06.12.2019 - 10:50
Onze membres del consell ciutadà de Podem a les Illes Balears han presentat la seva dimissió per la ‘deriva erràtica de la direcció’ i la seva ‘subalternitat i obediència al PSOE’. Entre els càrrecs que han renunciat hi ha l’ex-portaveu Laura Camargo, l’ex-president del parlament Baltasar Picornell i l’ex-regidora a Palma Aligi Molina, que van formar part de la candidatura Construint Podem. Han assegurat que van ajornar la dimissió fins que passessin les eleccions espanyoles per a no interferir i perquè no fos utilitzada ‘de forma interessada’.
També han dimitit Fernanda Caro, Adrián Martínez, Mireia Rubio, Laura Mariani, Sabina Riera, Antonio Sánchez-Tirado i Ximena De la Vega. Helena Herrera, que va dimitir anteriorment, s’ha afegit a l’escrit de renúncia. Denuncien la ‘ pràctica desaparició de les reivindicacions pròpies’ de Podem, en el cas de les Illes ontra la saturació turística, per a la protecció del medi ambient, a favor de la regeneració democràtica o de la lluita contra el deute que ofega el govern.
Així mateix, critiquen ‘unes línies cada vegada més allunyades dels principis del republicanisme i de la impugnació del règim del 78′, així com l”obsessió gobernista a qualsevol preu, fins i tot deixant pel camí esquinçalls essencials del programa’, i la institucionalització d’un projecte transformador ‘que venia a canviar-lo tot’.
Entre els motius de la dimissió, també citen la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos, la falta de democràcia interna, la suplantació de les decisions col·lectives per un grup d’afins a la direcció del partit a les Illes, la ‘persecució i rebuig’ de la discrepància política i una ‘confusió constant de la lleialtat amb l’obediència cega al partit’.
També s’oposen a la ‘burocratització’ de Podem, l’allunyament dels principis d’horitzontalitat i participació, la falta de comunicació interna i la inexistència d’assemblees ciutadanes presencials i d’actes públics de rendició de comptes per part dels càrrecs públics, limitant la vida del partit a les invitacions organitzades per la direcció o la participació en escasses consultes en línia ‘amb preguntes-parany per a ratificar el ja decidit des de dalt’.
Per últim, acusen el partit de ‘derives contràries al feminisme, les cures i la sororitat’, amb ‘actituds agressives entre companys i companyes’, i de neutralitzar a persones incòmodes per a la direcció, sense debat previ.
