29.07.2019 - 21:50
‘Mentre jo sigui president de Ciutadans hi haurà democràcia en aquest partit’, exclamava Albert Rivera en la compareixença pública després de la reunió extraordinària d’ahir del consell general. Una reunió en què Rivera va donar un cop de timó per consolidar el seu control sobre el partit en un moment de fortes crítiques, tant internes com externes, pel fort gir a la dreta, els pactes amb Vox i el PP i la guerra oberta al PSOE de Pedro Sánchez i també, precisament, per la manca de democràcia interna. Rivera fa i desfà com vol en l’organització interna del partit, mercès a un model de gestió fet a mida, extraordinàriament presidencialista. Aquest factor, un dels principals causants de la forta crisi a Ciutadans de fa mesos, ha permès al president del partit de silenciar la dissidència i expulsar-la. És precisament això que ha fet avui.
Rivera s’ha esbandit les veus discrepants de l’executiva, les que quedaven després de les que ja van marxar, i ha enfortit el seu nucli de fidels, incorporant-ne de nous, com ara la diputada Lorena Roldán, portaveu de Ciutadans al Parlament de Catalunya i que acaba de ser designada candidata a la presidència de la Generalitat. Rivera ha fet de Roldán una nova dirigent fidel a la línia dura i dretana per la qual ja fa temps que s’ha deixat anar. Ha repetit amb ella l’operació Inés Arrimadas, convertint-la en el principal referent al parlament i nomenant-la portaveu de la nova executiva, en substitució precisament d’Arrimadas, que ara ha vist més limitada la seva activitat al congrés espanyol com a portaveu del partit, a l’ombra de Rivera.
La comissió executiva de Ciutadans té ara vint-i-dos membres nous, és a dir, s’ha engrandit el cercle al voltant de Rivera, amb gent de confiança que el dirigent de Ciutadans ha ajudat a promocionar. No només Roldán, sinó també l’advocat de l’estat que volia acusar els presos polítics de rebel·lió, Edmundo Bal; l’ex-director general de la policia espanyola amb el PSOE Joan Mesquida; l’ex-president de les Illes José Ramón Bauzá i un altre ex-alt càrrec del PP, l’ex-president de la Comunitat de Madrid Ángel Garrido. En total, mig centenar de membres, amb els quals Rivera consolida el blindatge del gir a la dreta. Per exemple, José Manuel Villegas, Fernando de Páramo, Fran Hervías i José María Espejo Saavedra. La vella guàrdia. I també alguna nova incorporació sonada i polèmica, com la de l’ex-directiu de Coca-Cola Marcos de Quintos, que ahir demanava que s’apliqués a un dels segrestadors de José Antonio Ortega Lara una condemna de ‘532 dies tancat en un amagatall sense saber què li pot passar’.
No tan sols ha incorporat gent de confiança a l’executiva; Rivera també n’ha expulsat dos membres crítics que van gosar de subscriure públicament la proposta de Luis Garicano d’obrir un diàleg amb el PSOE per a garantir la investidura de Pedro Sánchez amb una abstenció. Són Fernando Maura, que fins ara era el responsable d’Afers Estrangers de la direcció, i la dirigent de Castella-la Manxa Orlena de Miguel. Per altres raons també n’han sortit Antonio Espinosa, Matías Alonso i Raquel Morales. La consolidació com a força política alineada a la dreta, capaç d’arribar a pactes amb l’extrema dreta de Vox, com a Andalusia, a Madrid i a Múrcia, ha estat un dels factors que ha fet esclatar la crisi interna i que ha propiciat les desercions. No solament d’històrics com Francesc de Carreras i de Xavier Pericay, sinó també de l’ex-dirigent Francisco de la Torra, que va acusar Rivera d’haver-se situat en un extrem i de practicar un populisme infantil. Abans, havien plegat Javier Nart, Juan Vázquez i Toni Roldán, que com a portaveu d’economia era un pes pesant de la formació. I això, amb unes dades de militància que indiquen que, si més no a Catalunya, hi ha hagut més baixes.
I la pressió no és interna i prou. Justament, el dia que Rivera convocava d’urgència el consell general, el diari Financial Times dedicava un editorial al blocatge de la investidura del president espanyol, bo i demanant a Ciutadans que es repensés la posició, que considerés l’abstenció per a facilitar que Pedro Sánchez fos el nou president espanyol. Però Rivera té clara la seva aposta, no la pensa canviar, i ha deixat clar el manteniment de la seva posició, del seu ‘no és no’ a Pedro Sánchez. I aquesta vegada, amb una direcció que no li contestarà pas cap moviment que faci.
