Crisi política al Regne Unit: Liz Truss, amb el partit en contra i al llindar de la destitució

Caos al Regne Unit. La primera ministra, Liz Truss, ha destituït el ministre d’Economia, Kwasi Kwarteng, després de tan sols trenta-set dies al càrrec, i ha decidit de recular en el seu pla econòmic. Però sembla que la majoria dels principals dirigents conservadors no en tenen prou, i ara maniobren per destituir Truss, que fa poc més d’un mes que ostenta el càrrec.

La situació dins el partit és de caos total: es troba fortament dividit per la política fiscal proposada per Truss i amb uns sondatges que pronostiquen un enfonsament històric dels conservadors. El pla econòmic que va presentar el 23 de setembre i que incloïa 45.000 milions de lliures de rebaixes fiscals finançades amb préstecs –amb Kwarteng com un dels principals valedors– va causar una forta agitació als mercats i va forçar el Banc d’Anglaterra a intervenir per protegir els fons de pensions. En termes de divises, la situació econòmica va posar la lliura contra les cordes i va ocasionar un augment de les taxes hipotecàries.

Fa uns dies, Truss ja es va veure obligada a retirar la proposta per a rebaixar del 45% al ​​40% l’impost sobre la renda per a les grans fortunes, malgrat que era una de les seves promeses durant la campanya de les primàries dels conservadors, i ara ha acabat renunciant a tot el pla econòmic. Amb aquesta decisió, la primera ministra del Regne Unit pretén de refer la seva autoritat política, greument afectada.

No obstant això, els senior tories, els principals dirigents del partit i entre els quals hi ha els antics ministres del govern britànic, han decidit de demanar públicament a Liz Truss que renunciï al càrrec, després d’haver destituït Kwasi Kwarteng. Consideren que la posició de la primera ministra és insostenible perquè el ministre d’Economia solament aplicava les seves polítiques. Segons que informa el periodista de la BBC Nicholas Watt, tenen previst de demanar-ne la dimissió la setmana que ve i ara com ara discuteixen la possibilitat de reemplaçar-la amb una candidatura amb el suport de Rishi Sunak i Penny Mordaunt.

Kwarteng va assumir el lloc el 7 de setembre, després de l’arribada de Truss a Downing Street, i és el segon titular d’Economia que ha estat menys temps en el càrrec.

Boris Johnson va dimitir fa poc més d’un mes, el 6 de setembre, esquitxat per escàndols com el Partygate. A la inestabilitat política, cal afegir-hi la mort d’Elisabet II el 8 de setembre a noranta-sis anys i després del regnat més longeu de la història del Regne Unit, de setanta anys i dos-cents catorze dies.

A més, aquesta mateixa setmana, la Cort Suprema britànica, encarregada de resoldre els conflictes entre els poders del Regne Unit, ha fet les audiències per a determinar si les institucions escoceses tenen capacitat de convocar un referèndum sobre la independència sense el consentiment del govern britànic.

Males perspectives

Sir Ed Davey, cap dels demòcrates liberals, el tercer partit amb més vots a les eleccions del 2019, ha demanat de convocar eleccions generals: “La gent està enfadada, farta i preocupada pel futur.” Els laboristes encapçalen amb força tots els sondatges i es preveu un enfonsament dels conservadors. El darrer sondatge estima que el Partit Laborista aconseguiria una majoria absoluta de 381 diputats, per només 174 pels conservadors (ara mateix en tenen 365) i amb els tories per sota del 10% a Escòcia.