.”
En declaracions recents, Biden també va invocar la solució dels dos estats com a prioritat per a la regió. Però les paraules se les enduu el vent. “Els Estats Units han de demostrar als palestins que es prenen de debò la solució dels dos estats, perquè qualsevol discurs dels nord-americans sobre una solució de dos estats ara mateix sembla buit, atesa la falta d’acció”, diu Isaac. I afegeix: “Ningú no ha demanat a Israel que reti comptes.”
En la seva carta a Biden, els clergues palestins van reiterar la crida d’Isaac: “Aquesta terra fa setanta-cinc anys que clama per la pau i la justícia. És hora que es faci justícia. És hora que tothom pugui viure amb dignitat en aquesta terra. Els nens palestins i israelians mereixen viure, tenir esperança i somniar.”
Quan Isaac torni a Betlem aquest cap de setmana per al començament de l’Advent, ell i els seus correligionaris tenen la intenció de muntar un petit pessebre amb roques i runa. “Això és el que significa Nadal ara per a nosaltres, que veiem Jesús néixer en aquells qui ho han perdut tot, aquells qui continuen sota la runa”, diu.
- Subscribe to the Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
