12.04.2025 - 21:40
|
Actualització: 12.04.2025 - 21:45
Els conillets, ous i més figures de xocolata han esdevingut un component com més va més popular de Pasqua, i sovint esdevenen complementaris o, fins i tot, en un element central de les tradicionals mones. Un estudi de l’associació francesa Què triar, que ha analitzat una vuitantena de productes, ha trobat que els preus s’han enfilat com mai en un any, un fet que contrasta amb una inflació alimentària gairebé nul·la durant aquest període. Les marques blanques de supermercats han estat les que han registrat augments més alts, d’un 23% de mitjana en tan sols un any. Això és així perquè el cost de la matèria primera representa una proporció més gran del preu final en aquests productes i, per tant, l’impacte de l’encariment del cacau hi és més directe.
En el cas de la cooperativa d’hipermercats E. Leclerc, per exemple, el conill de xocolata amb llet de 200 grams ha passat de costar 2,97 € a 3,99 €, una pujada de més d’un 34%; les figuretes d’Intermarché i Coopérative U han experimentat una pujada mitjana de 80 cèntims. Això sí, continuen essent opcions més barates que no pas les marques comercials.
Les marques que dominen el 80% del mercat de la xocolata de rebosteria també han començat a apujar els preus, si bé de manera una mica més moderada. L’augment és de mitjana d’un 11%, però en alguns casos la pujada és més gran, sobretot en els productes característics de Pasqua. El conill de xocolata de 95 grams de Milka, per exemple, ha passat de 2,54 € a 3,16 €, un increment d’un 24%. Nestlé també ha apujat els preus de la capsa “caça d’ous” de Smarties, que ara costa 5,48 €, 85 cèntims més que fa un any (+18%). I el popular conillet d’or de Lindt, en el format de 100 grams, costa ara de mitjana 4,38 €, un 14% més que l’any passat.
Segons la Unió de la Xocolata, la Setmana Santa és l’època de l’any que més xocolata es consumeix i, per tant, que es compra. L’entitat calcula que la despesa mitjana per llar se situa en 24 euros. Amb l’augment del preu que hi ha hagut ara, caldrà veure si els consumidors mantenen la despesa.
Per què augmenten els preus?
De moment, no hi ha indicis que els preus puguin abaixar aviat. De fet, és la contrària. El motiu principal d’aquest augment és que el preu del cacau s’ha enfilat aquests dos anys. Entre el gener del 2023 i el gener del 2025 el preu als mercats internacionals ha augmentat d’un 365%, una pujada rècord del preu del cacau. Fins ara, l’encariment no s’havia traslladat del tot al consumidor perquè molts fabricants de xocolata treballen amb contractes a llarg termini i havien preferit de reduir els marges de benefici abans no apujar els preus de venda i arriscar-se a perdre clientela. Però amb l’arribada de la Setmana Santa, la contenció comença a trontollar.
El fenomen s’explica per una collita molt fluixa a l’Àfrica occidental, una regió que concentra la gran majoria de la producció mundial de cacau. Condicions meteorològiques extremes, amb pluges torrencials seguides de sequeres, han perjudicat greument les plantacions, que ja eren fràgils a causa de l’envelliment dels arbres i l’explotació intensiva. A més, la propagació de malalties fúngiques n’ha agreujat la collita. Tot plegat ha reduït dràsticament l’oferta, mentre la demanda mundial es manté estable i forta.
L’actual crisi de producció del cacau no es deu solament a factors conjunturals, com ara el clima: també respon a problemes estructurals que fa anys –si no dècades– que s’arrosseguen. Tot i ser un producte popular i molt consumit als mercats occidentals, el cacau continua essent produït en plantacions molt petites, sovint en règim de subsistència. Això s’explica per la mateixa raó que ajuda a entendre per què el cacau és un bé tan popular: pel baix preu a què ha cotitzat als mercats durant aquests decennis. El fet que el cacau, fins ara, hagi estat relativament assequible ha dissuadit l’aparició de grans plantacions de cacau a l’Àfrica occidental: per als grans productors que tenen per objectiu fer diners –i no merament sobreviure– són molt més atractius uns altres conreus amb marges més alts.
La concentració de la producció en petites plantacions ha dificultat considerablement que es renovessin els arbres de cacau, molts dels quals es troben al final de la vida útil, com també que els productors tinguessin accés a pesticides i fertilitzants. De resultes d’això, gran part dels arbres de cacau de les plantacions de l’Àfrica occidental produeixen menys que no en dècades anteriors i són més susceptibles d’agafar malalties i de ressentir-se de les inclemències del temps.
Tot plegat crea una tempesta perfecta i, amb el mercat internacional del cacau encara tensat, les previsions d’enguany són incertes. Al mateix temps, el sector xocolater també ha d’afrontar un augment general del cost de producció, inclosos el transport i l’energia. Per tant, tot fa pensar que les figuretes de xocolata es podran encarir encara més durant els mesos vinents.
Els aranzels de Trump poden empitjorar la situació
Si això no fos prou, en aquest context, Costa d’Ivori, el productor més gran de cacau del món, ha advertit que pot prendre mesures per a augmentar encara més el preu si els Estats Units imposen finalment els aranzels anunciats per Donald Trump. Així ho va transmetre dijous el ministre d’Agricultura del país, Kobenan Kouassi Adjoumani. Per més que pugui ser global, la crisi de preus del cacau es pot traçar tan sols a dos països africans: Costa d’Ivori, responsable d¡un 44% de la producció mundial, i Ghana. Conjuntament, aquestes dues nacions concentren la meitat de la producció mundial de cacau.
Trump va proposar uns aranzels del 21% sobre els productes ivorians, els més alts dels estats de l’Àfrica occidental. Tot i que Costa d’Ivori no pot fixar directament els preus globals del cacau, que són determinats pels mercats internacionals, sí que podria augmentar els imposts a l’exportació dels grans de cacau, tot causant que la mercaderia fos més cara per als consumidors de tot el món.
