La crisi perpètua dels temporers: la nova campanya de la fruita arriba sense canvis substancials

Els temporers ja han començat a arribar a Lleida i es pot observar pels carrers del barri antic. La campanya de la recollida de la fruita dolça no comença fins a final d’abril, però molts ja han pres posició a la capital del Segrià procedents d’Andalusia i França. A la ment de tothom encara hi ha el record fresc de la situació viscuda l’any passat, quan la crisi dels temporers es va fer més visible que mai per culpa de la pandèmia, el confinament i un brot a mitjan estiu que va posar les comarques de Lleida sota el focus. Un any després, el temor perquè es produeixi una situació semblant es manté viu.

El nivell d’emergència va ser tan greu que a causa de la no compareixença de les administracions públiques, el futbolista Keita Baldé es va haver de fer càrrec del cost de l’allotjament dels gairebé dos-cents temporers que dormien al carrer mentre durés la campanya de la fruita. “Els hem fallat, no ens ho podem permetre”, deia el president de la Generalitat de llavors, Quim Torra, tot entonant el mea culpa. Enguany es parteix gairebé del mateix punt, tot i que amb uns quants canvis.

A Lleida, la ciutat que concentra un major nombre de treballadors de la fruita, la Paeria treballa per millorar-ne l’allotjament. Per una banda, preveuen la construcció de l’alberg de Pardinyes, que tindrà una capacitat d’allotjament d’entre 130 i 150 persones, però que no estarà operatiu fins la temporada vinent. Amb vista a la present, i igual que l’any passat, la Paeria habilitarà un pavelló a la Fira de Lleida per tal de donar cabuda a més d’un centenar de temporers. Són treballadors que bé cerquen feina (i a qui les empreses no els proporcionen l’allotjament que estan obligades per llei), bé no poden accedir a un habitatge de lloguer perquè els propietaris no hi accedeixen per un període curt o per prejudicis racistes. L’únic canvi previst en aquest pavelló serà que en lloc d’hamaques hi haurà llits, tindran armariets amb pany i clau i el menjar que s’hi servirà intentarà ser similar al del país d’origen d’aquestes persones.

Les entitats consideren que aquestes millores són minses i insuficients. Recorden que en el conveni agrari, que s’ha anat prorrogant des del 2017, hi consta com han de ser allotjats els treballadors i que el pavelló incompleix molts d’aquests requisits. “El conveni especifica que les persones hi han de poder desenvolupar la vida: bany, sala d’estar, un lloc per a cuinar, certa intimitat… Un pavelló és un espai d’emergència per a situacions excepcionals, com és el cas d’un terratrèmol”, diu Gemma Casal, de la plataforma Fruita amb Justícia Social.

Una cosa que sí que se sap és que enguany aquest pavelló serà gestionat per una empresa externa. La Paeria defensa que s’ha pres aquesta decisió per oferir una gestió més bona del servei. La licitació, que té un import de 215.332 euros, no ha agradat als col·lectius i entitats que vetllen pels drets dels immigrants a Lleida. Consideren que és una manera de desentendre’s del problema i de privatitzar un servei que podria recaure en mans del “Florentino Pérez de torn”, denuncia la plataforma Fruita amb Justícia Social.

El problema de fons: qui ha de posar l’allotjament?

Però de qui és responsabilitat vetllar perquè cap temporer no dormi al carrer? Ho explica així Roger Torres, president de la Fundació Arrels Sant Ignasi, l’entitat de referència dels sense-sostre a Lleida: “S’assenyala molt l’administració, i particularment l’administració local, però creiem que cal posar el focus en les empreses que mouen els grans diners de la fruita, que estan obligades i tenen els recursos perquè els treballadors tinguin els drets assegurats.” Aquí rau el fons del problema que tots els col·lectius comparteixen a denunciar.

Si tornem al conveni agrari, aquest ho especifica tot: qualsevol persona que vingui de més enllà de setanta-cinc quilòmetres a treballar a la campanya li han d’oferir allotjament. Però si ens fixem en els carrers i les places de moltes localitats del Segrià, especialment a Lleida, veurem que alguna cosa no quadra. El 2020, en ple juliol, es calcula que unes noranta-cinc persones dormien diàriament al carrer, sense comptar aquells que ho fan en infra-habitatges. La resta ho feien al pavelló. A l’estiu la mitjana de persones que van dormir al pavelló 3 de la Fira de Lleida van ser 128 el juny, 200 el juliol i 137 l’agost.

Però molts d’aquests treballadors tenien contracte. Concretament un 46% dels allotjats al pavelló estaven en situació administrativa regular, és a dir, amb contracte. Per tant, haurien d’haver estat allotjats pel pagès o l’empresa contractant: “Qui ha de garantir l’allotjament és el pagès. Si les administracions donen més espais per a acollir temporers, qui i com controlarà que els pagesos no els portin a aquests espais per estalviar-se aquesta obligació?”, denuncia Llibert Rexach, activista de la plataforma Fruita amb Justícia Social, que considera que l’administració finança indirectament els incompliments de les empreses fruiteres.

Inspeccions de Treball i les ETT

Qui té capacitat sancionadora és Inspecció de Treball. Segons dades del mateix departament l’any passat es van dur a terme més de 760 actuacions a la demarcació de Lleida, de les quals més del 80% es van concretar a la campanya agrària, no tan sols per incompliment de conveni, sinó també per temes d’ocupació i estrangeria, seguretat social i salut laboral. Però les entitats socials asseguren que no se’n fan prou, especialment als allotjaments. “Treball fa inspeccions, sí, sobre l’horari laboral i els contractes, però les nòmines no ho poden aguantar tot. No mostren que hi ha dones que treballen setze hores diàries, ni que hi ha allotjaments amb condicions infrahumanes”, assenyalen.

El Departament de Treball defensa que enguany ha emprès accions, com ara la contractació de cinquanta-quatre tècnics per fer tasques de mediació i suport a l’acolliment dels temporers. La mesura estrella és l’ajuda d’un milió d’euros per a fomentar la contractació. És a dir, que per cada contracte que signi un empresari o un pagès i que tingui una durada mínima d’una setmana, el departament aportarà cinquanta euros per setmana, sempre que es garanteixi l’allotjament al treballador. Però la plataforma Fruita amb Justícia Social considera que aquesta ajuda és vergonyosa perquè premia una obligació: “Paguen perquè l’empresa faci un contracte –només faltaria!–, i així ajudar-la a pagar l’allotjament al treballador, una altra obligació estipulada al conveni agrari”, es queixa Gemma Casal.

Unió de Pagesos ho veu diferent. Jaume Pedrós, responsable de la secció de Temporers del Sindicat, assegura que els pagesos compleixen el conveni. Explica que la temporada passada, de les quinze sancions que hi va haver, sis es van acabar pagant. “Això vol dir que el 99% dels pagesos ho fan bé. Caldria qüestionar si el govern d’Aragó fa prou inspeccions, perquè hi ha molts temporers que treballen en empreses de la Franja i dormen a Lleida.”

Aquest problema també el sosté Llibert Rexach, que assenyala directament les ETT com les co-responsables. Moltes d’aquestes asseguren que fan d’intermediàries i, per tant, no consideren que estiguin obligades a assegurar l’allotjament als temporers, tal com exigeix el conveni agrari. “Hi ha autobusos sencers que vénen de la Franja i que descarreguen els treballadors aquí o que els vénen a cercar al matí i se’ls tornen a emportar. El pagès té l’obligació de garantir l’habitatge quan el temporer ve de més lluny de setanta-cinc quilòmetres, però si l’ETT no informa el pagès que aquest ve de lluny, de vegades els pagesos miren cap a una altra banda, tot i que és cert que la majoria ho fan bé.”

Enmig d’aquest trasllat de responsabilitats, tots els implicats comparteixen que la situació milloraria amb escreix si a molts dels temporers se’ls permetés de regularitzar la situació, almenys de manera temporal. Es calcula que aproximadament la meitat no tenen papers i han de guanyar-se les garrofes de manera clandestina. Revertir-ho és competència de l’estat espanyol. Qui més esforços ha bolcat per a posar solució a aquest problema és el paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo. A principi de mes va aconseguir de reunir-se a Madrid amb el Director General de Migracions, Santiago Yerga, i traslladar-li la petició d’un canvi legislatiu. Però aquest va respondre amb una negativa.

El brot de Lleida a la memòria

La situació de l’any passat, que va desembocar en un confinament perimetral, es fa difícil de creure que es pugui repetir amb la mateixa duresa. No perquè els drets dels temporers hagin millorat, sinó perquè la situació del 2020, amb la pandèmia i el confinament, va tenir uns efectes col·laterals especials. Les comarques de Lleida i la Franja van esdevenir els pocs motors econòmics que quedaven oberts a tot l’estat espanyol. “El top-manta a la costa era impossible i va arribar un nou perfil de temporer que tenia els seus recursos laborals en el turisme. Per això va venir un volum de gent més gran que uns altres anys”, explica Roger Torres, d’Arrels.

Tampoc no va ajudar l’efecte crida provocat per la patronal, l’Associació Empresarial de Fruita de Catalunya (AFRUCAT), que va dir que necessitava entre 35.000 i 40.000 treballadors addicionals per a la campanya de recollida, així com el rumor que hi hauria una regularització massiva que mai no va arribar.

Però en plena arribada de temporers, la situació no es pot qualificar d’ideal. A Lleida, a l’Hospital Arnau de Vilanova ingressen de mitjana deu pacients el dia. Els responsables sanitaris de la regió apunten que comença la cinquena onada i que la situació els recorda la de principi de Nadal.

L’administració s’ha mobilitzat i farà una garbellada inicial durant les dues primeres setmanes de maig als treballadors agraris i, posteriorment, s’aniran fent garbellades seriades per controlar i detectar casos asimptomàtics. L’objectiu és evitar casos com el de l’any passat, quan es va descobrir que l’empresa Arfon Fruits, d’Aitona, tenia a la plantilla dinou treballadors en actiu que havien resultat positius en una PCR. Sobre la petició dels batlles del Segrià, que havien demanat un pla de vaccinació per a tots els treballadors de la fruita, el govern ha dit que el criteri continuarà essent sanitari i que no s’aplicaran els vaccins de manera preventiva.

Encara queden setmanes perquè la fruita comenci a madurar. Les esmenes del 2020 ja són damunt la taula. Tan sols el temps dirà si els canvis a les polítiques d’acollida hauran servit d’alguna cosa, o bé, com diuen les entitats, el drama tornarà a aflorar com cada any.