11.05.2022 - 21:40
|
Actualització: 12.05.2022 - 11:51
El Pacte del Botànic, que sustenta el govern valencià de coalició entre el PSOE i Compromís, ha estat generalment lloat per l’absència de grans crisis. De fet, era presentat com a contrast amb els pactes polítics sempre tan conflictius del Principat. Però nascut d’una necessitat històrica imperativa com era fer fora els lladres del PP de les institucions, la seua estabilitat tenia molt a veure amb aquest propòsit primari. Tot allò que no fóra retornar la dignitat a les institucions valencianes quedava en un segon pla, i d’aquesta manera, els nacionalistes de Compromís acceptaven, més dòcilment o menys, que les seues prioritats quedassen aparcades en favor de l’objectiu superior.
Però els anys han passat, i ara, en qüestió de poques hores, el Botànic s’ha trobat amb una crisi convulsa que té diverses branques. O amb moltes crisis que conflueixen en una.
L’excusa formal ha partit de l’adeu de Manolo Mata a les Corts, una marxa aprofitada per Ximo Puig per fer una remodelació dels consellers socialistes. Matas va decidir de ser advocat d’un dels encausats en el cas Assut i, si bé això no havia de representar cap problema professionalment, és evident que políticament sí, i ell ho devia saber. Per sorpresa, Vicent Marzà, l’etern candidat nacionalista a l’ombra de Compromís, també ha anunciat que dimitia de conseller per dedicar-se al partit.
Que Marzà volia deixar la Conselleria d’Educació, on ha estat molt qüestionat per la seua actuació, com explica ací Esperança Camps, era un secret de domini públic. Com va avançar VilaWeb en el seu moment, Marzà ja va provar de plegar quan es va obrir el debat sobre qui seria síndic de Compromís, arran de la dimissió de Fran Ferri, però aleshores no va poder. Sembla que ara ha decidit que, si hi havia una remodelació més general del Consell, aquest era el moment d’anar-se’n i dedicar-se al partit. És una manera de dir que es dedicarà a preparar Compromís i potser la seua candidatura per a les eleccions de l’any vinent.
Si amb tot això no n’hi havia prou –i connectant de manera màgica totes dues crisis–, la consellera de Justícia, Gabriela Bravo, s’ha despatxat fa unes hores amb unes declaracions inusitades contra la vice-presidenta, Mónica Oltra, que han fet pujar moltíssims graus la tensió dins el govern. Bravo ha qüestionat que Oltra prove de mantenir-se en el govern fins i tot si finalment és encausada en relació amb un hipotètic delicte d’ocultació d’un abús sexual comès pel seu ex-marit.
És aquest darrer afer, aquest atac públic de la consellera de Justícia a la vice-presidenta, que possiblement amaga una de les claus de tant de moviment sobtat. Perquè Bravo ha atacat Oltra en resposta a un atac d’Oltra contra Bravo per haver frenat l’aplicació del requisit lingüístic a la Generalitat Valenciana.
Recordem-ho, això. El Botànic, del punt de vista de Compromís, tenia uns objectius clarament nacionals que no s’han complert en tots aquests anys, que no s’han complert prou. Un era tornar a habilitar les emissions de televisió en català, recuperant Canal 9 i TV3. À Punt ha estat recuperada i manté una col·laboració excel·lent amb TV3 i IB3, però ja és ben evident que TV3 no tornarà a emetre al País Valencià mentre el PSOE ho puga impedir –i ho pot impedir, perquè depèn de Presidència. Un altre objectiu era l’entrada del govern a l’Institut Ramon Llull, que no s’ha fet, també perquè depèn de Presidència, encara que les relacions amb el Llull siguen més fluides que mai. I el tercer i més important era implantar el requisit lingüístic que permetés als ciutadans valencians de tenir la garantia que es podien adreçar en la seua llengua a la seua administració. En aquest cas, la batalla ha estat duríssima i ha durat massa anys. Perquè va costar Déu i ajuda d’aprovar la llei i perquè ara el PSOE, i Bravo molt concretament, bloquen de manera escandalosa el reglament que l’ha de fer viable.
Les del 2023, després de les del 2015 i les del 2019, seran les terceres eleccions del Botànic i segurament allò que va justificar l’acord en el seu moment, simplement retornar la dignitat a les institucions valencianes, ara ja no és un argument suficient per a una part substancial de l’electorat, sobretot de l’electorat de Compromís, que reclama més contundència nacionalista i objectius clars i concrets. Compromís diu en públic que si Mónica Oltra, que al capdavall representa la cara més espanyola de la coalició, vol continuar essent la candidata, ho serà amb independència del que passe en el judici. Però tothom sap que això no és cert. I per tant, Marzà, amb el tarannà en teoria més nacionalista valencià de tots, podria encapçalar la candidatura i reconfigurar el Botànic. Amb les discrepàncies amb el PSOE sobre la taula ara ja de manera oberta i, al mateix temps, sense l’estabilitat, ni dins els socialistes mateix, que tant de crèdit els havia donat a tots. Segurament som davant un final d’etapa, doncs. Potser després de les eleccions hi haurà un nou Botànic, però amb aquests indicis sembla que no serà com fins ara.
