La crisi climàtica, no el canvi

No s’ha de deixar passar cap oportunitat per tal de que el govern català, Catalunya, uneixi el seu destí amb les accions que signifiquen estar en el costat correcte de la història. Encara que no siguin les guanyadores a curt termini. Restringir armes, acollir refugiats, seguir la línia de la construcció europea via París-Berlin, legislar contra la crisi climàtica, contra tota mena de permissivitat als paraïsos fiscals, contra discriminació per qualsevol tipus.
Utilitzant un símil futbolístic, podem perdre o guanyar, però no renunciarem al nostre estil. No assolir el triomf, i a sobre no haver estat fidel, digne de tu mateix, de tota la història de gent d’aquest país que es deixà la pell per construir una societat millor, no és només una derrota, és un fracàs.
Lliguem la nostra sort a la sort de la bona gent de les societats justes d’Europa i del món. (S’hi, n’hi ha, encara que a cops sembli que ja fem molt triant el mal menor)

Estem vivint en un canvi climàtic? Potser sí.
Aquest canvi és degut a l’acció humana? Potser sí.
Tenim proves de les dues respostes? Parlem-ne.

Aquest canvi és degut a causes naturals? Admetem que sí. En aquest cas ja no seria un canvi, sinó una manifestació del clima ell mateix, que és variable per naturalesa. Si ens equivoquem i el canvi no és degut a l’acció humana sinó a causes naturals, és que volem modificar el clima de la Terra. Ens hem tornat molt pretensiosos!

Admetem que la causa és l’acció humana. Una de les proves adduïdes del canvi és el retrocés de les glaceres. Aquest retrocés va començar a finals del segle XIX. Posem l’any 1900. La conclusió més elemental i prudent seria tornar al nivell d’emissions anterior a l’any 1900. No he vist que cap cimera del canvi climàtic ho demani. Ni de lluny.

Fins i tot hi ha autors que afirmen que l’escalfament degut a l’acció humana ja va començar molt probablement (amb un nivell de confiança del 95%) l’any 1750 (pàgina 131 del Climate Change 2007. The Physical Science Basis. Working Group I Contribution to the Fourth Assessment Report of the Intergovernmental Panel on Climate Change).

Els mitjans de comunicació ens repeteixen constantment que estem immersos en un escalfament global del clima degut a les activitats humanes, però les anàlisis crítiques d’aquesta afirmació són pràcticament inexistents. Només es troba ideologia.

Passar de parlar de “canvi climàtic” a “emergència climàtica” és ja una necessitat. El canvi climàtic l’ha produït en gran part la humanitat , i la humanitat, sobre tot la més pobra, ja en pateix els efectes. Com deia el Professor Ramon Margalef de qui celebrem els 100 aniversari del seu naixement (Barcelona, 16 de maig de 1919 – 23 de maig de 2004) ja ho deia així:

“Sovint els problemes de maltractar la naturalesa, venen de com ens maltractem mútuament. Si tractéssim millor els nostres germans, tractariem millor la natura.”

Tot està relacionat. Cal afrontar-ho ja i estar disposats a canvis en la nostra vida de cada dia, tant si ho diu un govern o un altre, amb lleis o sense. O no ha anat sempre la societat per davant de les lleis per aconseguir canvis?

El problema de la incapacitat de la societat actual en contra de la crisi climàtica es fa patent amb el tractament que proposen les autoritats només dels països més “desenvolupats” en vers les emissions de gasos letals dels vehicles. És ara mateix que acabem de conèixer el problema? No. Fa molts anys que el coneixem, però el problema real és que arreglar-ho vol dir per als polítics enfrontar-se a les grans multinacionals, i són massa covards i depenents d’ells per a fer-ho. Quina era l’obligació dels governs en conèixer que la combustió del gas-oil i la benzina produïen gasos letals? Substituir-los, canviar-los, prohibir-los, però també prohibir-ne els motors que els utilitzen i la seva fabricació i venda i, ai caram, això implica que els de sempre perdin diners i hagin de llençar els vehicles ja fabricats i substituir-los per uns altres, o bé invertir el doble o el triple de diners dels eraris públics amb vehicles de transport públic no contaminants. Ara, cada dia estem veient l’espectacle de la venda de cotxes que ja haurien d’haver-se retirat dels concessionaris per fer les coses mínimament bé, perquè és evident que ningú es compra un cotxe que només li ha de durar dos o tres anys, sinó que el compra perquè ara és barat i perquè està segur que d’aquí a què les “autoritats” realment li prenguin el cotxe, ja hauran passat tants anys, que serà vell. Com que així i tot no els vendran tots, què en faran?, doncs el que segur que ja estan fent, dur-los en vaixell a països on no controlin la contaminació, i deixar que tot el món continuï respirant merda i morint perquè les multinacionals no perdin ni cinc. No són només els combustibles nocius el que cal prohibir, sinó que arribin al poder persones estúpides, covardes i de comprovada insensibilitat en vers a la indiscutible mort lenta però segura del planeta. No és només una crisi climàtica el que cal resoldre, és una crisi del sistema pervers amb el qual estem convivint com a remats d’ovelles.

L'”ENTROPIA” CAPITALISTA CAP AL DESASTRE…

No podem amagar la realitat en discussions si el canvi climàtic l’ha provocat l’home o és un cicle natural. Em sembla d’una evidència contrastada que l’acceleració brutal de l’augment de la temperatura és un efecte del camí sense retorn triat per la nostra espècie. A més, aquí es veu la fal·làcia de la discussió, ¿que més dóna qui provoca el canvi accelerat? ¿És que no hem d’actuar igualment davant dels efectes que ja els patim?

Contra uns pocs poderosos tenim la natura indomable que reaccionarà amb tota la potència de la seva força cega. Hem de fornir un moviment polític mundial que acabi amb la causa política d’aquest desgavell, d’un sistema de producció capitalista insostenible per la humanitat i que també forçosament serà un moviment d’emancipació social.

Viatjo moltes hores a l’any a través de Google i sobrevolo a baixa altura enormes distàncies deserts i les estepes ruses majoritariament, i es en aquest darrer lloc que veig desastres provocats per l’explotació minera i la industria. Em provoca una enorme indefensió la contaminació que si veu sabent que mai ningú anirà a dir-los rés, però tampoc em treu les ganes de reciclar, recollir una deixalla mentre camino pel camp o d’ajudar a conscienciar qui tira una borilla a la sorra de la platja. És el nostre deure, contrariament ens hem de sentir malament.

Aprofito el comentari per agraïr la diversitat dels editorials, doncs la situació política que patim ens porta moltes vegades, “sobre tot a mi”, a un nerviosisme que ens fa perdre la paciència i ens fa escriure, “sobre tot a mi”, comentaris que van en contra del tema triat pel nostre director, com si disposessim, “sobre tot jo”, de més informació i visió professional de la que pot tenir ell. Gràcies Vicent per la teva comprensió.

Ara tot son preses, ja hi havia gent que des de els anys 50, fins ara advertia, i segueix advertint del enorme desastre cap a on estàvem anant de continuar fen les coses en contra les lleis naturals, i no integrant-se a i amb elles, l’ambició desmesurada d’uns quants, juntament amb el “qui dia passa, any empeny”, que diria que almenys fins ara ha estat la norma de la nostra classe política, fa que ara tot siguin preses, i sincerament, crec que ja em fet tard, i només ens queda adaptar-nos-hi. La globalització, aquest nou credo, al que ràpidament la gran majoria de països si van adherir, i que comporta un enorme traspàs de tota mena de mercaderies i persones d’una país a un altre, i d’un continent a un altre, es també en gran mesura, el culpable de que aquest canvi, que de per si ja es natural, s’hagi accelerat enormement, doncs comporta una enorme emissió de CO2 a l’atmosfera, que provoca el col.lapse de l’oxigen i l’atmosfera, el primer a mes provoca una disminució de la qualitat del aire que respirem, de l’aigua que bevem, i dels aliments que ingerim, i tot això afecta el nostre sistema immunitari, la qual cosa ens fa mes dèbils i propensos a agafar tot tipus de malalties, en el cas de l’atmosfera, provoca canvis en els corrents oceànics, que porten i portaran a una desestabilització del clima global, pluges torrencials en uns llocs, i en altres sequeres extremes, i en els països tropicals, un increment del nombre i força dels huracans, que a la vegada provocaran migracions massives en molts llocs, per exemple del continent africà, que es el que nosaltres tenim mes a prop, el que a la vegada pot provocar molts problemes i conflictes als paisos receptors. En aquest sentit si no es va decididament a un decreixement amb tots els àmbits que comportin utilització i sobreexplotació dels recursos naturals i contaminació de la biosfera, i al mateix temps limitar, o aturar el creixement demogràfic en els països subdesenvolupats, molts dels quals estan copiant el model econòmic d’occident, clarament insostenible, serà un desastre.

I pel que fa a Catalunya, no sembla que ho tinguem gaire clar, això del estret lligam que hi ha entre contaminació i espoliació de la natura, amb l’augment de la població, això de que “hi cabem tots” no es sostenible, i en un futur pròxim, pot ser desastrós, recordem que l’aigua, que es imprescindible per moltes coses, la subsistència en primer lloc, es un recurs del que no anem tampoc sobrats, i una sequera perllongada pot tenir serioses conseqüències, fins i tot catastròfiques.

https://climate.nasa.gov/effects/

https://www.youtube.com/watch?v=gCJUiZp5NnE