16.03.2025 - 21:40
Fa un temps, molts dels agents dels Mossos d’Esquadra que sortien de l’Escola de Policia i els que ja eren al cos tenien fal·lera per anar a parar a les unitats d’investigació. Els concursos per a proveir llocs en totes les escales eren a vessar de gent, les places es rifaven i la llista d’agents que en quedaven fora era llarga. Això ha canviat radicalment aquests anys. Els agents com més va són més reticents d’entrar-hi i això ha causat un maldecap per al departament d’Interior i la direcció dels Mossos, que reconeixen la crisi i estudien mesures per a fer-hi front.
Per què molts mossos ja no volen ser investigadors? Uns quants agents assenyalen a VilaWeb que hi ha uns quants motius. D’entrada, diuen que l’excés de la burocràcia els satura i els obliga a fer moltes hores de despatx i, per tant, trepitgen menys el carrer. Relaten que la feina d’ara, a diferència de fa uns anys, és menys atractiva i que el rol de l’investigador que ronda en l’imaginari col·lectiu –probablement alimentat pels capítols de Crims– en realitat és ben diferent i s’ha anat esvaint.
“Hem passat de ser una unitat que estava al carrer investigant els delictes a ser una unitat que està en un despatx davant d’una pantalla fent tasca burocràtica. Això no motiva la gent”, assenyala Emili Mencia, secretari de l’especialitat d’investigació del sindicat policíac SAP-FEPOL, el majoritari als Mossos.
Els agents atribueixen part del problema a les condicions laborals i la manca del personal i material tècnic. “És un sistema d’investigació obsolet que no s’ha adequat al sistema actual de delinqüència. Hi ha molta responsabilitat i les hores estan mal pagades”, diu Albert Palacio, portaveu del sindicat USPAC. Palacio fa tres anys que es dedica plenament al sindicat. Abans treballava com a investigador a Granollers, i reconeix que el problema ja hi era. Segons Palacio, hi ha gent que té moltes hores acumulades que no estan pagades. Davant aquesta situació, expressa: “Hi ha gent amb fills grans que volen anar a seguretat ciutadana. Els agrada molt la investigació, però diuen que ja no és el que era abans.”
Places sense cobrir
La darrera convocatòria interna d’investigació de fa tres anys és una bona prova per a calibrar quin és l’estat de salut de les unitats. La crisi és greu en l’escala d’investigació bàsica, el nivell inicial dins l’àmbit d’investigació, que es dedica principalment a la recerca i resolució de delictes comuns, com ara robatoris, furts, estafes i agressions. Es van oferir 237 places i 191 no van quedar cobertes, el 80,59%.
A l’escala avançada, centrada en delictes més complexos, com ara el crim organitzat, l’emblanquiment de capitals, el tràfic de drogues, homicidis i delictes econòmics, la situació és diferent. En aquest cas, es van oferir 119 places i 45 no van quedar cobertes (37,82%). A la científica, centrada en la recerca i anàlisi de proves científiques en l’escena del crim, es van cobrir les 45 places que s’oferien. El segon trimestre o tercer hi ha un nou concurs i, ara per ara, preveuen que la situació serà igual.
Queixes per les condicions laborals i la manca d’agents
Què ho fa que les unitats d’investigació siguin com més va menys atractives? Els sindicats diuen que això s’explica perquè fa temps que s’arrosseguen uns quants problemes. Assenyalen que és una especialitat molt sacrificada quants al temps, perquè requereix molta dedicació i el cos no s’ha adaptat als nous sistemes d’investigació. També diuen que cal millorar les condicions laborals dels agents i que s’han de redimensionar les unitats amb la contractació de més agents.
Segons Mencias, a investigació es treballa amb un règim horari de l’any 1996 i s’han fet avenços en termes d’horari i conciliació familiar a totes les unitats, excepte a investigació. “Entre els horaris, el tema que l’administració no ha adaptat els nous sistemes d’investigació i les qüestions econòmiques, que tampoc no s’han tingut en compte l’especialitat. Això fa que la gent no vegi atractiva aquesta especialitat”, insisteix Mencias. Considera que l’única manera de revertir els problemes és que tots els actors que hi tinguin veu i poder se centrin en l’especialització. “Quan s’ha fet qualsevol negociació sindical amb l’administració, sempre s’ha deixat de banda l’especialitat. Llavors, ara mateix, són molts punts que s’han de detectar i canviar, però l’única manera és anar directament a tractar-los amb l’especialitat”, considera.
Palacio relata que hi ha una manca d’agents d’investigació a Catalunya i això fa que la gent tampoc no hi vulgui anar. Calcula que en calen quatre-cents o cinc-cents. I si hi fossin, defensa que això permetria que els agents de segona activitat –els que per motius d’edat o salut han deixat d’exercir funcions operatives al carrer– podrien assumir les feines administratives i, per tant, alliberar les unitats de l’excés de burocràcia, mentre les noves fornades es podrien dedicar a fer feina al carrer.
Malestar amb les maneres de treballar
Tots dos sindicats creuen que hi ha hagut un canvi en el modus operandi en les unitats. Palacio s’explica: “Els resultats o les estadístiques van per davant de la feina. Molts caps prioritzen això, treballar en qualsevol cas que es pugui estirar el fil i sigui de fàcil resolució […] Als caps no els interessa tenir tres o quatre agents durant tres setmanes en un cas. Són quatre persones hipotecades que no resolen casos. Sí que es resolen furts i robatoris, però el que interessa és això”, afegeix.
Segons Mencias, els agents han de seleccionar quins són els casos rellevants. Els prioritaris sempre són els que afecten les persones i després el patrimoni. L’agent deixa clar que no es deixa mai d’investigar, però que, a causa dels recursos que hi ha, es veuen obligats a fer una mena de triatge. “Es miren els que no tenen una resolució relativament ràpida. Si no s’hi veuen sortides, es passa a una altra cosa”, diu. Ara bé, vol deixar clar que no hi ha cap delicte, sobretot els greus, que es deixi d’investigar. “L’especialitat està molt ben valorada i hi ha professionals molt bons, el problema és que deixem marxar professionals bons per una manca d’interès de l’administració”, afegeix.
Imma Viudes, portaveu de SAP-FEPOL, insisteix que els agents no volen anar a investigació perquè saben que tindran problemes per a resoldre casos. “Tindran un munt d’investigacions damunt la taula a les quals no podran fer front. Per tant, no hi haurà resolució i això, efectivament, acaba afectant el ciutadà”, assenyala. Diu que això no tan sols genera frustració entre els agents, sinó que el ciutadà, quan és víctima d’un delicte petit com ara un furt, també pot deixar de pensar que hi haurà una resolució. Perquè la crisi és greu en l’escala bàsica, les que treballen amb delictes del dia a dia, els que són menys complexos, però que, al final, són els que afecten més directament la ciutadania.
Mencias destaca que fa anys que la plantilla d’investigació no creix, malgrat que apareixen delictes com més va més complexos, com ara els que estan relacionats amb internet i els ciberatacs. “Això satura les unitats perquè en molts casos els crims es cometen fora del país i és difícil de resoldre. Com que no augmenten les plantilles, però sí que augmenten els delictes, l’única cosa que pots fer és la selecció”, diu.
Segons Palacio, part del problema és perquè s’ha volgut unificar el mateix sistema de treball a tot arreu. “No pot ser el mateix sistema de guàrdies a Terres de l’Ebre que a Girona a l’estiu. Ells ho volen englobar tot en un, i no. No és el mateix la investigació a Barcelona que la investigació a Mataró. Cada comissaria té la seva complexitat i la seva delinqüència i els seus índexs delinqüencials. No pots fer un estàndard a tot el cos perquè és no adaptar-te”, diu.
Material i punxades telefòniques
Els sindicats posen damunt la taula més problemes. SAP-FEPOL denuncia que treballen amb equips obsolets, ordinadors antics i sense programes adequats per a l’anàlisi de proves digitals. A més, sovint han de comprar amb diners de la seva butxaca material essencial, com ara dispositius d’emmagatzematge. A més, diuen que tenen jaquetes inadequades i fundes d’armes de mala qualitat i que es promociona una imatge d’alta tecnologia del cos, però que la realitat és ben diferent.
Palacio diu que, a vegades, determinades lleis també els causen un bon embolic. “La investigació sempre ha de caminar per la línia legal. Però a vegades és molt difícil combatre les màfies. Pensa que inverteixen moltíssims diners perquè la policia no els enganxi. L’administració, en canvi, inverteix zero en material o formació perquè la policia no els enganxi. Les màfies sempre van cinc passes per davant”, ha dit. Segons ell, també es troben amb impediments legals per a posar localitzadors en cotxes i tenen dificultats per a intervenir telèfons. “Quan vaig entrar a investigació, qualsevol investigació podia demanar una punxada telefònica. Ara tens tant volum de feina de despatx, que no ho pots fer”, assenyala.
La recepta dels Mossos
Fonts dels Mossos reconeixen a VilaWeb que la problemàtica existeix. Expliquen que les unitats s’han envellit, que els costa de trobar relleu i que, efectivament, la burocràcia és enrevessada. “El delicte s’ha modificat. Abans tot era molt analògic. Ara és molt digital, hi ha centenars d’estafes. Haver de contactar amb Meta o Google és lent i el sistema de traçabilitat és pura burocràcia”, expliquen.
Tal com denuncien els sindicats, fonts dels Mossos reconeixen que la figura de l’investigador al carrer i de seguiment s’ha anat perdent perquè hi ha molta feina de despatx, i que molts dels agents prefereixen anar a seguretat ciutadana. El motiu? És una destinació més “llaminera” perquè hi ha incentius econòmics, complements de nit i per anar a judicis.
Els Mossos tenen clar que la solució a la crisi que es viu a investigació implica d’enfortir la Regió Policial Virtual, creada el juny del 2023. Segons el cos, aquesta unitat hauria d’ocupar-se de tots els casos que fan referència al món digital, de manera que les unitats d’investigació es pogessin centrar en la resta de casos.
