26.02.2025 - 13:27
|
Actualització: 26.02.2025 - 13:54
Hores convulses als despatxos de PRISA, un dels grans grups mediàtics espanyols i propietari d’El País i la Cadena SER. Ahir el consell d’administració va tallar de soca-rel una operació que feia mesos que es coïa i que volia aprofitar la reordenació de l’espai radioelèctric perquè el govern espanyol els concedís una llicència per a fer un nou canal de TDT amb una línia editorial afí al PSOE, que considera que la majoria de canals actuals li van en contra. Després d’una reunió del consell d’administració, van comunicar formalment que no optarien a la nova llicència de televisió i se centrarien a les línies de negoci actuals: la premsa escrita i la ràdio.
El comunicat també precisava que, empresarialment, continuaran encarats a reduir el deute i reforçar la liquiditat, el principal problema financer que arrossega el grup de fa dècades. El text es vantava que, actualment, la ràtio de deute sobre l’EBITDA és en el nivell més baix d’ençà del 2005. El desembre del 2024 PRISA tenia un deute net de 750 milions d’euros.
Amb aquest context econòmic, el consell d’administració va veure una temeritat llançar-se al mercat televisiu aixecant de zero un canal de TDT. Especialment, tenint en compte que enguany el consum audiovisual dels espectadors s’ha deslligat més que mai de la televisió convencional i es decanta per opcions digitals i plataformes. De fet, PRISA ja va tenir una televisió de TDT d’accés obert entre el 2005 i el 2009: Cuatro, una aventura que va durar ben poc i que va acabar amb una absorció per Mediaset (propietaris de Telecinco). L’absorció es va fer en plena crisi econòmica i en un procés de concentració de capital dels operadors televisius que també va afectar la Sexta, un altre canal afí al PSOE que va ser comprat pel grup Planeta, propietari d’Antena 3. D’aleshores ençà, aquests dos operadors han dominat fèrriament el mercat televisiu espanyol –amb l’única competició de RTVE i alguns canals autonòmics– i no han deixat espai a cap competidor.
Poques hores després de la reunió decisiva, el diari Expansion –competència en la premsa econòmica de Cinco Días, diari de PRISA– publicava una entrevista en exclusiva amb el president del grup PRISA, Joseph Oughourlian, que va accedir al consell d’administració el 2020 després d’haver comprat el 29,57% del grup. Oughourlian deia que no entenia com era que PRISA sospesava un “projecte del segle passat” i per què pretenien ara “gastar els recursos en una nova televisió”. “Un grup d’accionistes de PRISA va proposar un projecte de televisió que no oferia garanties al consell, perquè naixia amb un finançament de tan sols 20 milions, que en una cadena li duren cinc minuts, sense suport per a continuar l’eventual projecte, que no sembla sostenir-se en unes bases sòlides”, diu. La proposta es va refusar “per una majoria aclaparadora”, afegeix.
El promotor del projecte era Carlos Núñez, el president executiu de PRISA Media, l’àrea de la companyia que s’ocupa dels mitjans de comunicació. Ja en l’entrevista, Oughourlian posava en la diana el cap de Núñez amb unes declaracions prou explícites: “Crec que, clarament, si aquest projecte no va endavant, la gent que va empènyer tant dins la companyia en favor del projecte els recol·locarem i que es conformin a cercar un altre projecte, o crec que no tenen lloc dins de la companyia.”
Segons que han publicat uns quants mitjans espanyols, Núñez ja ha presentat la dimissió pel fracàs de la proposta, una informació encara no anunciada oficialment pel grup PRISA. A més de Núñez, també s’assenyala José Miguel Contreras, cap de continguts de PRISA Media i ex-director executiu de la Sexta. Segons que s’havia publicat, Contreras hauria estat el màxim responsable del canal de TDT, si s’hagués arribat a concretar.
A les 12.30 ha començat una reunió d’alts directius del grup per a informar dels canvis que es faran i qui més es destituirà. Fins i tot, es parla de la possibilitat que s’acabi forçant el relleu de Pepa Bueno, directora d’El País.
