13.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Marina Dias i Terrence McCoy
Pacients immòbils a la sala d’espera, gemegant per demanar ajut. Cerca desesperada d’un llit lliure a l’hospital. Discussions a urgències sobre la medicació.
D’ençà dels dies més foscs de la pandèmia de la covid-19, quan els sistemes hospitalaris d’aquest país es van col·lapsar, el Brasil no havia estat testimoni d’aquesta mena d’escenes. Però aquesta vegada no és pas el coronavirus que ha portat els estats de tot el país a declarar l’emergència i fins i tot ha impulsat la construcció d’un hospital de campanya a la capital, Brasília.
És el dengue.
La malaltia arrasa gran part de l’Amèrica del Sud, on els científics afirmen que l’augment de les temperatures a causa del canvi climàtic ha ampliat l’àrea territorial del mosquit que porta el dengue i n’ha augmentat la proliferació. Aquests dos primers mesos d’any, el Paraguai va registrar prop de cent mil casos sospitosos, més de cinc vegades la taxa habitual. El Perú, afectat per un altre brot, ha declarat l’emergència a bona part del país. L’Argentina també ha tingut una explosió de casos.
Però la malaltia ha augmentat amb una virulència particular al Brasil, on els epidemiòlegs preveuen que n’hi haurà milions de casos, més del doble que el rècord anterior, i podria matar milers de persones. Segons els epidemiòlegs, la crisi de salut pública serveix com un avís per al món. La lluita contra la malaltia ha entrat en una nova fase imprevisible i perillosa. El dengue s’introdueix a llocs on no havia estat mai. I en indrets on ja havia estat, el nombre de casos es dispara a nivells mai vists.
Històricament, la malaltia s’ha limitat als climes tropicals. Però aquests darrers anys, a mesura que els casos s’han enfilat a gran part del món, vuit vegades més d’ençà del canvi de mil·lenni, el virus s’ha escampat cada vegada més a zones que abans havien restat fora de perill.
Ara es registren casos de transmissió local als estats més càlids i humits dels Estats Units, on ja volta el mosquit Aedes aegypti, el vector de la malaltia. Florida l’any passat va registrar un rècord de 178 casos de transmissió local. A Califòrnia, Arizona i Texas també s’ha detectat transmissió local. La mateixa dinàmica s’observa al sud d’Europa, on l’any passat es van registrar desenes de casos de transmissió local.
Els epidemiòlegs adverteixen que probablement és solament el començament. Els anys vinents, a mesura que el canvi climàtic ampliï l’abast del mosquit A. aegypti, la malaltia podria ser cada vegada més freqüent, fins i tot endèmica, a gran part del sud d’Europa i el sud dels Estats Units. “Els casos de febre del dengue augmenten a un ritme alarmant”, diu Gabriela Paz-Bailey, especialitzada en dengue als centres per al control i la prevenció de malalties. “Es va convertint en una crisi de salut pública i arriba a llocs que mai no l’havien tingut.”
El risc en els climes septentrionals més rics és atenuat per uns quants factors, com ara l’ús de finestres amb mosquitera, l’aire condicionat generalitzat i les pràctiques sanitàries estrictes, que poden reduir el nombre de basses d’aigua estancada, on es pot reproduir l’A. aegypti. Però els epidemiòlegs asseguren que l’amenaça no s’ha de menystenir, sobretot enguany. El Brasil ha tingut més d’un milió de casos de dengue solament al gener i al febrer. A final d’any, es preveu que el país n’hagi tingut 4,2 milions, més que a totes les Amèriques l’any passat, durant el brot rècord de dengue.
“No hi ha hagut transmissió extensa als EUA, però això pot canviar”, diu Albert Ko, epidemiòleg de la Universitat Yale. “Ens hauria de preocupar que una gran temporada d’epidèmia al Brasil i a la resta de l’Amèrica del Sud impulsi la propagació i la transmissió a llocs dels EUA.”
Un augment sorprenent del dengue
Durant anys, els casos de dengue al Brasil no han cessat d’augmentar. Van passar d’uns pocs centenars de milers a l’any a començament de la dècada dels vuitanta a més d’1,4 milions el 2013, i novament a gairebé 1,7 milions l’any passat. Però enguany es van combinar unes quantes forces per desencadenar un brot sense precedents.
Una onada de calor extraordinària va xocar amb El Niño, que sovint coincideix amb una dispersió creixent del dengue, i això va fer proliferar el mosquit A. aegypti i n’allargà el temps de vida. “No és solament quants n’hi ha, sinó que viuen més”, explica Kleber Luz, coordinadora de la investigació de les malalties transmeses per A. aegypti a la Societat Brasilera d’Epidemiologia. “Mal que sigui solament un dia o dos, afectarà el nombre de casos de dengue.”
Després va venir un altre accelerador: la circulació simultània dels quatre tipus de febre del dengue. Això va reduir les proteccions immunològiques que la gent hauria pogut tenir d’una altra manera en un país on el dengue fa temps que hi és present. “He treballat amb el dengue d’ençà de l’any 1997 –diu Luz– i no he vist mai cap any en què tots quatre circulin alhora.”
Felipe Naveca, epidemiòleg de la Fundació Oswaldo Cruz, una institució brasilera de recerca científica, va dir que moments com aquest, en què circulen tantes variants del dengue, són especialment perillosos, perquè tothom pot contreure la malaltia més d’una vegada en un període curt. Probablement, el nombre de casos es mantindrà alt a mesura que s’assoleixin els pics de cada variant.
“La perspectiva no és bona”, diu. Complicant encara més la lluita del Brasil contra el dengue, hi ha una gran quantitat de problemes socials crònics que el mosquit A. aegypti ha explotat durant molt de temps: desigualtat, pobresa, planificació urbana desorganitzada i un sistema de salut pública que sovint trontolla.
Milions de brasilers viuen en comunitats irregulars i denses, en faveles, a la perifèria, sovint fora de l’abast dels serveis governamentals i serveis bàsics. Amb un sistema hídric poc fiable, la gent sovint recorre a emmagatzemar aigua a l’exterior, de manera que origina innombrables llocs de cria de mosquits. “Si la gent no fa servir l’aigua durant una setmana, el mosquit s’hi reprodueix”, diu Raman Velayudhan, expert en dengue de l’Organització Mundial de la Salut. “És una malaltia de les ciutats.”
Moltes d’aquestes forces xoquen ara amb una força especial al Districte Federal del Brasil, que, a final del mes passat, s’havia convertit en l’epicentre del brot de dengue.
“No tenien cap llit per a mi”
Amb una velocitat insòlita, la malaltia es va propagar per les zones més pobres del districte, que formen una anella al voltant del centre ric, Brasília. A final de febrer, la malaltia era a tot arreu: gairebé 120.000 casos de dengue en una ciutat de 2,8 milions de residents. El sistema hospitalari del districte, que havia resistit l’embat de la pandèmia de coronavirus, va començar a trontollar. Els llits d’hospital s’havien acabat. “Els sistemes sanitaris públics i privats del districte federal ara s’han col·lapsat”, diu el governador del districte, Ibaneis Rocha. “El moment és greu i encara no som al cim de l’epidèmia.”
Quan Loide Rocha dos Santos, de cinquanta-set anys, va ser portada a un hospital ple de gent, el mes passat, va dir que hi havia un caos evident. Malgrat la gravetat del seu estat –la febre del dengue havia reduït el seu recompte de plaquetes a la sang a un nivell perillós–, la clínica de salut de la regió de Gama no podia fer gran cosa per acomodar-la. “Els dos primers dies vaig haver de seure en una cadira de rodes –diu–. No tenien cap llit per a mi.”
Va ser una de les afortunades. Els pacients que hi havia al voltant –explica– rebien el sèrum a terra. Uns altres cridaven enfadats per la falta d’atenció, tal com mostra un vídeo enregistrat per la seva filla. Un home exigia a crits un medicament per al dolor per a poder anar-se a morir a casa. “No podíem anar enlloc”, explica.
A l’altre extrem del districte, a la regió empobrida de Ceilândia, una altra família rastrejava la ciutat en cerca d’un llit d’hospital. Mariana Torres Lima, de cinc anys, va tenir un cas de dengue amb febre alta, vòmits i dolor intens. Però quan els familiars la van dur a l’Hospital Regional de Ceilândia van ser rebutjats, expliquen. La família va anar a un hospital de campanya construït per a atendre aquests malalts. Després de set hores d’espera, la Mariana va ser ingressada. Es va arraulir sota una manta de llana gruixuda en un bressol militar i es va adormir.
A fora, la seva tia Bruna Lira bullia de ràbia. “El govern no té cura de nosaltres –diu–. A les escoles hi ha escombraries i no hi ha neteja general. L’una cosa porta a l’altra.” Al seu voltant, a l’hospital de campanya, cada vegada arribava més gent. A migdia, n’hi havia desenes. Molts estaven enfonsats. Alguns vomitaven.
“Aquest any és diferent”, diu Antonia Natane Lopes de Lima, de trenta-dos anys, que acompanya el seu fill malalt. “Aquest any és pitjor que mai.”
