10.06.2023 - 21:40
Europa ha superat amb èxit la crisi energètica de l’hivern passat causada per la invasió russa d’Ucraïna gràcies a haver disminuït d’un 18% del consum de gas, la baixada més gran de la història. Amb aquest èxit i una situació relativament normalitzada, la Comissió Europa ha anunciat que ja no són necessàries les mesures d’emergència que es van prendre a final del 2022. Tanmateix, molts analistes apunten que la crisi energètica és lluny d’acabar i que l’hivern vinent pot ser encara pitjor. Els experts apunten que la indolència que es comença a veure en governs i institucions europees pot fer empitjorar la situació de pressa enfront d’un hivern tradicional i no tan benigne com aquest passat. Els analistes reclamen que es continuïn implantant energies renovables i, sobretot, una disminució dràstica del consum de gas. En aquest segon front, les bombes de calor esdevenen clau. Ara fa poc, el sector ha presentat a les institucions europees un document per a accelerar la instal·lació de 60 milions de bombes de calor (aerotèrmia i geotèrmia) a tot el continent fins el 2030. Tot seguit l’analitzem.
Una tecnologia menystinguda fins ara
El document, en anglès, titulat “Un pla conjunt per a impulsar el desplegament de les bombes de calor i complir els objectius de RePowerEU”, ha estat elaborat per l’Associació Europea de Bombes de Calor (EHPA) i la Fundació Europea del Clima, amb la col·laboració d’una vintena d’organitzacions. I s’ha presentat justament el dia que la Comissió Europea ha obert una consulta pública per elaborar el pla de bombes de calor, consulta que es perllongarà fins el 30 d’agost. Els autors del document lamenten que la tecnologia de bombes de calor hagi estat menystinguda fins ara i que se n’hagin propagat mites, com ara que són incapaces d’escalfar edificis antics i que no funcionen en climes freds, afirmacions que uns quants estudis han demostrat falses. El sector demana que s’opti definitivament per aquesta tecnologia i n’accelerin la implantació arreu del continent per, així, fer la UE menys dependent de les importacions d’energia.
Els autors destaquen els grans beneficis d’instal·lar, d’ací al 2030, 60 milions de bombes de calor addicionals –ara ja n’hi ha 20 milions en funcionament a la UE–: es crearien 3 milions de llocs de feina, el PIB augmentaria d’un 2,5%, s’estalviarien 60.000 milions d’euros en importació d’energia, i la demanda de gas als edificis baixaria d’un 40%. El sector diu que el rebut de la calefacció baixaria d’un 20%, arran de l’augment de l’eficiència. D’un punt de vista climàtic, es reduirien d’un 46% les emissions de CO₂ dels edificis. I en relació amb la lluita contra la contaminació a les ciutats, els autors consideren que les emissions d’òxids de nitrogen es reduirien d’un 40%.
Les barreres a l’extensió de les bombes de calor
Tanmateix, l’estudi admet que hi ha un seguit de barreres per a tirar endavant aquesta instal·lació en massa de bombes de calor al continent. La principal, i crítica, és el preu elevat de venda en comparació amb les calderes tradicionals. Els consumidors també es troben desorientats, atès que és una tecnologia que desconeixen i han de dedicar molt temps a descobrir-la, comparar-ne models i trobar-ne instal·ladors. Aquest punt, els dels professionals de les bombes de calor, és una altra de les barreres substancials, perquè en manquen a tot el continent. Addicionalment, i malgrat que el 60% de les bombes de calor es fabrica a Europa, el sector té obstacles en la cadena de subministrament, cosa que dificulta les inversions requerides per a fer-ne créixer la fabricació.
Els autors també apunten que el sector energètic ha de fer inversions per actualitzar la xarxa de distribució elèctrica, els punts de connexió dels clients i aprofitar flexibilitat de la tecnologia de bombes de calor per gestionar els pics de demanda i de producció d’electricitat. També reclamen que la indústria usi bombes de calor en la generació de calor industrial, i que aquesta tecnologia s’empri en la calefacció central d’edificis i barris, atès que va molt més enllà d’instal·lacions individuals per a pisos o cases.
Prohibir la venda de calderes de combustibles fòssils
Els autors sostenen que calen cinc grans mesures. La primera proposada és que la UE prohibeixi la venda de calderes de combustibles fòssils, seguint la mateixa política que ha aplicat amb els vehicles de combustió. Una qüestió que, com en el cas dels cotxes, és especialment polèmica, amb fortes pressions del sector fòssil. Malgrat que en alguns països ja s’ha posat data de caducitat a la venda (i fins i tot reparació) de calderes tradicionals, aquestes darreres setmanes se’n debat la prohibició a Alemanya, cosa que molts analistes veuen com un pas previ per a una prohibició general europea. El pla del govern germànic és que a partir de l’any que ve solament es puguin vendre calderes que funcionin amb el 65% d’energia renovable, pel cap baix, i això vol dir, a la pràctica, la prohibició de les fòssils. El partit liberal FDP, que forma part de la coalició de govern, s’ha aliat al parlament alemany amb l’oposició de centredreta de la CDU per anul·lar aquesta legislació, que encara es debat. Es reprodueixen les pressions que van dur a la polèmica acceptació dels combustibles sintètics a l’automoció, o la paralització de la normativa anticontaminació Euro 7.
Per fer possible la prohibició de la venda de calderes fòssils, les organitzacions que han donat suport a l’informe reclamen que les bombes de calor esdevinguin el nou estàndard, l’opció per defecte per al consumidor. Demanen que s’aprofiti la Directiva Ecodesign, que regula les etiquetes energètiques dels electrodomèstics, i es passi a proporcionar a les calderes fòssils l’etiqueta més baixa, i així evitar d’enganyar els consumidors amb opcions com ara l’hidrogen, per la seva baixa eficiència energètica. També volen que s’adaptin els codis d’edificació per assegurar que els nous edificis no facin servir combustibles fòssils. Segons els autors, cal establir plans sectorials amb un calendari a complir i introduir incentius per a renovar calderes de gas. Insten la indústria a deixar d’emprar combustibles fòssils per a la generació de calor industrial fins a 200 °C, atès que es pot aconseguir amb bombes de calor ja disponibles al mercat. Igualment, demanen que la UE faci servir una visió general i tingui en compte les bombes de calor a l’hora d’elaborar legislació en diverses àrees (energies renovables, eficiència als edificis, mercat elèctric, regulació de refrigerants…) i que els estats membres harmonitzin la legislació per potenciar la tecnologia de bombes de calor.
Una altra de les peticions és que es restringeixi l’ampliació de la xarxa de distribució de gas i que els governs estableixin plans de calefacció d’acord amb els seus plans climàtics i energètics. Segons els autors, l’administració, també la local, ha d’obligar que els edificis nous o reformats substitueixin les calderes fòssils per bombes de calor. La UE ha d’establir objectius a escala europea i a cada estat membre per monitorar-ne el progrés. Consideren indispensable de detallar el nombre de bombes de calor instal·lades a cada país, a més del nombre d’instal·ladors disponibles, l’evolució del preu de compra i instal·lació de les bombes de calor, com també el temps mitjà d’espera a cada mercat. D’aquesta manera es poden compartir bones pràctiques i detectar els països i territoris que no fan els deures.
Facilitats als consumidors
Els consumidors finals també són un objectiu fonamental. El sector defensa els estudis que mostren que les bombes de calor són més barates que no pas les calderes fòssils si es considera tot el cicle de vida, i no solament el preu de compra, atès que consumeixen molta menys energia. Tanmateix, l’adquisició, molt més cara, continua essent una barrera molt important. El sector advoca per l’eliminació de l’IVA al preu tant de les bombes de calor com de la instal·lació. També defensa noves menes de finançament, més enllà dels préstecs (als quals moltes famílies, especialment les vulnerables, no poden accedir), com ara les que han funcionat en sectors com el solar.
Hi ha companyies que analitzen el consum elèctric d’una casa i ofereixen instal·lar-hi de franc plaques solars. Si, per exemple, tenen un rebut de 100 euros el mes, fan la instal·lació de plaques i passen a cobrar una quantitat mensual fixa inferior al rebut tradicional (com ara 80 euros, tot i que depèn de cada cas) durant períodes que poden arribar a 10 anys, al final del qual la instal·lació solar passa a ser propietat de la casa. Tothom hi guanya: els propietaris de la casa no han de pagar per la instal·lació i immediatament passen a tenir un rebut més baix i estable. Durant el període de 10 anys, l’empresa instal·ladora de les plaques solars recupera la inversió amb la diferència entre la quota fixa i el consum de la xarxa general, atès que serà inferior als 80 euros de l’exemple, gràcies a la producció de franc de les plaques solars. El sector de les bombes de calor demana iniciatives semblants, cosa que pot accelerar enormement la substitució de calderes fòssils per aerotèrmia i geotèrmia. També defensa esquemes com ara el lísing de bombes de calor i el pagament per ús (calor com a servei), malgrat que apunten que poden requerir canvis legislatius.
La informació també és clau, i els autors de l’informe sostenen que cal treballar específicament a escala local. Impulsar projectes de demostració en diferents menes d’edificis i usos, i oficines municipals en què s’informi els consumidors tant dels costs de les bombes de calor en comparació amb les calderes tradicionals com els distribuïdors i instal·ladors qualificats a la zona. Finalment, en aquest front, demanen que els governs deixin de donar subvencions a calderes fòssils i simplifiquin els permisos, substituint-los per procediments de notificació a l’administració.
Formar treballadors nous per cobrir la manca preocupant de professionals
Fa anys que s’alerta sobre la manca de professionals. El 2022 es van instal·lar uns tres milions de bombes de calor a Europa, que van donar feina a jornada completa a 162.000 treballadors. Els objectius proposats reclamen doblar aquest nombre d’instal·lacions anuals, cosa que requereix més treballadors, especialment perquè instal·lar una aerotèrmia o geotèrmia (l’ús aplicat comercialment de les bombes de calor per a calefacció i aigua calenta) demana més temps que no pas una caldera fòssil. Els autors apunten que els instal·ladors de calderes tradicionals s’hi poden adaptar fàcilment, però cal que facin cursos de formació en àrees com ara la recuperació i la gestió segura dels refrigerants perquè no s’escapin a l’atmosfera.
La UE treballa en un pla per ampliar els treballadors del sector en col·laboració amb autoritats estatals, institucions d’educació i plataformes de formació. Tant per a la fabricació de bombes de calor com per a la instal·lació i manteniment. Tanmateix, els autors de l’informe volen que les institucions europees quantifiquin la manca de treballadors per països i que insti els estats membres que implantin incentius econòmics als treballadors d’uns altres sectors perquè s’incorporin al sector de les bombes de calor. Així mateix, que se n’ensenyi a les escoles tècniques d’electricistes, soldadors i instal·ladors i que es comparteixi documentació tècnica normalitzada amb els instal·ladors, com ara llistes de verificació, per minimitzar el temps d’instal·lació i evitar males pràctiques. També reclamen que els arquitectes i els dissenyadors d’interiors rebin formació sobre bombes de calor, atès que són els qui acostumen a decidir quina mena de sistema de calefacció i aigua calenta s’ha de posar dins una casa o edifici, i, per tant, són una peça clau per a deixar d’instal·lar calderes fòssils i permetre que les bombes de calor siguin integrades en l’edifici i connectades a sistemes de calefacció existents.
El sector europeu de les bombes de calor destaca l’oportunitat industrial única per al continent que representa aquesta transformació. Reclamen que les institucions europees dissenyin una estratègia industrial que permeti l’augment de la fabricació de bombes de calor i els seus components a Europa, sense haver de confiar en la importació de l’Àsia. Això, a més, permetrà una exigència més gran en l’eficiència energètica, nivell de soroll i facilitat de reparació i reciclatge de les unitats, com també una davallada de preus. També recorden al sector elèctric, especialment als operadors de la xarxa general, les capacitats de gestió de la demanda i atenuació de pics de consum elèctric de les bombes de calor. Al cap i a la fi, escalfen aigua que s’acumula en un dipòsit, que pot mantenir la temperatura durant vint-i-quatre hores o més, i funciona com una bateria. Aigua que es pot escalfar en els moments d’excés de producció renovable al migdia (sol) i durant tempestes (vent), i aturar-se quan hi ha la gran demanda d’electricitat al vespre.
Europa, si opta decididament per les bombes de calor, pot fer davallar enormement i molt de pressa el consum de gas, i evitar així una nova crisi energètica. És una tecnologia madura i més econòmica que no pas les opcions fòssils. No contamina i pot cobrir totes les necessitats de calefacció i aigua calenta de les cases i edificis, i bona part de les necessitats de calor industrial. L’únic desafiament és com accelerar-ne la implantació. I, tal com mostren els autors, hi ha solucions, sempre que les institucions europees i els governs prenguin un seguit de decisions i accions clau i les tirin endavant.
