La crisi de proveïment “va per llarg”, asseguren experts i empresaris

El sector industrial intenta capejar una “tempesta perfecta” que n’ha destarotat els plans i disparat els costos de producció. L’augment del preu de l’energia i determinades matèries primeres, els problemes en el transport mundial de mercaderies o la mancança de components essencials, com els microxips, han creat una situació que els experts consideren “d’extrema complexitat”.

Empresaris i experts coincideixen en situar l’origen del problema en la irrupció de la Covid-19, que va aturar l’activitat econòmica mundial i va provocar greus problemes en les cadenes de proveïment mundials. La demanda agregada s’ha recuperat de forma progressiva després del xoc inicial, però no l’oferta, cosa que ha provocat un decalatge sense precedents entre una i l’altra. Aquests problemes d’oferta responen a una combinació de diversos factors, generats o almenys agreujats per la pandèmia: l’escassetat d’alguns components i matèries primeres, la inflació en el preu de matèries primeres com l’acer o els continus retards en el transport marítim mundial, que simplement no disposa de la capacitat suficient per a respondre a l’increment exponencial de la demanda agregada.

Les dificultats, segons l’expert en logística de la UPC Ernest Benedito, es preveuen fins ben entrat l’any vinent. La situació, segons ha declarat a Efe, “va per a mesos, no és una qüestió de setmanes”. Els empresaris no s’han mostrat molt més optimistes: Guillem Clofent, director general de l’empresa d’embalatge catalana Mespack, no veu “signes de canvi en el curt termini”, i pronostica que la situació es podria allargar fins a 2023.

I és que a la demanda acumulada per la pandèmia se li podria afegir la demanda generada per l’entrada en funcionament d’estímuls macroeconòmics com els fons europeu Next Generation o la política empresarial d’augmentar la producció per tal d’abastir el creixement en la demanda del consumidor. Això fins i tot podria provocar, segons Benedito, que un cop superat l’impàs, l’economia entri en una crisi de signe invers en què l’oferta sigui molt superior a la demanda.