10.09.2021 - 16:44
|
Actualització: 10.09.2021 - 17:33
La manca de semiconductors i microxips que aquesta setmana ha obligat a aturar la producció a la planta de Seat a Martorell es fa notar als concessionaris. L’espera per comprar un cotxe nou s’ha disparat, amb retards que en alguns casos superen els vuit mesos, i ha enfonsat les matriculacions de l’agost a un 34%, el pitjor nivell d’aquests darrers deu anys o quinze. Com a alternativa, molts consumidors opten pels vehicles d’ocasió, però la patronal Fecavem avisa que l’estoc també va minvant. “Si a final d’any no tenim una recuperació ràpida de subministraments de peces, tindrem una baixada d’estocs important. És un perill que esperem que se solucioni com més aviat millor”, avisa Jaume Roura, president de Fecavem i l’UPM.
A les comarques gironines, la falta de microxips ja afecta les vendes, amb caigudes entre un 20% i un 30%. L’associació d’empresaris de comerç i reparació de vehicles i embarcacions (CORVE) de Girona diu que el problema creixerà a partir d’aquest darrer trimestre de l’any. El president de l’entitat, Jordi Solà, explica que els retards més grans són de vehicles que tenen molts sistemes multimèdia.
Per la seva banda, Jaume Roura indica que la dificultat més gran per a entregar els cotxes és en els entre deu mil euros i vint-i-cinc mil, els més utilitaris. Diu que, per a un cotxe nou, hom es pot haver d’esperar entre deu setmanes i vint, segons cada vehicle.
El temps d’espera per a rebre un vehicle configurat a la carta s’ha duplicat a les comarques gironines. Fins ara, podia tardar un mes a arribar i ara en passen tres, pel cap baix, segons que explica Solà. En els que porten més microxips al sistema, el retard pot arribar als vuit mesos.
“No tenim xifres exactes perquè és una situació molt variable”, explica Roura, i afegeix que el retard afecta totes les marques. Diu que la incertesa sobre la data d’entrega origina “moments delicats i preocupants” per als venedors, que volen donar el millor servei possible, però es troben amb limitacions.
Jordi Solà diu que les marques europees són les que acumulen més retards en les entregues de vehicles. De tota manera, puntualitza que aquests darrers les marques asiàtiques també han notat la manca de microxips i comencen a haver-hi retards. Tants mesos d’espera han fet que molts consumidors cerquin cotxes d’ocasió. “Els preus d’aquest mercat creixen”, diu Solà, atès que garanteix una transacció més ràpida que no en els fets a mida.
Roura també ho ha destacat: “En el pitjor agost de la història en vendes de cotxe nou, les de vehicle d’ocasió han augmentat.” “Hi ha més estoc, més disponibilitat, i el client té una oferta de preu més bona”, diu. Tot i això, alerta que l’estoc del vehicle d’ocasió també baixa per la crisi dels microxips.
Per una altra banda, els concessionaris també han detectat que hi ha conductors que opten per reparar avaries costoses per estalviar-se els mesos d’espera. En canvi, fa uns mesos, molts conductors optaven per canviar el vehicle, explica Solà.
Roura diu que la renovació del parc és bàsica en l’àmbit seguretat i reducció de les emissions i reclama al govern espanyol que subvencioni també la compra de vehicles amb motor de combustió. “A efectes de contaminació, avui es pot comprar tranquil·lament un dièsel o benzina, que no són cotxes contaminants perquè les tecnologies s’han adaptat al segle XXI”, sosté.
Una crisi mundial
La crisi mundial de manca de semiconductors i microxips afecta totes les marques de vehicles, i no és solament al mercat de l’automòbil. De fet, segons Roura, que també és el president de la patronal de la metal·lúrgia UPM, la falta de matèries primeres com ara coure, acer, alumini i equips tancats que vénen de països asiàtics causa una situació preocupant que amenaça la continuïtat d’empreses i llocs de feina.
Roura avisa que la situació es pot agreujar a final d’any, i exigeix una actuació contundent de les administracions. Coincidint amb la primera reunió del Pacte Nacional per la Indústria, diu que cal potenciar el sector al màxim. També ha reclamat d’allargar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) i ajudar econòmicament la indústria metal·lúrgica, que té un pes del 30% de tota la indústria catalana.
