Eduard Sallent guanya el torcebraç: què ha passat a la cúpula dels Mossos?

Com és possible que el comissari Josep Maria Estela hagi estat destituït si tenia el suport d’un gran nombre de comandaments del cos? I que això hagi passat només nou mesos després d’haver estat nomenat comissari en cap dels Mossos d’Esquadra? La destitució ha estat precedida per un seguit de filtracions, al diari Ara i a La Vanguardia, segons les quals Estela estava en desacord amb la proporció de quatre dones i dos homes en la designació dels sis nous comissaris del cos. Però la raó de fons cal anar-la a trobar força més enrere, en el moment mateix de la designació d’Estela com a comissari en cap. Perquè aleshores, el conseller Joan Ignasi Elena va recuperar el comissari Eduard Sallent per a tornar-lo a col·locar a la prefectura dels Mossos, de número dos. La seva posició i influència en la direcció política del cos ha anat creixent, i ha acabat guanyant el torcebraç amb Estela, que Elena ha destituït després de dos dies en què els diaris han anat especulant sobre el seu futur incert.

Estela va servir a Elena per a girar full de Josep Lluís Trapero. La restitució del major, que havia aconseguit l’ex-conseller Miquel Sàmper, poc després de ser absolt per l’Audiència espanyola de l’acusació de sedició va durar ben poc. Perquè quan Elena va aterrar al Departament d’Interior veia ben clar que volia apartar Trapero i renovar l’estructura de la cúpula policíaca i els noms dels comandaments. Josep Maria Estela, fins aleshores cap de la regió del Camp de Tarragona, va sevir per a fer el canvi. El nou govern, i més concretament la nova direcció d’Interior, aconseguia, així, marcar el canvi d’etapa d’una manera simbòlica, però també d’una manera efectiva: perquè recuperava Sallent, que havia estat comissari en cap abans de la restitució de Trapero, nomenat pel conseller Miquel Buch quan feia molt pocs dies que era comissari.

Estela no era la persona de referència. Formalment, sí, i segurament també per a la majoria de comandaments. Però per a la direcció política la persona de referència era Eduard Sallent, que feia i desfeia a l’ombra, i el seu protagonisme anava creixent, fins al punt de crear un malestar que va acabar sortint a la llum fa menys d’un mes, en un seguit d’articles a El País en què es dibuixava una gran fractura dins el cos, en què Estela comptava amb la confiança del conseller Elena i Sallent, en canvi, era l’home fort per al director de la policia, Pere Ferrer (que roman al càrrec d’ençà de l’època de Miquel Buch) i del cap de gabinet del conseller, Raül Murcia, un dels homes de màxima confiança d’Oriol Junqueras.

El cop de puny a la taula d’Estela

La tensió va anar creixent i va esclatar l’estiu passat, quan segons aquestes mateixes informacions, Estela va demanar als responsables d’Interior la destitució de Sallent, per deslleialtat i pels entrebancs en la gestió diària. Però ni la direcció del cos ni la direcció del departament no es van moure. Estela, sí, i a final de setembre va enviar un missatge intern a tots els agents del cos en què afirmava, arran d’aquelles informacions, que tenia el suport del conseller i de la prefectura, és a dir, de Sallent mateix i de la intendenta Rosa Bosch. Volia transmetre un missatge de confiança, i de renovació, tot explicant que aquesta tardor hi hauria una renovació dels comandaments, noves promocions d’accés i d’ascens, l’arribada de nous vehicles i uniformes i projectes estratègics relacionats amb nous desafiaments de seguretat, la transformació digital, la feminització del cos, l’entrada de nous agents que representessin la diversitat cultural de Catalunya, l’atenció a les víctimes, el pla d’acció contra la violència sexual…

Però allò que Estela va pensar que seria un cop de força, una manera de fer-se valer, va esdevenir la seva condemna. Perquè el qüestionament de Sallent va fer que, finalment, fos qüestionat justament ell, cada vegada més, per la direcció política dels Mossos. En plena crisi, a començament d’aquest mes d’octubre, l’intendent Toni Rodríguez va denunciar la seva destitució com a cap d’investigació dels Mossos quan el desembre del mes passat Elena va fer fora la cúpula de Trapero. En la seva denúncia, Rodríguez acusava Sallent d’ingerència en algunes investigacions, concretament en la que afectava Laura Borràs per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes, i la que afectava l’ex-conseller Miquel Buch per l’escorta de Carles Puigdemont. Sallent volia una còpia d’aquelles diligències, però no les hi van donar. Les va aconseguir per una altra via. Segons l’intendent, un dels motius de la seva destitució va ser la de facilitar informació a la cúpula.

Un escàndol rere un altre

I enmig de la crisi, un altre escàndol: Interior va haver de suspendre dues convocatòries d’oposicions, una de places d’inspector i una altra d’intendents, perquè el mes passat van trobar un telèfon mòbil amagat i enregistrant en la sala on es debatien les preguntes dels exàmens.

Fins al nomenament dels sis nous comissaris, divendres passat. Estela no estava d’acord amb la proporció d’homes i dones que volia la direcció d’Interior i que va ser la que finalment es va imposar. Aquesta topada ha estat presentada aquests dies com el detonant de la destitució. Però la causa és més de fons. El sindicat de comandaments dels Mossos, SICME, ja va fer un comunicat de suport a Estela, en veient la possibilitat que fos destituït. I més sindicats d’agents dels Mossos han posat el crit al cel un cop feta efectiva la destitució, com ara USPAC –que ha vaticinat que el següent cap dels Mossos serà un titella d’Elena– i el SAP-Fepol.

Però qui ha expressat una crítica més contundent a l’actual situació a la cúpula del cos, d’una manera més crua, ha estat l’ex-conseller Sàmper. En declaracions a RAC-1, ha dit: “El cas de Sallent és l’únic en la història dels Mossos en què un intendent fa una oposició per a comissari i el mateix dia que l’aprova és nomenat cap dels Mossos, quan hi havia una trentena de candidats més que tenien més experiència. Però fou Sallent qui va substituir el comissari Esquius, sense tenir ni un dia d’experiència.” I es demanava: “Què hi ha darrere de tot aquest muntatge? Quan un sindicat fa costat a Estela d’aquesta manera, dient que no entendrien la destitució, i la majoria de comissaris i d’intendents no veuen clarament què passa, doncs ens falta saber quina és la causa d’això? Per què un nombre important de comissaris denuncien ingerència en investigació criminal? Hi ha comandaments que obstrueixen la investigació.”

I encara més inquietant, el missatge en la carta de comiat d’Estela als agents del cos, una vegada destituït: “No deixeu que el soroll mediàtic i la mesquinesa us distreguin del vostre dia a dia. Tot això passarà i no ha d’afectar els nostres objectius de millora contínua.” Eduard Sallent assumirà el càrrec de comissari en cap en funcions, almenys fins a final d’any. Estela s’incorporarà com a cap de la regió de Ponent.