Crisi interna a Facebook per les notícies falses que van afavorir Donald Trump

Les notícies falses que Facebook va difondre durant la campanya de les eleccions presidencials dels Estats Units i el benefici que van poder tenir per a Donald Trump han portat mala maror entre els treballadors de la companyia i han obert un debat intern que qüestiona el model de difusió de continguts de Facebook. Ho explica el diari The New York Times, que parla d’una reunió privada entre vice-presidents i executius de la companyia per a discutir sobre el paper que ha de tenir en futures eleccions. ‘La xarxa social es qüestiona internament quines responsabilitats pot haver tingut’ en els resultats electorals.

Tot i que Mark Zuckerberg va dir que era estúpid de pensar que Facebook havia pogut condicionar el sentit del vot dels electors, ‘molts executius i treballadors de la companyia s’han anat preguntant si, o com, havien canviat les ments, les opinions i els vots dels americans’.

Diu també el New York Times que ‘alguns treballadors estan preocupats sobre la difusió de racisme i de mems d’extrema dreta a la xarxa, d’acord amb entrevistes amb deu treballadors i ex-treballadors. N’hi ha que es demanen si poden haver contribuït a crear una ‘bombolla de filtre’ entre els usuaris que interactuen molt amb gent que pensa igual que ells’. I afegeix que ‘encara n’hi ha més que reavaluen el paper de Facebook com una empresa de mitjans i es demanen com aturar la distribució d’informació falsa.’

Es fixa en l’exemple d’una notícia falsa segons la qual el papa Francesc va donar suport a Trump, que fou compartida gairebé un milió de vegades, i va tenir deu milions de ‘m’agrada’ a Facebook. Però de la rectificació pràcticament ningú no se’n va fer ressò.

D’exemples de notícies falses, n’hi va haver més durant la campanya, i sovint perjudicaven la imatge de Hillary Clinton o beneficiaven Trump. Per exemple, tal com ja va enumerar fa uns dies Jim Rutenberg, periodista d’aquest mateix diari, notícies falses sobre els plans de la campanya de Clinton de salvar la seva candidatura amb un atac radiològic per a impedir la votació (va ser difosa a Twitter per Roger Stone, un assessor informal de la campanya de Trump); els rituals ocults amb fluids corporals del director d’estratègia de Clinton, John Podesta; els pagaments de Clinton a enquestadors per a alterar els resultats publicats (informació compartida a Twitter pel fill de Donald Trump); el rastre de morts suposadament sospitoses d’enemics de Clinton…

I encara un altre exemple que, segons el diari, va molestar especialment treballadors de Facebook: una web de notícies falses, anomenada The Denver Guardian, va difondre per la xarxa social informació negativa i que perjudicava Clinton, com ara la suposada notícia que un agent de l’FBI vinculat a la polèmica dels correus electrònics de l’ex-candidata demòcrata havia mort la seva muller i s’havia suïcidat.

Crisi interna
Aquesta visió de Facebook com un agent que difon informació esbiaixada segons els interessos i els punts de vista de l’usuari, partidista i distribuïdor de mala informació, topa amb la visió que la companyia té de si mateixa, com un espai neutral en què l’usuari pot tenir veu i compartir allò que li plagui. Això ha obert una crisi interna, si més no de percepció, a Facebook, tal com palesa la informació publicada per The New York Times.

Zuckerberg va publicar dissabte un article sobre aquesta polèmica, en què deia: ‘De tots els continguts que hi ha Facebook, més del 99% del que el públic veu és autèntic. Només una petita part de les notícies són falses.’

Però segons el New York Times allò que més molesta els treballadors de Facebook amb qui han pogut parlar és que Zuckerberg digui les mateixes coses en el discurs públic sobre la polèmica i en les explicacions que dóna internament, que no faci cap mena d’autocrítica.