18.01.2019 - 21:50
|
Actualització: 19.01.2019 - 12:17
Pablo Iglesias i Íñigo Errejón es van conèixer a la facultat de Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid i van militar plegats en el moviment estudiantil i les lluites antiglobalització de començament de segle. Junts, van posar en marxa Podem, un projecte que van presentar oficialment el 16 de gener de 2014 al Teatro de Barrio de Lavapiés (Madrid). Cinc anys justs abans del divorci definitiu entre tots dos. La causa va ser l’anunci del segon de presentar-se sota la marca Més Madrid, de la batllessa Manuela Carmena –i no pas amb Units Podem– a les eleccions de la Comunitat de Madrid. Pablo Iglesias hi va respondre amb una carta pública en què el situava fora del partit. Aquest és un trencament que fa temps que s’arrossega i en què la discrepància política ha escombrat la relació personal.
L’auge de Podem
Quan Podem va néixer no es presentava com un partit d’esquerres, sinó transversal i hereu del 15-M. Volia representar el gran volum de població afectada per la crisi i descontenta envers el sistema de partits establert. A la primera batalla electoral, les europees, va aconseguir cinc representants, un més que Esquerra Unida, el gran partit a l’esquerra del PSOE, que havia renunciat a lluitar per l’hegemonia.
Després vingueren les municipals i autonòmiques. Llavors, candidatures lligades a Podem van aconseguir les batllies de Barcelona, Madrid, Saragossa, La Corunya i Cadis. El 2015 van entrar al congrés espanyol amb 69 escons. Amb només tres-cents mil vots més que Podem, el PSOE va baixar de 110 diputats a 90 i Esquerra Unida tan sols en va aconseguir 2.
La mala digestió dels resultats al congrés espanyol
Va ser la gestió d’aquells resultats que va obrir la primera esquerda entre la relació personal i política de Pablo Iglesias i Íñigo Errejón. Segons el darrer, valia la pena d’intentar la investidura de Pedro Sánchez i evitar un nou mandat de Mariano Rajoy, encara que calgués pactar també amb Ciutadans. En canvi, Iglesias va veure molt més atractiva la possibilitat de forçar una repetició electoral per a superar el PSOE i convertir-se en el primer partit d’esquerres d’Espanya. El conegut sorpasso.
Finalment no es va investir cap president i es van convocar noves eleccions automàticament. Amb la idea de superar el PSOE entre cella i cella, Pablo Iglesias va pactar amb el coordinador general d’Esquerra Unida, Alberto Garzón, la coalició Units Podem. Sobre el paper, si les dues formacions aplegaven els vots, passarien per davant del PSOE, però això significava trencar un dels principis fundacionals de Podem: vendre’s com un partit transversal, no d’esquerres. La fórmula no va funcionar i Units Podem va perdre un milió de votants a les eleccions espanyoles del juny del 2016, un resultat que va omplir de retrets el partit i va obrir una esquerda entre ‘errejonistes’ i ‘pablistes’.
La crisi de Madrid
Abans de la repetició electoral, i en ple debat sobre el possible suport de Podem a Pedro Sánchez –que havia assolit un acord d’investidura i govern amb Albert Rivera–, va haver-hi un altre xoc entre els partidaris d’Iglesias i els d’Errejón. El març del 2016 van filtrar-se als mitjans els missatges d’un grup de Telegram en què el nucli dur dels ‘errejonistes’ es despatxaven amb Iglesias. Al cap de poques hores, el dirigent del partit va fulminar Sergio Pascual, mà dreta d’Errejón.
El cisma que va obrir aquell afer ja no va poder tancar-se i va tenir un segon capítol. Passat l’estiu d’aquell any, la regidora de Madrid Rita Maestre, pròxima a Errejón, va presentar una candidatura al Consell Ciutadà de la Comunitat de Madrid. Iglesias i els seus partidaris van contrarestar-ho presentant una candidatura alternativa encapçalada per Ramón Espinar, que finalment va imposar-se a Maestre gràcies al pacte amb Anticapitalistes.
La derrota d’Errejón a Vistalegre 2
L’assemblea de Vistalegre 2, el febrer del 2017, va certificar la derrota del projecte polític d’Errejón davant el d’Iglesias, que va oferir-li com a sortida l’Ajuntament de Madrid. Però Errejón va preferir ser el candidat a la Comunitat i respectar la possible decisió de la batllessa, Manuela Carmena, de repetir com a candidata amb la seva marca electoral.
Iglesias va imposar-se com a secretari general amb el 89% dels vots, tot i que Errejón no competia per a ocupar-li el lloc, sinó per a controlar l’executiva del partit i aprovar-ne els documents estratègics. No obstant això, Iglesias va aconseguir el control del 60% de la direcció i també va aconseguir d’aprovar les seves quatre propostes de documents estratègics en joc.
A Errejón aquest resultat va fer-li perdre protagonisme a la direcció del partit i rellevància mediàtica, atès que va ser succeït com a portaveu per Irene Montero.
L’aliança amb Carmena consuma la venjança
D’ençà de la derrota a Vistalegre 2, Errejón va començar a treballar paral·lelament per bastir la seva candidatura amb l’entorn de Carmena, que havia guanyat el torcebraç a Iglesias per a repetir de candidata. La batllessa no volia retre comptes amb Podem ni Esquerra Unida. Volia mantenir un projecte a mesura i per això va crear la marca Més Madrid. Els regidors de Podem a l’ajuntament afins a Errejón van renunciar a les primàries, van ser expulsats del partit i es van incorporar al projecte de Carmena.
A poc a poc, Errejón va allunyar-se de Podem i va començar a treballar amb un equip propi per configurar una candidatura que incorporés independents i es deslligués de Podem. En un primer moment, Errejón i Podem van pactar el procés d’elecció de la llista i la seva confirmació com a candidat l’abril del 2018. L’expulsió dels regidors de Podem que s’incorporaven a la llista de Carmena en la nova marca de Más Madrid ja va vaticinar la crisi del partit, atès que eren partidaris d’Errejón que apostaven clarament pel projecte de Carmena.
El pas final d’Errejón d’ahir consuma la venjança a Iglesias per la seva derrota a Vistalegre 2. Serà el candidat que tindrà el suport de Carmena i de la seva plataforma, alhora que vol obligar Iglesias a doblegar-se i acceptar les seves condicions. Però la direcció de Podem ja ha pres partit i ha demanat a Errejón que abandoni l’escó al congrés i, implícitament, que deixi la formació. A més, Iglesias ha afirmat que presentaran una candidatura alternativa. Mentrestant, Errejón es reivindica com el candidat de Podem. Les setmanes vinents seran definitives per a veure com acaba el divorci entre Iglesias i Errejón i quines conseqüències té per a Podem, especialment a les eleccions municipals, autonòmiques i europees del maig.
