Crisi al sector de les bombes de calor?

L’ombra de les eleccions al Parlament Europeu, que s’han de fer el juny vinent i que seran les primeres després del Brexit, torna a planar sobre la transició energètica a Europa. La dècada que vivim és clau per a aturar el canvi climàtic i ha arribat l’hora de prendre mesures concretes i efectives, que tindran un impacte sobre la vida diària i, conseqüentment, un cost polític per a aquells governs i partits polítics que les aprovin i tirin endavant. Els partits d’oposició, siguin d’un signe o d’un altre, com més va més fan servir certes polítiques polèmiques aprovades per atacar i desgastar els partits del govern. En aquest context polític, s’han anat endarrerint i allargant un seguit de mesures ambientals que els experts consideren necessàries.

La darrera, de fa pocs dies, ha estat l’endarreriment del calendari per a l’aprovació d’un pla que ha d’impulsar la instal·lació de bombes de calor (aerotèrmia i geotèrmia) a la UE, i corregir els dèficits estructurals detectats pel sector i que impedeixen una acceleració de la instal·lació, d’acord amb els plans fixats per la 2030 per la UE mateixa. El nou pla de bombes de calor s’havia d’aprovar a principi del 2024, i ara passarà a ser aprovat “a la tardor o hivern del 2024-2025”, segons la Comissió Europea, justament passades les eleccions. Una notícia que arriba en un mal moment, perquè el sector ha detectat una baixada del 14% de les vendes i confiava en el nou pla per a recuperar el creixement.

La baixada de vendes de bombes de calor, una notícia preocupant

El 14 de desembre l’Associació Europea de Bombes de Calor (EHPA) informava que havia detectat una baixada de vendes del 14% de bombes de calor per a climatització i aigua calenta alhora (és a dir, aerotèrmia i geotèrmia, excloent-ne els aires condicionats, en què la bomba de calor solament escalfa aire). Després d’un primer trimestre en què continuava el fort creixement de vendes de bombes de calor (+25%) en relació amb el 2022, el segon trimestre va mostrar un creixement zero i durant el tercer trimestre s’ha consumat la tendència a la baixa (-14%) de noves instal·lacions. El descens s’ha centrat en mercats com l’italià (-45%), el finlandès (-66%), el danès (-56%) i l’austríac (-33%). També és preocupant la baixada del 13% en el mercat francès, que amb 121.204 unitats venudes el tercer trimestre és el més important en volum de la UE. El mercat alemany, el segon més gran (120.702), empatat amb el francès, per contra, ha tingut una pujada del 60% de les instal·lacions, però n’ha baixat el ritme, atès que al primer trimestre l’ascens era del 124% i al segon del 103%. Els Països Baixos, un altre dels pocs mercats en què continua el creixement en relació amb l’any passat (+25%), el ritme també s’ha alentit.

L’associació europea atribueix el descens de vendes a una mala estratègia comunicativa de les administracions, algunes de les quals han retardat mesures i així han donat a entendre que el canvi no era tan urgent i necessari, que podia esperar. També hi han incidit canvis en les ajudes públiques. Tot plegat ha fet créixer la incertesa als consumidors. Malgrat que l’EHPA no ho esmenta, un cas paradigmàtic és el nostre país, on els ciutadans no reben les ajudes perquè l’administració és col·lapsada a l’hora de tramitar-les, col·lapse que s’ha causat si mateixa pels requisits que demana. Un altre dels factors que hi contribueixen, d’acord amb l’associació europea, ha estat la baixada del preu del gas fòssil, mentre el preu de l’electricitat que alimenta les bombes de calor no ha variat substancialment, i això fa que les bombes de calor siguin menys atractives econòmicament. Si la crisi energètica, amb el preu del gas pels núvols a bona part d’Europa, va disparar la demanda de bombes de calor, una vegada acabada era previsible un descens del ritme d’instal·lacions noves, amb el gas més barat.

Uns altres experts apunten a raons addicionals. Així, els tipus d’interès elevats han encarit el crèdit per a unes instal·lacions d’aerotèrmia que se situen habitualment entre els 10.000 i 20.000 euros i que generalment es financen amb préstecs. Això també explicaria el descens que ha detectat el sector solar, que assumeix que les instal·lacions de plaques solars fotovoltaiques per a autoproducció baixaran el 2024 en relació amb el 2023. Finalment, cal considerar que els descensos també han estat en mercats madurs, on molts dels consumidors més proclius a adoptar la tecnologia de bombes de calor ja han fet el canvi. Un fenomen semblant al que passa amb els cotxes elèctrics, en què les famílies més conscienciades amb el canvi climàtic ja en tenen un. A partir d’ara, comercialment, cal convèncer a consumidors menys conscienciats, per qui el preu de compra, més elevat en relació amb les tecnologies tradicionals de combustió, és un factor determinant, i no tant la ideologia o la consciència ambiental.

El pla europeu per a accelerar la instal·lació de bombes de calor

Per corregir aquesta situació estructural, la UE havia d’adoptar un pla específic per a bombes de calor. D’acord amb l’Eurostat, el 50% de l’energia consumida a Europa s’empra per escalfar i refredar, i més del 70% és provinent de combustibles fòssils, principalment de gas. En el sector residencial europeu, al voltant del 80% del consum energètic és per a calefacció i escalfament d’aigua. Amb aquests valors, instal·lar bombes de calor esdevé una prioritat política per a la lluita contra el canvi climàtic. El pla europeu per a bombes de calor s’havia d’aprovar a principi d’any, una vegada s’hagués reformat la directiva sobre eficiència energètica dels edificis. Tanmateix, tal com us vam explicar fa poc a VilaWeb, la nova directiva n’ha allargat els terminis en relació amb la proposta original, i això ha endarrerit la data de prohibició de les calderes de gas, la tecnologia que ha de ser substituïda per bombes de calor.

L’endarreriment de la prohibició de les calderes de gas –del 2035, proposat d’entrada, al 2040, aprovat finalment– molt probablement ha tingut com a primera conseqüència l’endarreriment d’un any o més del pla que havia d’impulsar les bombes de calor, més enllà de la qüestió electoral. Tanmateix, la necessitat d’impulsar aquesta tecnologia a tot el continent continua essent plenament vàlida. De moment, la UE continua amb els objectius d’instal·lar 10 milions de bombes de calor addicionals el 2027, xifra que ha de pujar a 30 milions el 2030, solament tres anys més tard. Xifres que com més va més difícils d’assolir semblen i que podrien patir també una rebaixa per un efecte dòmino. En tot cas, per fer possible aquests objectius, la Comissió Europea estima que calen 750.000 instal·ladors addicionals, i que la meitat dels que hi ha necessitaran formar-se per saber treballar amb bombes de calor. Aspectes que havien de ser coberts pel nou pla.

Un altre element per a l’endarreriment: el fons social per al clima

Un altre aspecte clau per a expandir la instal·lació de les bombes de calor seran les ajudes públiques i l’establiment de nous mecanismes de finançament. La Comissió Europea confia en el nou fons social per al clima, que ha d’aportar 87.000 milions a partir del 2026. Amb aquests diners, els estats membres podran impulsar mesures d’eficiència energètica als edificis i de descarbonització de la climatització, incloent-hi la instal·lació de bombes de calor, i ajudar especialment a les cases vulnerables i les microempreses. Aquests fons s’obtindran del nou sistema de comerç de drets d’emissions ETS 2, que posarà un preu a les emissions de CO₂ dels combustibles fòssils que fem servir als edificis, al transport per carretera i en més sectors, a partir del 2027, tot i que es pot prorrogar fins el 2028. Els consumidors no haurem de pagar directament les emissions, sinó les empreses comercialitzadores del combustible. Però això repercutirà necessàriament en l’encariment del preu que paguem a la factura, encara que no sigui directament. A conseqüència d’aquest encariment, augmentarà la competitivitat econòmica de les bombes de calor contra les calderes de gas. Però ateses les dates previstes per a la generació d’aquests fons econòmics (2027-2028), el pla d’acció per a les bombes de calor es podria retardar encara més.

Les inversions previstes pel sector privat, en perill

Tal com hem vist, els plans de la UE d’instal·lacions de bombes de calor per al 2030 són molt ambiciosos. I, a més, vol que el gruix del mercat sigui cobert per producció europea. Per a fer-ho realitat, cal que el sector privat faci inversions molt importants en noves fàbriques i capacitat logística. L’EHPA ha detectat que el sector privat ha anunciat inversions per valor de 7.000 milions d’euros fins el 2025, per a cobrir la demanda necessària de bombes de calor que hi haurà fins a final de la dècada, d’acord amb les intencions que havia expressat la UE. Tanmateix, si ara els organismes europeus en retarden els plans, aquestes inversions són en perill, atès que els fabricants no invertiran uns diners que després no puguin recuperar amb unes vendes inexistents.

Thomas Nowak, secretari de l’EHPA, ha dit que el nou retard europeu no solament impactaria en el sector i les inversions, sinó que afectaria el camí d’Europa cap a les emissions zero i tots els consumidors que volien poder triar una calefacció neta assequible i sostenible. I ha apuntat allò que ja esdevé una norma, tot i les planificacions: “Europa va enrere en la descarbonització de la generació de calor. Tot i això, en lloc d’entomar el problema desenvolupant i publicant el pla d’acció de bombes de calor, la Comissió Europea l’ha ajornat indefinidament.” L’EHPA ho qualifica de badada: “Ajornar aquest pla per a després de les eleccions europees tan sols es pot titllar d’error. Instem la presidenta Von der Leyen, el comissari d’Energia Simson i tots els comissaris a reconsiderar la decisió urgentment.” El sector considera que malgrat que després de les eleccions del juny hi hagi una Comissió Europea nova, que pot prendre una decisió ràpida, el retard serà considerable, especialment tenint en compte que som en un moment crític i ja no hi ha marge de temps.

Si els països de la UE van criticar el govern britànic perquè va retardar mesures ambientals i de descarbonització, les institucions europees segueixen aquests mateixos passos uns quants mesos després. Malgrat els clams científics i les peticions dels moviments ambientalistes que demanen a les institucions que prenguin accions urgentment, el calendari polític continua anant a un ritme massa lent, també a escala europea, tot i les declaracions públiques dels dirigents polítics i governamentals. Ara com ara, i tal com apunten els experts de fa temps, l’escull principal per lluitar contra el canvi climàtic no és ni tecnològic, ni econòmic, ni de recursos materials. És polític.